8.3.08



Dissabte, 8 de març

Estrena a internet "El Quadern Gris", Josep Pla

Josep Pla 8 de març de 1918

Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família
. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s’hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada (...)

19.2.08



Dimecres, 20 de febrer

La Gran Enciplopèdia Catalana a Internet


llibres Estem d'enhorabona. Ja tenim la versió digital la Gran Enciclopèdia Catalana a l'abast dels nostres teclats.
Guanyarem en salut: no haurem de carretejar tant de pes. I en espai: després de 25 anys de regnat, el gloriós exèrcit verd fosc aixecarà el campament per disfrutar d'un merescut descans... a l'armari.

17.2.08



Diumenge 17 de febrer

La guerra de l'aigua i el Rec Comtal

La sequera que patim ens ha deixat els embassaments despullats i assedegats. Ara toca estalviar i tornar a les aigües que crèiem oblidades, les dels notres avis. Per això L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la companyia Aigües de Barcelona (Agbar) s'han llençat al rescat de l'aigua que menystenien i llençaven al mar: la de les mines, pous i recs. Com a mostra que amb l'aigua no s'hi juga i que la cosa ja ve de lluny - quan era un bé escàs que només rajava de les fonts- us presentem aquest article sobre la lluita entre Sant Martí de Provençals i Barcelona per fer-se amb el control de l'aigua del Rec Comtal.

Rec Comtal al seu pas per Sant Andreu L'Arch de Sant Martí. 12d'abril 1885. Redacció

Tots sabem que a la part alta del nostre poble passa la mina que condueix l'aigua de Montcada a Barcelona. Doncs bé, fa uns 25 o 30 anys que el nostre municipi adquirí 12 plomes d'aquell manantial per assortir les fonts de son districte. Al efecte un senyor marquès cedí un tros de terreno de sa propietat en lo carrer del Carme, per fer-li l'Ajuntament la porta d'entrar i baixar al tros de mina que construí a fi de prendre l'aigua que adquirírem i portar-la a la font del carrer del Bogatell en qual paratge comneça la conducció a xanca oberta.

Fins aquí no té res de particular, mes fa uns 7 o 8 anys que l'Ajuntament de Barcelona, amb pretext de tenir nosaltres més aigua, s'apoderà de les claus d'aquella porta i ja no les volgué més entregar. Com que nosaltres teníem altra entrada en lo carrer del Bogatell, no se'n feu cas; mes al primer dia se trobà lo fontaner amb una paret que li tancava el pas en son interior i per lo tant no podia inspeccionar del tot la mina. Disposà enderrocar-la el nostre Ajuntament i per tal causa fou processat per lo de Barcelona l'empleat que per manament superior enderrocava obras fetes en casa d'un altre i sens permís.

Los dos Ajuntaments volien tenir raó i, a l'efecte, firmaren una acta deixant la paret entretant se solventava qui tenia raó. L'Ajuntament de Barcelona perdé amb costes la causa criminal tan injustament seguida contra el fontaner, i, a pesar d'això i haver transcorregut tant de temps, no sabem que ningú reclami els nostres drets així violats per qui tan sols podia entrar en la mina i jamai disposar i apropiar-se de lo que un altre ha construït i pagat.

Ho fem present a la nostra digna Corporació municipal, quals regidors tal volta no n'estan enterats, perquè procurin fer les degudes reclamacions i no deixin passar lo temps que indica sa prescripció.
(l'ortografia del text original ha estat adaptada a la normativa )

continua a 1885

12.2.08



Dimarts, 12 de gener

Bona notícia: La llengua catalana passa a ser oficial a Catalunya Nord

El Temps/ 12-2-08: "La notícia del Nord"

Riera/Arago Editorial. Molts ciutadans del Principat, del País Valencià i de les Illes solen mirar la catalanitat de Catalunya Nord amb força prejudicis, com si es tractés només d’un rerefons folklòric, irrecuperable com a realitat cultural i social. Aquesta visió és molt esbiaixada, fruit de la desinformació i la manca de contacte directe amb els nord-catalans. La prova és que fa gairebé dos mesos que el Consell General del Pirineus Orientals va aprovar, sense rebombori ni polèmiques (ni publicitat), la Carta en favor del català, per la qual la nostra llengua esdevé oficial a les comarques catalanoparlants de l’estat francès: un reconeixement importantíssim per a l’avanç en el reconeixement dels drets lingüístics dels veïns de Perpinyà, Salses o Prada.(...)

continua a guanyats

27.1.08



Diumenge, 27 de gener

Manuel Vicent: "Moléculas"

water drops Desde que he sabido que hay más moléculas en una simple gota de agua que estrellas en todas las galaxias juntas, he perdido el respeto al universo, sobre todo si se considera que nuestro cuerpo está formado sólo de agua en sus tres cuartas partes. Es más fascinante y misterioso mirar hacia abajo que hacia arriba. (...)

Continua a versió original

31.12.07



Dilluns, 31 desembre

Astronomia

Joan Barril

 astronomiaPer nosaltres, els anys són la mesura de la biologia i no obstant són, en realitat, un concepte que sorgeix de l'astronomia. Tal dia com avui, la Terra es trobava respecte del Sol en la mateixa posició en què està ara. Això és, al capdavall, un any: el període de temps en què tot torna a ser igual. Les fulles dels arbres, la temperatura, la línia de l'ombra sobre el terra, el tacte de les mans dins del mateix abric, l'aroma de la llenya que crema en alguna xemeneia, el color del mar i la boirina sopera de les cuines. En dies com el d'avui ens sobrevé una temptació recopilatòria. Es dóna per suposat que la vida és el que s'ha viscut. Això és el que s'experimenta en aquest últim dia del calendari. Però serà a partir de demà quan considerarem que potser la vida és realment tot allò que ens espera i que tot el que s'ha viscut no és una altra cosa que preàmbul, formació, deformació, somni o pròleg.(...)

continua a guanyats

29.12.07



Dissabte, 29 desembre

Què se n'ha fet d'aquelles flors

 flowers "Where are all the flowers gone". Words and Music by Pete Seeger (1955)

Where have all the flowers gone, long time passing?
Where have all the flowers gone, long time ago?
Where have all the flowers gone?
Young girls have picked them everyone.
Oh, when will they ever learn?
Oh, when will they ever learn?

Where have all the young girls gone, long time passing?
Where have all the young girls gone, long time ago?
Where have all the young girls gone?
Gone for husbands everyone.
Oh, when will they ever learn?
Oh, when will they ever learn?

continua a poètics

19.12.07



Dimecres, 19 desembre

Títols de pel.lícula: "Can Fàbregas RIP"

Rip Vestits per a matar: L'aliança Corte Inglés-Tripartit de Mataró-Departament de Cultura de la Generalitat

No cal anar al cinema per veure pel·lícules de por, ja ens les ofereixen les nostres autoritats "democràtiques", locals i nacionals.

No es pot negar que al final ens farem experts en lleis amb tanta papessa i informe legal que només pretén vestir de legalitat una il·legalitat flagrant.

Ufff quina poca ètica professional.

Podeu seguir-ne tots els episodis a salvemcanfabregas.org

5.12.07



Dimecres, 5 desembre

Michael Clyton


Michael Clyton Pel·lícula per retrobar-se amb el bon cinema.

Gèlida, intensa i reveladora. Amb una escena de conte: la de Clooney i els tres cavalls, una banda sonora perfecta i amb un missatge encoratjador.

26.11.07



Dilluns, 25 novembre

Temps de revival

Almudena Grandes: "Marcas generacionales"


plastic boots Cuando la luz de la euforia dejó paso a una neblina de desilusión en los ojos de su hijo, los dos cruzaron una mirada de inteligencia tácitamente pactada desde hacía mucho tiempo. Y sin embargo, cada uno pensó en sí mismo.

Ella, más joven, recordó unas botas de plástico –de plástico auténtico–, con una lengüeta rematada con flecos y tachuelas del color del bronce trepando pierna arriba, que su madre le ofreció sin caja, sin bolsa, una culpable ausencia de detalles. Aquel año, ella quería unas botas, lo había anunciado ya en septiembre, antes de quitarse las sandalias, quiero unas botas, quiero unas botas, quiero unas botas... Su madre no dijo nada al principio. Luego le recordó que su calzado del año anterior estaba nuevo. Después revisó con ella su armario, intentando convencerla de que unas botas del año de Maricastaña y el número 37 la estaban muy bien, cuando ya el 38 de sus propios zapatos le quedaba muy justo. Ella siguió, incansable, quiero unas botas, quiero unas botas, quiero unas botas... Una tarde de sábado fueron juntas de compras, pero, según su madre, que se obstinó en aparentar una sordera inexistente ante sus múltiples y carísimas sugerencias, no encontraron nada. Y por fin le trajo aquel horror, plástico auténtico, oferta estrella de la semana en uno de esos hipermercados que acababan de abrir.(...)

continua a versió original