28.8.07



Dimarts, 28 d'agost

Andrea Camilleri: "Sense Títol"(Privo di titolo)


 Sense TítolL'assassí

Cap a mig abril del 1941, el professor de formació de l'esperit militar de l'institut «Empèdocles» de Giurgenti, advocat Francesco Mormino, va començar, prèvia autorització del senyor director, és clar, a rodar classe per classe per explicar-nos a tots els alumnes (jo llavors feia primer), el com i el perquè del gran aplec de joves feixistes que havia de fer-se a Caltanissetta el 21 d'aquell mes.
I corrien veus que en aquell aplec també hi participarien mosses italianes del moviment de totes les altres províncies.
A la nostra classe, el professor advocat Monnino s'hi va presentar a mig matí i va interrompre una terrible prova de grec. Per això tota la classe el va rebre a peu dret, el va saludar a la romana i li va dedicar un aplaudiment alliberador espontani.
Anava de civil, però duia la camisa negra. Quinquagenari, robust, amb la closca com una bola de billar, solia posar-se les mans als malucs i quan no parlava es gronxava endavant i endarrere tirant la barbeta endavant igual que solia fer Benito Mussolini. Tenia fama de ser un gran poeta i era cosa sabuda que un poema seu de dos mil versos, titulat ¡Duce!, l'havien comprat, per ordre del Secretari Federal, totes les biblioteques escolars i totes les cases del moviment de la província.
Amb elocució tribunalícia i emocionada, el professor de formació de l'esperit militar ens va explicar que ens hauríem de desplaçar a Caltanissetta per retre homenatge a l'únic màrtir feixista italià, Gigino Gattuso, en el vintè aniversari del seu sacrifici suprem (...)

Continua a autors remenats

12.8.07

9.8.07



Dijous, 9 d'agost

Obrint pas: Benvingut al paradís

Disc molt bo. Em quedo amb aquestes cançons: Cau la nit, el gran circ dels invisibles, camins, mentides, malaguenya de Xarxeta i cante.


"El gran circ dels invisibles"

benvinguts al paradís S´obre el teló
del gran circ de la mentida que han alçat
un dia mes als carrers dels oblidats

Els oblidats
que es passen mitja vida naufragant
creuant els mars de la seua soledat


La soledat
que viu de fer equilibris als carrers
sense res mes que la vida que li han pres

Com aquell pres
que escriu cançons d´amor a les parets
per somniar un món sense carcellers

El circ ha començat!

continua a cromets poètics

5.8.07



Dilluns, 6 d'agost

Noves


 L'Arch de Sant Martí 23 agost 1885

Noves.- Fa alguns temps que la catarata del Niàgara està il·luminada en los dos costats durant la nit per la llum elèctrica tancada en grans globos de cristall, pintats de tots los colors de l'arch de Sant Martí. Així és que de nit com de dia il·luminat per lo sol esplèndid, tots los matisos del prisma se reflexen en l'espessa bromera de les aigües.

La llum elèctrica és tan intensa que els reverends pares Carmelites d'un convent situat a l'altre costat del Niàgara, en lo Canadà, poden estalviar-se altra llum, perquè amb aquesta llegeixen perfectament lo Breviari sortint a fora las finestres.

(...)

- Diu un col·lega: en matèria d'anuncis, la premsa espanyola no ha arribat encara al perfeccionament que admirem en alguns periòdics estrangers. En la francesa i en la italiana hi trobem anuncis molt especials. Allà van algunes mostres: "Madame X, sonànbula, mèdium vident i cantant, professora de cartomància, tots los dies des de les vuit del matí fins al fosquejar, miracles privats". Altre: "Una senyoreta, soltera en son poble i òrfena a París, jove, hermosa, instruïda en totes les labors de dona i dotada amb cent mil francs, desitja casar-se amb un home solter, sense família, que no hagi servit (en l'exèrcit) i jove, encara que sia pobre i lleig". Altre: "Un senyor solter, desitja trobar-ne un altre que li serveixi i netegi i afaiti i li canti alguna coseta italiana".

continua a estoig de moneries

22.7.07



Diumenge, 23 de Juliol

Enric Casasses: "Preparant-se per la dansa


dansa Noms o frases, que ells en diuen mots i són missatges, brodats a la roba, tots en duien, talment samarretes d’avui: al capítol 119 Tirant lo Blanc portava un manto d’orfebreria, de quadros, il·lustrat tot amb garbes de mill, i les espigues eren de perles molt grosses i belles, i a cada quadro una frase brodada que deia: “Una val mil e mil no valen una”. S’assembla a la definició que donava el Man in Black de les pastilles d’amfetamina, que una ja és massa i mil encara no són prou. Passa que Tirant ho diu per la bella Carmesina, la filla de l’emperador, la qual porta una gonella feta amb el dibuix d’una herba que es diu “amor val”, i brodat amb perles hi ha el mot: “Mas no a mi”. (...)

continua a articles

15.7.07



Diumenge, 15 de Juliol

Espais petits i violència física

Josep Maria Espinàs

narrow house Passem per un procés d'encongiment. Dit així, l'afirmació es pot interpretar de tantes maneres que no em serà fàcil explicar per on volen anar aquestes ratlles. Recordem, primer, la reducció de l'espai físic en el qual fem la nostra vida privada. Ja fa anys, molts, que una gran quantitat de catalans van passar de les masies als pisos de ciutat. Això va suposar més limitacions de moviments dins l'àmbit familiar. Les àmplies estances rurals, sovint de dues plantes, el pati, les golfes eren un territori ampli que tenia un punt de vaguetat. (...)

Continua a

21.6.07



Dijous, 21 de juny

Abans que me n'oblidi...


Miquel Barceló/Marche de Shanga Abans que me n'oblidi, em pugi el sant al cel i el trobi a faltar.

Avui és 21 de juny. Dijous. El primer dia d'estiu (el de veritat). El que ens allibera d'una primavera que ha durat tot l'any. Solstici d'estiu que ens acosta una mica més al sol.

Celebrem, doncs, aquest punt de rotació de la terra que, com qui no vol, ens fa estar més pendents del cel.

8.6.07



Divendres, 8 de juny

Prèdica possible

Enric Casasses

libèl·lula A la famosa comèdia florentina d'infern, purgatori i paradís el déu veritable, el déu que és màquina de moure-ho tot i que ho fa moure tot, ho diu ben clar a l'últim vers, és l'amor que mou el sol i també les altres estrelles. L'amor no com un seguit d'obligacions i juguesques per veure si t'obtindré, bonica, ni com explicació científico-religiosa del créixer de les tomaqueres, ni encara menys la bava pestilent que regalimen certs cantants pels altaveus dels súpers i a les ràdios dels taxis, per dir-ho bauçànicament. No. (...)

El podeu llegir sencer a articles

11.5.07



Divendres, 11 de maig

Ruïnes i monuments

Jordi llovet

Ivanhoe En altres temps, n’hi havia prou que un llibre fos una obra d’art per convertir-se en un monument de cultura; avui dia, molts escriptors els ha semblat una bona estratègia que un llibre seu parli d’un monument per convertir-se en una vaga aproximació al que anomenem literatura.

La qüestió és relativament nova, perquè són escassos els llibres de la tradició literària universal en què la Via Augusta, un pont o una catedral es converteixen en el nucli argumental de tota una novel·la: hi ha el cas potser més cèlebre de tots, Notre-Dame de Paris, de Victor Hugo, que va tenir una rèplica catalana en Josafat, de Prudenci Bertrana, situada en la catedral de Girona: o la cosa no se li havia acudit a gairebé ningú, o als escriptors els havia semblat una excusa molt insubstancial per donar categoria a les seves obres...

continua a articles