Dimarts, 13 de desembre

Música per entabanar el desembre

Luigi Boccherini , "Fandango, Sinfonie & La Musica Notturna di Madrid". Le Concert des nations. Jordi Savall. Alia Vox.

Diumenge, 11 de desembre

Guepard: "Mamífer de l'ordre dels carnívors fissípedes i de la família dels fèlids (Acinonyx jubatus), de tronc esvelt, cap petit, potes altes i pelatge curt i de color groc terrós amb taques negres, que és el més ràpid dels mamífers"(DLLC).

Guepardos

Manuel Vicent

Algunos movimientos que ejecuta Ronaldinho en el campo los he visto a menudo en los reportajes del National Geographic: así corren los guepardos cuando cazan. Los grandes felinos tienen una cola larga y musculosa que les sirve de timón basculante en la persecución de la presa. Antes de entregarse a sus garras la gacela efectúa toda clase de quiebros y alguno de ellos acabaría echando a rodar por la pradera el cuerpo del guepardo si éste no usara el rabo como instrumento para ceñir su fulgurante velocidad a los resortes eléctricos que le marca la presa...

Continua a versió original

Dissabte, 10 de desembre

El teló

Milan Kundera

M'han mort la meva Albertine

De la generació deu anys més gran que jo, Ivan Blatny ( mort des de fa temps) és el poeta que vaig admirar des dels meu catorze anys. En un dels seus reculls, hi havia un vers que es repetia sovint, amb un nom de dona: "Albertinko, ty", que vol dir: "Albertine, tu". Era una al·lusió a l'Albertine de Proust, és clar. Aquest nom es va convertit per a mi, adolescent, en el més embriagador de tots els noms femenins...

Continua a autors remenats

Dijous, 8 de desembre

"Sometimes you feel you have the truth of a moment in your hand, then it slips through your fingers and is lost"


Harold Pinter. Discurs d'acceptació del premi Nobel de Literatura

In 1958 I wrote the following: ‘There are no hard distinctions between what is real and what is unreal, nor between what is true and what is false. A thing is not necessarily either true or false; it can be both true and false.’ I believe that these assertions still make sense and do still apply to the exploration of reality through art. So as a writer I stand by them but as a citizen I cannot. As a citizen I must ask: What is true? What is false? Truth in drama is forever elusive. You never quite find it but the search for it is compulsive. The search is clearly what drives the endeavour. The search is your task. More often than not you stumble upon the truth in the dark, colliding with it or just glimpsing an image or a shape which seems to correspond to the truth, often without realising that you have done so. But the real truth is that there never is any such thing as one truth to be found in dramatic art...

Continua a Versió original

Dilluns, 5 de desembre

La Salamandra

Mercè Rodoreda

Vaig passar per sota del salze, vaig arribar a l'estesa dels créixens i em vaig agenollar ran de l'estany. Tenia, com sempre, les granotes al meu voltant. Sortien quan jo arribava, s'acostaven botent i, de seguida que començava a pentinar-me, les més dolentes em tocaven la faldilla vermella guarnida amb cinc trenetes o m'estiraven el fistó dels enagos plens de farbalans i de sacsons. I l'aigua s'anava fent trista i els arbres que s'enfilaven cap a dalt del turó es tornaven negres a poc a poc. Però aquell dia les granotes es van ficar a l'aigua d'un bot i el mirall de l'estany va fer-se miques i quan l'aigua va tornar a ser llisa vaig veure la cara d'ell al costat de la meva com si des de l'altra banda dues ombres m'estiguessin mirant. I perquè no semblés que estava espantada, em vaig alçar sense dir res, em vaig posar a caminar per l'herba amb molta calma i així que vaig sentir que em seguia vaig mirar enrera i em vaig aturar. Tot estava quiet i el cel ja tenia una vora esquitxada d'estrelles....
Continua a contes

Dissabte, 3 de desembre

Pessebres civilitzats

Empar Moliner: "Jueces por la antropofagia"

Por fin el Ayuntamiento de Barcelona ha captado el profundo malestar de los ciudadanos. Por fin, en el belén que todos los años se monta en la plaza de Sant Jaume se prohibirá la figura del caganer. El motivo es extraordinario. Resulta que el caganer es incívico. Sí. Los ciudadanos somos tontos y no distinguimos realidad y ficción, por lo que, si vemos una figura defecante del siglo XVIII, nos lanzamos a la calle y nos convertimos en cagones en serie. De hecho, si vamos al cine a ver una de Tarzán nos entran una ganas tremendas de aullar en taparrabos. (Por suerte, Barcelona es moderna y las ordenanzas municipales no prohíben el nudismo). Vamos, que está muy bien que se termine con una muestra más de la intolerable coñita catalana. Se armó el belén, que diría el inefable Paco Martínez Soria...

Continua a cromets de nadal

Divendres, 2 de desembre

Fotos antigues


Mirar fotografies antigues és una activitat que és preferible realitzar en la més estricta intimitat. Ens porta records i ens aboca a l'abisme del que èrem i volíem ser... i no som. Mentre ens mirem, ens reconeixem i desconeixem en silenci. I acabem preguntant-nos qui és més autèntic: el nen que vam deixar enrera o l'adult que ens acompanya.

Javier Marias respon a aquesta pregunta en el seu article Los pantalones tiroleses

Dissabte, 26 de novembre

Pedro Páramo

Margo Glantz

Uno. Sabemos que Juan Rulfo es autor de El llano en llamas, cuentos; una novela, Pedro Páramo; algunos guiones de cine, El gallo de oro, La fórmula secreta... Fragmentos de novelas destruidas, Los hijos del desaliento, La cordillera; un relato 'La vida no es muy seria en sus cosas'. Además de numerosas, magníficas, fotografías...

Continua a versió original

Dimarts, 22 de novembre

Dinar regionalista

L'Arch de Sant Martí. 5 d'abril 1885

Lo diumenge passat tingué lloch al Restaurant Martin de Barcelona un dinar que'ls catalanistas oferiren á la Comissió que passá á Madrit pera fer entrega al Rey de la Memoria acordada en la reunió de Llotja. En lo gran saló de dit restaurant s'hi disposaren quatre taulas unidas per una transversal en la testera, ocupada per la Comissió y la presidencia, que's concedí á don Eusebi Güell y Bacigalupi.

L'acte revestí gran importancia, no solzament per la calitat de las personas que hi concorregueren, sinó també per l'unitat de miras y entussiasme catalanista que hi regná. Tot era catalá: la forma de las taulas recordant nostra gloriós escut; los discursos que s'hi pronunciaren y fins la llista dels plats que ab l'escut de las quatre barras se repartí als concurrents... Continua a cromets del 1885

Discursos de
Eusebi Güell y Bacigalupi, Valentí Amirall i Marià Maspons

Dissabte, 19 de novembre

Mi colección de momentos

António Lobo Antunes

No me gusta escribir en lugares confortables ni con bonitas vistas desde la ventana: es en una silla dura, frente a la pared, donde doy el do de pecho. Me complace trabajar en cocinas, desvanes, habitaciones de hotel con mesas inestables y los grabados más feos posible: me da igual el lugar siempre que no sea agradable. Durante años escribí sobre un tablero de mármol rajado, ahora lo hago sobre un tablero de cristal, gracias a Dios no siempre limpio, en un espacio helado en invierno y lleno de corrientes de aire en verano: hasta hoy he conseguido burlar la neumonía. Tampoco me quita el sueño dónde vivo, ni qué como, ni qué ropa me pongo. ¿Qué me importa entonces? Así de sopetón me importó cuando el tren en que iba, en Alemania, paró por la noche en una pequeña estación desierta y oí, en medio de la lluvia, un clarinete que sonaba en una casa invisible: me pareció que de repente entendía la vida y el mundo...

Continua a versió original