Albert Roig, "I pelava la taronja amb les dents"
illes de cap al tard com us enyore llimes i taronges
volaven les parres
la mar floria
en roses en magranes en cistelletes verdes
ai com floria
pujàvem feixos d'aigua
do d'aquells dies transparents
a la nit cul en terra cantàvem a la lluna
illes oh illes totes a floretes
quina vivacitat de colors
donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents
trenes de les dolces filles dels déus
recorde molt les vostres sines
l'os ocult i tan dolç de les vostres anques
quantes llunes hi ha al cel?
una mil quinze
sempre ens equivocàvem
teuladins de la plaça de sant Eulari
adéu adéu adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa
Vicent Andrés Estellés
Sembrar, adobar, regar, i deixar la collita en mans de déus benevolents: sol, pluja i vent. Una aposta per la natura que no sempre surt bé. Com quan gela o pedrega i ens quedem sense res. Llei de vida o els interessos que cobra el cel. Manuel Vicent ens ho explica a 
No parlaré de mesos que tomben, ni de freds i neus okupes, ni de carnavals que fan cua per entrar. 
Tenim
Durant els meus set anys de vida mai he agafat un avió. No volia passar el tràngol de separar-me dels amos i la humiliació de ser facturat amb l'equipatge, empastillat i engabiat. Tenia por. En cas d'accident, els gossos, com els homes, ens estimem més morir en companyia.
"Fins ara el sisme submarí més tràgic es va registrar a Lisboa l'1 de novembre del 1755. Aquest fenomen va començar com un terratrèmol amb epicentre al continent, però a les tres hores d'originar-se els tsunamis van arribar a la costa portuguesa, i van causar un total de 50.000 morts."
S'acaba l'any. I ens costa reduir aquest final d'any a un concepte estrictament astronòmic. Si el moviment, també el dels planetes, és continu, ¿per què hem escollit aquestes dates per delimitar el final i el començament de l'any? L'eurocentrisme explica que aquests dies vivim els dies més curts de l'any. És una condició arbitrària. Es podrien haver triat els dies més plujosos, més calorosos, més importants o més tristos. Es va escollir un dia entre els més curts.
Fixeu-vos-hi bé xiquetes,
A 2 dies de Nadal, per tot arreu se sent la crida del pessebre. Però, deixant de banda els més matiners, els que el fan per Sant Llúcia, a la majoria ens agafa amb les figuretes dormint dalt dels armaris i la molsa per comprar. Demà a la tarda toca decidir on muntar la paradeta, escampar la sorra, plantar el suro de la cova i redissenyar el decorats. En acabar, tot anirà rodat. Les figureres s'espolsaran les serradures, pujaran a l'escenari i, sense empentes, ocuparan el seu lloc tot esperant el nostre vist-i-plau.