Tità sense make-up
31.12.04
Divendres, 31 de desembre
Terratrèmols d'altres temps: "Lisboa, 1 de novembre de 1755"
"Fins ara el sisme submarí més tràgic es va registrar a Lisboa l'1 de novembre del 1755. Aquest fenomen va començar com un terratrèmol amb epicentre al continent, però a les tres hores d'originar-se els tsunamis van arribar a la costa portuguesa, i van causar un total de 50.000 morts."
(El Periódico/ 30-12-2004)
Voltaire, esgarrifat, ens ofereix una crònica plena de pessimisme "Càndid o l'optimisme" (1759), i els gravats que apareixen en aquesta pàgina (Historical Earthquakes) ens mostren els seus efectes devastadors.
Continua a Textos
Terratrèmols d'altres temps: "Lisboa, 1 de novembre de 1755"
"Fins ara el sisme submarí més tràgic es va registrar a Lisboa l'1 de novembre del 1755. Aquest fenomen va començar com un terratrèmol amb epicentre al continent, però a les tres hores d'originar-se els tsunamis van arribar a la costa portuguesa, i van causar un total de 50.000 morts."
(El Periódico/ 30-12-2004)
Voltaire, esgarrifat, ens ofereix una crònica plena de pessimisme "Càndid o l'optimisme" (1759), i els gravats que apareixen en aquesta pàgina (Historical Earthquakes) ens mostren els seus efectes devastadors.
Continua a Textos
27.12.04
Dilluns, 27 de desembre
Cromet guanyat:"El pànic del temps"
Joan Barril
S'acaba l'any. I ens costa reduir aquest final d'any a un concepte estrictament astronòmic. Si el moviment, també el dels planetes, és continu, ¿per què hem escollit aquestes dates per delimitar el final i el començament de l'any? L'eurocentrisme explica que aquests dies vivim els dies més curts de l'any. És una condició arbitrària. Es podrien haver triat els dies més plujosos, més calorosos, més importants o més tristos. Es va escollir un dia entre els més curts.
continua a cromets guanyats
Cromet guanyat:"El pànic del temps"
Joan Barril
S'acaba l'any. I ens costa reduir aquest final d'any a un concepte estrictament astronòmic. Si el moviment, també el dels planetes, és continu, ¿per què hem escollit aquestes dates per delimitar el final i el començament de l'any? L'eurocentrisme explica que aquests dies vivim els dies més curts de l'any. És una condició arbitrària. Es podrien haver triat els dies més plujosos, més calorosos, més importants o més tristos. Es va escollir un dia entre els més curts.
continua a cromets guanyats
Diumenge, 26 de desembre
Nadala, 2004
Fixeu-vos-hi bé xiquetes,
xiquets, al.lots, nens i nenes
com els fets se succeeixen
i d’aquell pessebre antic
un de nou, cada any que passa,
el reproduïm a casa
en el dotzè mes de l’any...
Nadala, 2004
Fixeu-vos-hi bé xiquetes,
xiquets, al.lots, nens i nenes
com els fets se succeeixen
i d’aquell pessebre antic
un de nou, cada any que passa,
el reproduïm a casa
en el dotzè mes de l’any...
23.12.04
Dijous, 23 de desembre
Cromet de Nadal: "Pessebre congelat"
A 2 dies de Nadal, per tot arreu se sent la crida del pessebre. Però, deixant de banda els més matiners, els que el fan per Sant Llúcia, a la majoria ens agafa amb les figuretes dormint dalt dels armaris i la molsa per comprar. Demà a la tarda toca decidir on muntar la paradeta, escampar la sorra, plantar el suro de la cova i redissenyar el decorats. En acabar, tot anirà rodat. Les figureres s'espolsaran les serradures, pujaran a l'escenari i, sense empentes, ocuparan el seu lloc tot esperant el nostre vist-i-plau.
N'hi ha alguns, però, que aquest any han decidit fer-se els sords per no ferir susceptibilitats. Pere Martí ens ho explica en el seu article "Nadal"
Cromet de Nadal: "Pessebre congelat"
A 2 dies de Nadal, per tot arreu se sent la crida del pessebre. Però, deixant de banda els més matiners, els que el fan per Sant Llúcia, a la majoria ens agafa amb les figuretes dormint dalt dels armaris i la molsa per comprar. Demà a la tarda toca decidir on muntar la paradeta, escampar la sorra, plantar el suro de la cova i redissenyar el decorats. En acabar, tot anirà rodat. Les figureres s'espolsaran les serradures, pujaran a l'escenari i, sense empentes, ocuparan el seu lloc tot esperant el nostre vist-i-plau.
N'hi ha alguns, però, que aquest any han decidit fer-se els sords per no ferir susceptibilitats. Pere Martí ens ho explica en el seu article "Nadal"
27.11.04
Dissabte, 27 de novembre
Llegir per oblidar
Viure una vida de conte, inventar pel·lícules. Llegir per oblidar. Entossudir-se a girar l'esquena al món, crear-ne de nous. Ensopegar amb la mateixa pedra, posar la banya al mateix forat. Fracassar, il.lusionar-se. Caure per tornar-se a aixecar. Somiar.
Això és el que fan la nova Madamme Bovary de Woody Allen, a Melinda and Melinda, i els protagonistes de Bouvard et Pécuchet, de Gustave Flaubert.
Llegir per oblidar
Viure una vida de conte, inventar pel·lícules. Llegir per oblidar. Entossudir-se a girar l'esquena al món, crear-ne de nous. Ensopegar amb la mateixa pedra, posar la banya al mateix forat. Fracassar, il.lusionar-se. Caure per tornar-se a aixecar. Somiar.
Això és el que fan la nova Madamme Bovary de Woody Allen, a Melinda and Melinda, i els protagonistes de Bouvard et Pécuchet, de Gustave Flaubert.
21.11.04
Diumenge, 21 de novembre
Debat antic
¿Se quiere con el corazón, con el cerebro o con la memoria? ¿Son buenos los autores que escriben con sentimentalismo y con el músculo del corazón? Son dos cuestiones antiguas y, antes de contestar a ellas, cedo la palabra a Fernando Pessoa: "Dicen que finjo o miento cuando escribo. No. Yo simplemente siento con la imaginación, no uso el corazón". Con las palabras de Pessoa para mí ya está dicho todo, pero me extenderé algo más. Odio el corazón y el sentimentalismo en la literatura.... Són paraules d'Enrique Vila-Matas a Corazón sin tinta , reblant de nou el clau que ha atret altres escriptors abans que ell: l'antic debat entre enteniment i cor, entre raó i passió.
Jordi de Sant Jordi, a "Un cors gentil m'a tant enamorat" , es mostra indecís i deixa l'elecció en mans de la seva dama. Àusias March, a "Ací com cell que desitja vianda", es mostra més decidit. Els enfronta d'una manera dramàtica i, després d'un llarg combat, tria com a guanyador el pensament.
Debat antic
¿Se quiere con el corazón, con el cerebro o con la memoria? ¿Son buenos los autores que escriben con sentimentalismo y con el músculo del corazón? Son dos cuestiones antiguas y, antes de contestar a ellas, cedo la palabra a Fernando Pessoa: "Dicen que finjo o miento cuando escribo. No. Yo simplemente siento con la imaginación, no uso el corazón". Con las palabras de Pessoa para mí ya está dicho todo, pero me extenderé algo más. Odio el corazón y el sentimentalismo en la literatura.... Són paraules d'Enrique Vila-Matas a Corazón sin tinta , reblant de nou el clau que ha atret altres escriptors abans que ell: l'antic debat entre enteniment i cor, entre raó i passió.
Jordi de Sant Jordi, a "Un cors gentil m'a tant enamorat" , es mostra indecís i deixa l'elecció en mans de la seva dama. Àusias March, a "Ací com cell que desitja vianda", es mostra més decidit. Els enfronta d'una manera dramàtica i, després d'un llarg combat, tria com a guanyador el pensament.
17.11.04
Dimecres, 17 de novembre
Qüestió de gèneres
Apreciat consultin
Tinc un fill que s'ha apuntat a la moda dels pantalons caiguts i tot el dia va amb els calçotets a l'aire. I no ho he sabut pas per ell, sinó per una nota de l'escola on em comunicaven que, si continuava anant "vestit" així, no el deixarien entrar a classe.
Per això el primer que he fet quan ha tornat d'escola ha estat ensenyar-li la noteta i, molt seriosa, li he dit que on aniríem a parar, que què pensarien d'ell les companyes de classe...
continua al consultin
Qüestió de gèneres
Apreciat consultin
Tinc un fill que s'ha apuntat a la moda dels pantalons caiguts i tot el dia va amb els calçotets a l'aire. I no ho he sabut pas per ell, sinó per una nota de l'escola on em comunicaven que, si continuava anant "vestit" així, no el deixarien entrar a classe.
Per això el primer que he fet quan ha tornat d'escola ha estat ensenyar-li la noteta i, molt seriosa, li he dit que on aniríem a parar, que què pensarien d'ell les companyes de classe...
continua al consultin
13.11.04
Diumenge, 14 de novembre
Radioactivitat
Un secret, dos, tres? Tant se val, n'hi ha tants que, a hores d'ara, estan tots embullats. Em dius que te'ls expliqui fil per randa, que no és bo guardar-los perquè cremaran per dintre. Però cada vegada em costa més de fer-ho. Quan els deixo treure el nas i els toca l'aire, senten un calfred que els deixa glaçats...
continua a contes
Radioactivitat
Un secret, dos, tres? Tant se val, n'hi ha tants que, a hores d'ara, estan tots embullats. Em dius que te'ls expliqui fil per randa, que no és bo guardar-los perquè cremaran per dintre. Però cada vegada em costa més de fer-ho. Quan els deixo treure el nas i els toca l'aire, senten un calfred que els deixa glaçats...
continua a contes
7.11.04
Diumenge, 7 de novembre
Tarda al cinema
La majoria dels llibres tenen una prehistòria. Lectures, esborranys i escrits primerencs de l'autor. La Plaça del Diamant també té la seva. Mercè Rodoreda la localitza en la influència de la lectura de Candide de Voltaire i en la situació que planteja en un conte seu, Tarda al cinema.
El podeu llegir a contes
Tarda al cinema
La majoria dels llibres tenen una prehistòria. Lectures, esborranys i escrits primerencs de l'autor. La Plaça del Diamant també té la seva. Mercè Rodoreda la localitza en la influència de la lectura de Candide de Voltaire i en la situació que planteja en un conte seu, Tarda al cinema.
El podeu llegir a contes