Dels efectes de néixer amb artifici és el tema que d'aquest article de: La Vanguardia , el llibre de Joan Bestard “Parentesco y modernidad” i altres articles del suplement Culturas de la Vanguardia.
Ja coneixem la debilitat del Sub Marcos pels llibres de cavalleries i la seva tossuderia per resoldre els combats actuals a través de les lletres de batalla. Les formigues Lasius i Neglectus , prenent-li la paraula, li demanen els seus serveis i li ofereixen un nou escenari per a les seves aventures.
Alguns polítics s'han apuntat a la moda de manllevar noms que pertanyen a arguments d'altres pel.lícules per muntar-se la seva. Ja n'estan preparant dues: una de guettos i l'altra de paradisos terrenals amb fonts aromàtiques i en tecnicolor . No deuen saber que els decorats de cartró pedra ja no estan de moda i els anacronismes es veuen d'una hora llum. Hauran de vigilar que no els facin pagar els drets d'autor. Esperem amb impaciència les crítiques. De moment, ens conformarem amb un trailer de la medieval.
Cuando era joven creía que era muy elegante vivir en la desesperación. He vivido en ere error casi toda mi vida, en realidad hasta agosto de este año no se tambaleó esta íntima creencia en la elegancia de la desesperación. Como un castillo de naipes, fueron cayendo poco después otras creencias no menos pintorescas. Como, por ejemplo, la de pensar que la flacura es esencial para ser intelectual y que los gordos – a medida que yo engordaba aún lo pensaba más- no son poéticos ni pueden ser demasiado inteligentes. continua a guanyats
Article de Juan José Millás sobre com, quan vivim la vida en directe, tenim la sensació d'estar vivint-la en diferit.
La paraula dolor sempre ens fa pensar en una reacció del nostre cos davant alguna cosa que no rutlla.Quan el sentim, com que no ens agrada patir, no parem fins que en sabem la causa. Es llavors quan intentem posar-hi remei. Moltes vegades, però hem de deixar que ens acompanyi i que passi sol. El dolor ens indica que el cos ja es prou gran per saber-se-les manegar tot solet. continua a autors remenats
Noves cartes s'afegeixen a l'intercanvi epistolar iniciat pel Jutge Garzón i el subcomandante Marcos. Hi ha de tot i més. A part del contingut, que cadascú interpretarà com vulgui, val la pena fixar-se en l'estil. De moment, l'únic segur és que no hi haurà combat a Lanzarote.
No tots els invents d'aquest segle han arribat materialitzar-se. Molts d'ells han quedat oblidats en els calaixos dels seus inventors o en els d'alguna oficina de patents a l'espera que algú els rescatés...
Article de Jordi Llovet per a la secció "Els vostres clàssics". (Quadern del diari El Pais/9-1-02) a propòsit de la traducció de Manel Pla al català de Les penes del jove Werther de Joham W. Goethe.Tusquets.
Amb les rebaixes ens ha arribat el fred de cop. ¿No serà que els comerciants han fet un pacte amb els homes del temps per acabar de vendre tot el que diuen que no han venut al llarg d'aquests mesos? De moment, a la costa estem esperant d'un moment a l'altre l'arribada de la neu. Jo ja trec el nas, però, de moment, només he tocat neu fosa. Veurem demà. Encara se'ns allargaran les vacances... Les autoritats, per si les mosques, ( i perquè no deuen tenir prou màquines llevaneus ni tones de sal) ja ens han dit que si no és imprescindible, quietets a casa. Els farem cas.