25.10.08
Dissabte, 25 d'octubre
Polsegueres i psicosis
Enric Casasses
Doncs hi solia haver tres tipus de paper a casa de la gent que a vegades escriu o que simplement de tant en tant apunta alguna cosa o esbossa algun intent de carta: u, els papers que van directament a les escombraries; dos, els que es guarden bé; i tres, els que es deixen a sota el llit o al fons d'un calaix i a la llarga s'acaben llançant. Ara amb la xarxa i l'entraxarxa la cosa ha canviat i tots tenim accés a les tres piles de tothom, hem perdut la vergonya i hem posat les nostres escombraries a l'abast de totes les mirades, som com aquell que fica la mà a les papereres del passeig a veure què hi troba, tots remenant la immensa fossa comuna de la brossa de tots. D'un poema de qualsevol autor, ja no n'hi ha només comentaris fets per crítics o per estudiosos: ara en pots trobar fàcilment de redactats per lletraferits espontanis, per ignorants totals, per innocents autèntics, per disminuïts morals, per illetrats intel·ligents, per adolescents enyorats, per aspirants a no ser res, per psicòtics vocacionals... i alguns no són pas pitjors que els dels tradicionals professionals professorals, molts dels quals es podrien enquadrar perfectament en alguna de les damunt dites categories. Dels escrits que pesques enganxats a la xarxa de l'arrossegament elctrònic sovint n'hi ha, com és lògic, puix que es tracta de contenidors d'escombraries, que te'ls trobes empastifats amb filets de plàtan i peles de figa amb retalls d'ungla retallada bruts de sang de tampons o esparadraps, a més de la pelussa enganxada provinent de la polseguera recollida en haver escombrat, a les cases que escombren.(...)
continua a articles
18.10.08
Dilluns, 20 d'octubre
Abstinència contra addicció
Josep Maria Espinàs
Diuen que han baixat les vendes. Que la gent ja compra menys neveres, menys mobles, menys llums. És lògic. Moltes d'aquestes compres van lligades a l'adquisició o al lloguer d'un pis. Quan això no és possible, ¿quina falta fa el mobiliari?
Però també hi ha ciutadans que no han d'equipar una casa però que igualment han deixat de comprar, perquè no volen gastar-se els diners amb la renovació del sofà o del cotxe. I acaben descobrint que allò encara serveix. El rellotge és una mica antiquat, és cert, però encara marca les hores i només s'endarrereix un minut cada dia. ¿No és molt car pagar una colla d'euros per no haver d'avançar el rellotge un minut? El motor de la nevera fa una mica més de soroll que abans. Però refresca i congela, ¿oi? (...)
continua a guanyats