Dissabte, 31 de maig

Política europea

Enric Casasses

Gairebé sempre, abans, durant i després de l'època romàntica, hi ha unes formes d'art i de realitat que es mantenen més enllà o més ençà de la noció del que avui considerem romàntic. Una d'aquestes, i no n'és l'única, és el que cau en l'esfera de l'art brut o, més específicament, de l'art en brut. El romanticisme, que és l'amor pres temeràriament com a eix de tot, o més ben dit com el flux temerari que vivifica l'eix del tot, fou descobert, diuen alguns lletra o música-ferits, la primavera de 1109 per Guillem d'Aquitània, i adoptat després com a divisa per molts, però no es portà a la pràctica fins cap al segle XIX. Aquest Guillem de Peitau o d'Aquitània és molt misteriós perquè apareix de sobte: no hi ha res que indiqui una evolució cap a ell, no hi ha o no han quedat mostres de la cosa rudimentària o a mig fer. No. El primer text europeu del tema són els seus versos perfectes , que se'ns presenten amb tot un programa vital fet, complet, acabat i de fet ja donat per conegut i per acceptat, és el programa dominant: l'amor romàntic.(...)

Continua a articles

Dilluns 19 de maig

Vilaweb/18-5-08 Les Terres de l'Ebre mostren al carrer el rebuig al transvasament amb una multitudinària manifestació a Amposta


La batalla de l'aigua

L'Arc de Sant Martí. 22 de febrer 1885

Amb desagradable sorpresa havem llegit a La Antigua Unión, que molta part de l'aigua de la font de la plaça de la Unió serveix per a alimentar els safarejos d'un propietari, el nom del qual no sabem, però que deu ser sens dubte de moltíssima influència en certes regions.
Nos ha estranyat moltíssim la notícia, més que més en los temps que corren, que s'experimenta una notable diferència d'aigua en nostra població, cosa que porta molts perjudici.
Desitjaríem veure clar en aquest assumpte sumament transcendental, i esperem de l'Alcaldia la veritat més pura del fet, del que se n'aprofita amb gran tranquil·litat un distingit propietari, que ignorem qui puga ser.
(...)

continua a guanyats

Dimecres, 14 de maig

Quan les grans ciutats van curtes d'aigua, no miren prim a l'hora d'allunyar el miratge de la set. Tots els mitjans de transport són ben rebuts (o no): vaixells, transvassaments-canonades... o aqueductes.

Lo nou aqüeducte de New-York


L'Arch de Sant Martí 6 desembre 1885

Han començat, i prosegueixen amb activitat extraordinària, els treballs del nou aqüeducte subterrani que té de conduir les aigües del llac de Croton al dipòsit de Central Park , de New York.

A certa fondària, desota dels camps, els boscos y els prats, i a la claror d'innombrables llums elèctrics, treballen nit i dia 6.000 homes en la construcció d'un gegantesc túnel que té d'obrir-se en terrent pedregós i que tindrà una llargària de 46 quilòmetres.

Durant les 24 hores del dia, no para lo treball, més que per espai de dues hores, perquè els tres mil treballadors que hi ha a les galeries puguin sortir a menjar i a descansar, mentre altres tres mil baixen als pous a l'objecte de reemplaçar-los.

Contínuament se troben en moviment centenars de màquines perforadores mogudes per lo vapor o mitjançant l'aire comprimit, en tant que altres poderosos aparells fan pujar les runes a la superfície per la infinitat de pous oberts en tot lo trajecte. A pesar de tot, els treballs no quedaran acabats fins dins de dos anys(...)

(l'ortografia i la puntuació de l'original estan corregits )

continua a guanyats