Dilluns 21 d'abril

Scape the fantasy


Vilaweb/21-4-08 Una setmana lluny de les pantalles

Després de catorze anys predicant d'apagar la televisió almenys una setmana l'any, com a acte de resistència a la visió uniformadora de la realitat que imposen les grans cadenes, el col·lectiu de contrapublicistes nord-americà Adbusters ha comprès que cal ampliar la llista d'aparells electrònics de lleure quotidià potencialment perniciosos si se'n fa un ús excessiu. Per això enguany la tradicional campanya TV Turnoff Week, que es fa des d'avui fins diumenge, ha adoptat el nom de Mental Detox Week i ha estès les advertències al consum excessiu també als DVD, iPods, Xbox, PSP i portàtils. 'Et sorprendrà fins a quin punt és difícil desconnectar-se de tots aquests aparells una setmana', avisa Adbusters, i per ajudar-hi proposa un pla d'allunyament gradual de les pantalles, fins diumenge, perquè puguem centrar el temps que hi solem dedicar a activitats diferents: des de passejar a llegir, des de conversar amb els amics a alliberar la fantasia.

podeu llegir tota la notícia a Vilaweb

continua a guanyats

Diumenge 20, d'abril

L’arquitectura truculenta

Narcís Comadira

D’un temps ençà, s’ha posat de moda la truculència en l’arquitectura. Sembla que els ajuntaments, caixes i bancs, companyies de serveis, s’han posar d’acord per subvencionar amb grans summes de diners aquesta moda de l’arquitectura extravagant i terrorífica. Formes gesticuladores, materials en brut, acudits fàcils i definitoris, tot al servei d’una marca. Ja sigui la marca d’una ciutat o d’una empresa. I, al costat de les formes gesticuladores i de la truculència, els grans noms d’uns quants arquitectes que corren pel món del capitalisme exacerbat deixant aquí i allà els seus exabruptes formals, a tot arreu iguals, en contra d’una arquitectura local optimista i constructora d’una tradició que al cap dels anys demani ser coneguda per les seves troballes formals i per les seves solucions a uns problemas específics. S’han acabat, per als grans edificis emblemàtics, les arquitecturas tranquil•les i servicials i hem caigut de quatre potes en el bassal de la fama i el glamour del tot s’hi val. En la pirueta perversa.
Per pirueta, la dels senyors Hergog i De Meuron , al flamant CaixaForum de Madrid .(...)

continua a articles

Dijous, 10 d'abril

D'un temps, d'uns botons (Dioptria 2)

Pau Riba

Amb les sabates descordades
sense mitjons als peus
amb un barret de palla al cap
ple de botons
he anat a seure al jardines dels lliris
en espera del bon temps.

Anava per la regadora de zenc
que es mor de set de l’estiu
però en decantar el cos
de la cadira
se n’han anat tots els botons
I m’he posat a riure
de babau com sóc.(...)

continua a poètics

Dimecres, 9 d'abril

Turistes i viatgers

Jordi llovet

Viatjar no sempre ha estat de moda. Grecs i romans, per exemple, detestaven moure’s de casa, i només van fer-ho, i força, per causes majors, com la guerra o la recerca d’aliments de què no disposaven: això és el que va portar els d’Atenes fins a les ribes del Mar Negre, riques en blat. Allò normal era quedar-se al país, entre la gent coneguda, per donar compliment a aquest gran principi de les antigues civilitzacions mediterrànies – no tant la de fenicis i cartaginesos- que anomenen philia, que designa l’amistat i, per extensió, tot allò que ens resulta pròxim: la resta no interessava. La cita llatina més visitada a aquest respecte és d’Horaci: “Coellum non animun mutant qui trasn mare currunt”: “canvien de cels, però no d’ànima, els qui les mars travessen” (lletres, I, XI, 27). (...)

continua a articles

Dilluns, 7 d'abril

Empar Moliner:"Las y los ratas y ratos"


Me entero de la memorable noticia por la prensa: los célebres dibujos de Pilarin bayés serán llevados al cine. La película -de animación- se llamará El ratolí que escombrava l'escaleta y será una adaptación del conocido cuento de los hermanos Grimm, que los niños catalanes conocimos como La rateta que escombrava l'escaleta y los niños castellanos como La ratita presumida. Para mí es un cuento moderno y feminista, una especie de Madame Bovary infantil, protagonizado por una rata que -de acuerdo- tal vez de manera errónea se enamora del gigoló equivocado, pero que no se conforma con un marido aburrido. Desde luego, Pilarín Bayés no debe de verlo así. En la historia original, la ratita se encuentra una moneda barriendo. Y en lugar de ponerla en un plan de pensiones la utiliza para comprarse un lazo para la cola. Una vez se lo ha puesto, espera a sus pretendientes. Y, en un alarde de feminismo sin precedentes, antes de aceptarlos, les pregunta cómo se comportarán una vez casados. Pero todos ellos le contestan vulgaridades y, al final, la ratita elige al gato. Al embaucador. Al único que le susurra con voz dulce que la tratará como a una reina. Ella le cree y se casa con él. El gato, naturalmente, se la come.(...)

continua a guanyats

Diumenge, 6 d'abril

Mètode de Rocanrol (Pascal Comelade)

Cançó sense títol (Pau Riba/Pascal Comelade)

Entre agulles alpines intactes
Un grial amb vi quedà oblidat
de pur atzar sobre una taula.
Un parell de corbs amb sorts
restaren fascinats pel roig estel
que al lluny fulgia dins la copa.
Càlids de sang assedegats
begueren aquell nèctar de raïm.
I què passà?
Què se’n seguí?
Que el vi el corb
el torna albí,
el destenyeix,
li treu la nit.
En féu ocells de blanc plomatge.

(Veu: Enric Casasses)

continua a poètics

Dimecres, 2 d'abril

Sisa: "Ni cap ni peus"

"Al cantaire Pau Riba"

Animal electroàcid, de son avi mig penjat.
Té un forat negre al terrat, on hi habita l'home l'home estàtic.
Entre folk i dioptria, pasturant per l'univers.
Amaneix música i vers amb la pedra de follia.
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
espurnegen i s'enlairen estrelletes de colors.
Pel camí tradicional enrotlla les barretines.
Però també per noves vies és l'artista més total
de la còsmica visió, el desordre i el senderi.
Un lleó tocat pel geni, que es descalça de debò.
De ses illes gripau Pau, a ciutat en Riba arriba.
Passa el temps i ell no canvia, tot es mou al seu voltant.
Afinat quan desafina i tel·lúric com volcà.
Oh, bruixot rellampegant sota un flaix de llum divina.

Al cantaire Pau Riba/ Jaume Sisa



L'home estàtic. Pau Riba



Per escoltar i llegir. Continua a poètics