Dimecres, 24 de març

Joan Barril: "Les llengües del poder"


Fa anys, la missa es deia en llatí. Algú va decidir que el llatí era una llengua difícil per a la gent i va decidir dir la missa en la llengua dels fidels. Era una bona intenció, però encara avui, en la mateixa llengua dels fidels, hi ha dificultats per comprendre el que es diu i el que es vol transmetre. Problemes, doncs, d'interpretació.

També la justícia va entendre que no podia prescindir dels ciutadans. Fins al punt que algunes cultures jurídiques van considerar que el poble, representat per un jurat, era qui millor podia entendre i dictar les sentències als seus semblants. Era també una bona intenció, però vagin a l'Administració de justícia i provin de comprendre els arguments de les sentències. Fins i tot en el supòsit que la justícia els hagi donat la raó, difícilment entendran els motius profunds d'aquesta raó. Un altre problema d'interpretació. (...)

continua a guanyats

Dissabte, 22 de març

Mínims i Tel·lúrics







Michael Nyman: "Mozart 252"
Roger Mas: "Les cançons tel·lúriques"
Dos músics amb les seves dèries particulars. Michael Nyman miniminalitzant Mozart, i Roger Mas desacralitzant Jacint Verdaguer i la música sacra catalana.

continua a estoig de moneries

Divendres, 14 de març

Apunt d'en Broc: "Plantant la primavera"


Avui que estem una mica més tranquils (han plegat les eleccions... i comencen les minivacances de pasqua) la mas m'ha donat vitamines per berenar. Música dels Antònia Font via you tube.
Ens cal ensumar aire pur, parar bé l'orella i reinventar paisatges... diu.
I plantar la primavera a tocs de música.

Els regalets: Batiscafo katiuskas (Antònia Font), Sa núvia morta (Joan Miquel Oliver)

broc

continua a contrapunt

Dissabte, 8 de març

Estrena a internet "El Quadern Gris", Josep Pla

8 de març de 1918

Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s’hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada (...)