Diumenge 17 de febrerLa guerra de l'aigua i el Rec ComtalLa sequera que patim ens ha deixat els embassaments despullats i assedegats. Ara toca estalviar i tornar a les aigües que crèiem oblidades, les dels notres avis. Per això
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la companyia Aigües de Barcelona (Agbar) s'han llençat al rescat de l'aigua que menystenien i llençaven al mar: la de les mines, pous i recs. Com a mostra que amb l'aigua no s'hi juga i que la cosa ja ve de lluny - quan era un bé escàs que només rajava de les fonts- us presentem aquest article sobre la lluita entre Sant Martí de Provençals i Barcelona per fer-se amb el control de l'aigua del Rec Comtal.
L'Arch de Sant Martí. 12d'abril 1885. RedaccióTots sabem que a la part alta del nostre poble passa la mina que condueix l'aigua de Montcada a Barcelona. Doncs bé, fa uns 25 o 30 anys que el nostre municipi adquirí 12 plomes d'aquell manantial per assortir les fonts de son districte. Al efecte un senyor marquès cedí un tros de terreno de sa propietat en lo carrer del Carme, per fer-li l'Ajuntament la porta d'entrar i baixar al tros de mina que construí a fi de prendre l'aigua que adquirírem i portar-la a la font del carrer del Bogatell en qual paratge comneça la conducció a xanca oberta.
Fins aquí no té res de particular, mes fa uns 7 o 8 anys que l'Ajuntament de Barcelona, amb pretext de tenir nosaltres més aigua, s'apoderà de les claus d'aquella porta i ja no les volgué més entregar. Com que nosaltres teníem altra entrada en lo carrer del Bogatell, no se'n feu cas; mes al primer dia se trobà lo fontaner amb una paret que li tancava el pas en son interior i per lo tant no podia inspeccionar del tot la mina. Disposà enderrocar-la el nostre Ajuntament i per tal causa fou processat per lo de Barcelona l'empleat que per manament superior enderrocava obras fetes en casa d'un altre i sens permís.
Los dos Ajuntaments volien tenir raó i, a l'efecte, firmaren una acta deixant la paret entretant se solventava qui tenia raó. L'Ajuntament de Barcelona perdé amb costes la causa criminal tan injustament seguida contra el fontaner, i, a pesar d'això i haver transcorregut tant de temps, no sabem que ningú reclami els nostres drets així violats per qui tan sols podia entrar en la mina i jamai disposar i apropiar-se de lo que un altre ha construït i pagat.
Ho fem present a la nostra digna Corporació municipal, quals regidors tal volta no n'estan enterats, perquè procurin fer les degudes reclamacions i no deixin passar lo temps que indica sa prescripció.
(
l'ortografia del text original ha estat adaptada a la normativa )
continua a 1885
Estem d'enhorabona. Ja tenim la versió digital la Gran Enciclopèdia Catalana a l'abast dels nostres teclats. 
Editorial. Molts ciutadans del Principat, del País Valencià i de les Illes solen mirar la catalanitat de Catalunya Nord amb força prejudicis, com si es tractés només d’un rerefons folklòric, irrecuperable com a realitat cultural i social. Aquesta visió és molt esbiaixada, fruit de la desinformació i la manca de contacte directe amb els nord-catalans. La prova és que fa gairebé dos mesos que el Consell General del Pirineus Orientals va aprovar, sense rebombori ni polèmiques (ni publicitat), la Carta en favor del català, per la qual la nostra llengua esdevé oficial a les comarques catalanoparlants de l’estat francès: un reconeixement importantíssim per a l’avanç en el reconeixement dels drets lingüístics dels veïns de Perpinyà, Salses o Prada.(...)