cromets

cromets
de color
de col.lecció
arxius
 


Diumenge, 25 de març

Armario

Manuel Vicent

 Por fin llegó el día en que, al abrir un armario, le cayó el cadáver encima. Al parecer no se trataba de un fiambre humano, como en las novelas de misterio, sino de un montón de objetos olvidados que, de pronto, se derrumbaron y estuvieron a punto de aplastarle. Así comenzó para este hombre la revelación. En ese momento se dio cuenta de que vivía rodeado de cosas inútiles que no le interesaban absolutamente nada (...)

continua a versió original
mas
 


Divendres, 23 de març

Manifesta’t per salvar can Fàbregas


antiga farinera/Ignasi Caballol/ 1879Dissabte 24 de març, a les 19h, sortirem al carrer i manifestarem la nostra voluntat de salvar la Fàbrica de can Fàbregas i de Caralt.

Recorregut
: Can Fàbregas (c. Biada), c. Sant Benet, c. Sant Josep, la Riera i finalització a la plaça de Santa Anna.

Mataró (Barcelona)
mas
 


Dimecres, 21 de març

Els calendaris assenyalen el 21 de març com l'inici de primavera. I ens ho haurem de creure.
Malgrat l'eterna primavera que vivim des de fa uns anys. Malgrat el fred hivernal que ens gela aquests dies.
El temps s'ha tornat boig, se sent a dir. El temps fa el que sap i pot. Com les papallones.


Sofisma sobre el vol de la papallona dels oms

Martí Domínguez

Nymphalis polychloros Ian McEwan, en la seua novel·la Expiació, escriu: “Una nit, en un sopar formal, un professor de ciències, delerós de parlar, havia assenyalat uns insectes que giraven sobre un canelobre. Ell li havia dit que el que els atreia era la impressió visual d’una obscuritat encara més densa a l’altra banda de la llum. Encara que pogueren ser devorats, havien d’obeir l’instint que els empenyia a buscar el lloc més fosc a l’altre extrem de la llum, i en aquest cas es tractava d’una il·lusió.” A la protagonista de la novel·la aquella explicació li va semblar un sofisma. “Com s’atrevia algú a conèixer el món a través dels ulls d’un insecte? No totes les coses tenien una causa.”

Continua a guanyats
mas
 


Diumenge, 4 de març

El estado de las cosas

Enrique Vila-Matas

 brúixola1.He oído decir que la única manera de cuidar el ánimo es manteniendo templada la cuerda de nuestro espíritu, tenso el arco, apuntando hacia el futuro. Pero yo en este momento estoy solo, y atardece; veo desde mi ventana el último reflejo del sol en la pared de la casa de enfrente. Aunque mantengo templada la cuerda de mi espíritu, lo cierto es que tanto el momento del día como ese último reflejo no me parecen el contexto más adecuado para apuntar hacia nada. Por si fuera poco, me viene a la memoria Sed de mal, con Marlene Dietrich, ojos muy fríos e impávida, espetándole rotunda a Orson Welles después de echarle las cartas: "No tienes futuro".

Y es más, me llega de golpe la impresión, a modo de súbito destello, de que cuando oscurece, siempre necesitamos a alguien: todos somos vulnerables, nos sentimos solos, tenemos muchos miedos y necesitamos mucho afecto. Eso aumenta mi impresión de angustia, aunque paradójicamente la impresión misma termina por revelarse muy feliz y oportuna cuando descubro que le hace sombra a todo, hasta a la pared de la casa de enfrente y al último reflejo del sol, y de paso incluso a cualquier idea de futuro (...)

continua a versió original
mas
navegants
premsa
contacta
<notes de color>