|
cromets
|
|
Diumenge, 25 de març Armario Manuel Vicent Por fin llegó el día en que, al abrir un armario, le cayó el cadáver encima. Al parecer no se trataba de un fiambre humano, como en las novelas de misterio, sino de un montón de objetos olvidados que, de pronto, se derrumbaron y estuvieron a punto de aplastarle. Así comenzó para este hombre la revelación. En ese momento se dio cuenta de que vivía rodeado de cosas inútiles que no le interesaban absolutamente nada (...)continua a versió original Divendres, 23 de març Manifesta’t per salvar can Fàbregas Dissabte 24 de març, a les 19h, sortirem al carrer i manifestarem la nostra voluntat de salvar la Fàbrica de can Fàbregas i de Caralt. Recorregut: Can Fàbregas (c. Biada), c. Sant Benet, c. Sant Josep, la Riera i finalització a la plaça de Santa Anna. Mataró (Barcelona) Dimecres, 21 de març Els calendaris assenyalen el 21 de març com l'inici de primavera. I ens ho haurem de creure. Malgrat l'eterna primavera que vivim des de fa uns anys. Malgrat el fred hivernal que ens gela aquests dies. El temps s'ha tornat boig, se sent a dir. El temps fa el que sap i pot. Com les papallones. Sofisma sobre el vol de la papallona dels oms Martí Domínguez Ian McEwan, en la seua novel·la Expiació, escriu: “Una nit, en un sopar formal, un professor de ciències, delerós de parlar, havia assenyalat uns insectes que giraven sobre un canelobre. Ell li havia dit que el que els atreia era la impressió visual d’una obscuritat encara més densa a l’altra banda de la llum. Encara que pogueren ser devorats, havien d’obeir l’instint que els empenyia a buscar el lloc més fosc a l’altre extrem de la llum, i en aquest cas es tractava d’una il·lusió.” A la protagonista de la novel·la aquella explicació li va semblar un sofisma. “Com s’atrevia algú a conèixer el món a través dels ulls d’un insecte? No totes les coses tenien una causa.”Continua a guanyats Diumenge, 4 de març El estado de las cosas Enrique Vila-Matas Y es más, me llega de golpe la impresión, a modo de súbito destello, de que cuando oscurece, siempre necesitamos a alguien: todos somos vulnerables, nos sentimos solos, tenemos muchos miedos y necesitamos mucho afecto. Eso aumenta mi impresión de angustia, aunque paradójicamente la impresión misma termina por revelarse muy feliz y oportuna cuando descubro que le hace sombra a todo, hasta a la pared de la casa de enfrente y al último reflejo del sol, y de paso incluso a cualquier idea de futuro (...) continua a versió original |
||