22.9.07



Dissabte, 22 de setembre


Plàtans i un parell o tres d’estàtues

Enric casasses

plàtans de Barcelona I bé, sembla que els plàtans de Barcelona estan malalts de fongs o de no sé quines patologies diversament obscures i a poc a poc es van substituint per lledoners I altres arbres d’ombra fosca o negra, saturnians. El poeta del Canvi ja avisava, al llibre de Rudiments de saviesa: “Quin és l’arbre més infame? | És, sens dubte, el lledoner. | És tan gros i fa una fruita | tan petita: tot és pell...” Digui Bauçà el que digui, en alguns llocs, com a la plaça Folguera, els lledoners hi estan molt bé. (...)

continua a articles

14.9.07



Dissabte, 15 de setembre

Tim Burton : "Staring Girl" (la fitadora)


 staring girlI once knew a girl
who would just stand there and stare,
At anyone or anything,
she seemed not to care.


She'd stare at the ground,
Shed' stare at the sky.
She'd stare at you four hours,
and you'd never know why.

But after winning the local staring contest
she finally gave her eyes
a well-deserved rest.

The Melancholy Death of Oyster Boy and Other Stories

Continua a cromets poètics


Divendres, 14 de setembre

You be good, see you tomorrow. I love you

ens veiem

Broc

Alex, the parrot El Periódico. 12-9-07. Mor als EUA 'Alex', el lloro que va ajudar a la investigació de la comunicació en aus

Alex, un lloro africà gris famós per les seves excepcionals capacitats de comunicació i objecte de diverses investigacions i reportatges televisius, ha mort als 31 anys, ha anunciat la seva cuidadora, la psicòloga nord-americana especialitzada en animals Irene Pepperberg. (...)

continua a Contrapunt

9.9.07



Diumenge, 9 de setembre

Manuel Vicent: "Espejos"


Faith Ringgold/woman looking in a  mirror El río en el que nadie se baña dos veces, según Heráclito, está formado por todos los espejos en los que uno se ha mirado a lo largo de la vida. La conciencia se inicia en el instante en que el niño se reconoce a sí mismo por primera vez en el espejo familiar del cuarto de baño. Llega un momento en que ante su propia imagen el niño piensa que ese que aparece allí dentro es él y no otro, esos son sus ojos, su nariz, su boca, su diente partido. Frente a ese espejo se establecen a continuación unos ritos inolvidables: su madre le lava la cara y le peina, unas veces a gritos, otras con lisonjas y allí se reflejan las primeras lágrimas, las primeras risas. En el azogue del espejo familiar la imagen del niño quedará guardada para siempre en brazos de Narciso. La edad consiste en ir dejando atrás aquel primer espejo. (...)

continua a versió original

4.9.07



Dimarts, 4 de setembre

Jane Austen : "Amor i Amistat i Les Tres Germanes" (Love and Freindship i The Three Sisters)

Amor i Amistat

Love and Frinship Tercera carta: DE LAURA A MARIANNE

Com a filla de la meva amiga més íntima, considero que tens dret a conèixer la meva infeliç història, que la teva mare m'ha demanat sovint que t'expliqués.
El meu pare era natural d'Irlanda i vivia a Gal.les; la meva mare era filla il• legítima d'un par escocès i d'una actriu d'òpera italiana. Jo vaig néixer a Espanya i vaig ser educada en un convent de França.

Quan vaig fer divuit anys, els meus pares em van reclamar al sostre patern de Gal•les. Casa nostra estava situada en un dels paratges més romàntics de la vall d'Usk. Per bé que els meus encants s'han estovat considerablement i en certa manera s'han vist reduïts per les desgràcies que he patit, en altres temps vaig ser una bellesa. Però, encantadora com era, les gràcies de la meva persona eren les menors de les meves perfeccions. Posseïa totes les qualitats pròpies del meu sexe. Quan era al convent, el meu progrés en els estudis sempre excedia l'ensenyament que rebia, els meus coneixements eren molt superiors als propis de la meva edat i de seguida vaig deixar enrere els meus mestres.
En el meu pensament se centraven totes les virtuts que podien adornar-lo; era el lloc de trobada de totes les qualitats bones i de tots els sentiments nobles.
El meu únic defecte, si és que es podia qualificar com a tal, era una sensibilitat massa tremolosament atenta a les afliccions dels meus amics i coneguts i, sobretot, a totes les meves afliccions pròpies. Ai, com he canviat! Encara que, de fet, les meves desgràcies no em produeixen menys impressió que en altres temps, ara ja no pateixo per les dels altres. També el meu talent comença a esvanir-se: no puc cantar ni ballar amb la gràcia que ho feia abans i he oblidat del tot el Minuet DeIa Cour.

Adieu,

Continua a Cromets llargs