Dissabte, 29 setembre
Canimas. Noh iha crisi

No hi ha crisi
el que hi ha és molt de morro
s'han menjat la cirera
i tot el pastís
Venim de l'hort
venim del sud
sortim conills
del cau d'un llop
Tenim les ales
plenes de forats
anem mal guarnits
i apedaçats
caminem descalços
com els oques
les oques van descalces (...)
continua a poètics
I bé, sembla que els plàtans de Barcelona estan malalts de fongs o de no sé quines patologies diversament obscures i a poc a poc es van substituint per lledoners I altres arbres d’ombra fosca o negra, saturnians. El poeta del Canvi ja avisava, al llibre de Rudiments de saviesa: “Quin és l’arbre més infame? | És, sens dubte, el lledoner. | És tan gros i fa una fruita | tan petita: tot és pell...” Digui Bauçà el que digui, en alguns llocs, com a la plaça Folguera, els lledoners hi estan molt bé. (...)
Tercera carta: DE LAURA A MARIANNE