Diumenge, 23 de Juliol
Enric Casasses: "Preparant-se per la dansa
Noms o frases, que ells en diuen mots i són missatges, brodats a la roba, tots en duien, talment samarretes d’avui: al capítol 119 Tirant lo Blanc portava un manto d’orfebreria, de quadros, il·lustrat tot amb garbes de mill, i les espigues eren de perles molt grosses i belles, i a cada quadro una frase brodada que deia: “Una val mil e mil no valen una”. S’assembla a la definició que donava el Man in Black de les pastilles d’amfetamina, que una ja és massa i mil encara no són prou. Passa que Tirant ho diu per la bella Carmesina, la filla de l’emperador, la qual porta una gonella feta amb el dibuix d’una herba que es diu “amor val”, i brodat amb perles hi ha el mot: “Mas no a mi”. (...)continua a articles
Passem per un procés d'encongiment. Dit així, l'afirmació es pot interpretar de tantes maneres que no em serà fàcil explicar per on volen anar aquestes ratlles. Recordem, primer, la reducció de l'espai físic en el qual fem la nostra vida privada. Ja fa anys, molts, que una gran quantitat de catalans van passar de les masies als pisos de ciutat. Això va suposar més limitacions de moviments dins l'àmbit familiar. Les àmplies estances rurals, sovint de dues plantes, el pati, les golfes eren un territori ampli que tenia un punt de vaguetat. (...)