Dijous, 21 de juny
Abans que me n'oblidi...
Abans que me n'oblidi, em pugi el sant al cel i el trobi a faltar.Avui és 21 de juny. Dijous. El primer dia d'estiu (el de veritat). El que ens allibera d'una primavera que ha durat tot l'any. Solstici d'estiu que ens acosta una mica més al sol.
Celebrem, doncs, aquest punt de rotació de la terra que, com qui no vol, ens fa estar més pendents del cel.
A la famosa comèdia florentina d'infern, purgatori i paradís el déu veritable, el déu que és màquina de moure-ho tot i que ho fa moure tot, ho diu ben clar a l'últim vers, és l'amor que mou el sol i també les altres estrelles. L'amor no com un seguit d'obligacions i juguesques per veure si t'obtindré, bonica, ni com explicació científico-religiosa del créixer de les tomaqueres, ni encara menys la bava pestilent que regalimen certs cantants pels altaveus dels súpers i a les ràdios dels taxis, per dir-ho bauçànicament. No. (...)
