Dilluns, 26 de juny
Apunt d'en Broc: "Bon viatge, Harriet"
Harriet, la tortuga més vella del món, mor als 176 anys a Austràlia.
Sydney - A giant tortoise called Harriet whose 175th birthday party last year made headlines around the world died Friday in an Australian zoo.
Entrevista amb la tortuga
Joan Barril
Segui, senyoreta. No tinc pressa. ¿Li vénen de gust unes fulles d'enciam fresques? Són tendres, grogues, cruixents. Me les porta cada dia aquell noi, el Bob. Diu que està a punt de jubilar-se, però no en té l'edat encara. Va néixer quan la gran catàstrofe de la Borsa de Nova York. Els seus pares van emigrar amb el que duien posat i el que duien posat era el Bob. Des d'aleshores sempre ha estat vinculat al zoològic de Brisbane. A Austràlia sempre hi ha algun lloc per als desheretats. Però segui, senyoreta. Segui i pregunti. Avui no és el meu millor dia, però ja ho diu el veterinari que em ve a veure de tant en tant. Em diu: "Harriet, si a partir dels 170 anys, quan et lleves no et fa mal res, és que estàs morta". I riu. El veterinari és nou. Només fa 20 anys que és aquí. Em tracta com una nena i jo l'entenc, perquè realment a aquest veterinari quan es lleva li deuen fer mal més coses que a mi. Per exemple, a mi no em fa mal la closca. Peso 150 quilos molt ben portats. La gent es pensa que sóc lenta, però m'haurien de veure a l'aigua. Aquí al zoo de Brisbane disposo d'una petita bassa per mullar-me, però no és el mateix que el mar obert. Ni tan sols els taurons s'hi acostaven. Al contrari. Si jo m'acostava a ells i els pinçava les ganyes, la sang atreia els seus companys i jo continuava el meu camí entre el blau del cel i el de l'aigua...Continua a Contrapunt
Dimarts, 20 de Juny
Per sortir del foc i gaudir les brases
"Tarantella Del Gargano" (Daniele Sepe)
Sta donnì,accomme j'eia fà p'amà 'sta donni? Ah de rose ce l'eja fà nu bellu giardini,
'ndorne pe'ndorni l'eja annammurari,
di preta preziosi e ori fini,
ammezzi 'nce l'eja cavà 'na brava funtani,
j'eja fà corri l'acqua surgentivi,
'ncoppa ce lu metto n'auciello a cantari.
Cantavi e repusavi bella dicevi:
e pi vui so' addivintati n'auciello,
pi farimi 'nu suonno accanto a voi bella madonna.
Me l'ha fatto 'nnammurà la cammenatura e lu parla',
si bella tu nun ce jve 'nnammura' nun me facive,
ah uei lì uei llà.
Ah pi'nciuè 'sta 'ncagnata che vuò da me,
mammeta lu sape e lo vò dicere pure a me.
continua a poètics
Dimecres, 14 de juny
Apunt d'en Broc: "Guerra de xiulets"
Encara em xiulen les orelles després d'haver escoltat aquest xiulet. Es diu "mosquito" i només el poden sentir els joves i els gossos. El van inventar els grans com a arma sonora contra joves cridaners, i aquests no han trigat gaire a tornar el tret: fan servir el mateix so per camuflar els seus missatges secrets.continua a contrapunt
Divendres, 2 de juny
Apunt d'en Broc:"Fighting planes and aces"
Ibèria ens abandona, com el desodorant. Deixa a l'aeroport del Prat el pont aeri i cedeix a Air Nostrum els vols nacionals. Ibèria plega ales i ens diu que, si volem volar més lluny, hem de passar primer per la terminal 4 de Madrid (finançada també per les nostres butxaques). Això... o volar en una altra companyia.
Que ens tornim les peles, please.
Broc estafat
Biggles in Spain (Captain W.E. Johns)
Biggles is on a cruise after being advised by his doctor that he needs a rest. Algy and Ginger are travelling with him. To their surprise, the ship is attacked and sunk off the coast of Spain. Biggles, Algy and Ginger swim to the shore and find themselves in Barcelona. Going for a drink in a bar-restaurant called 'Casa Reposada' turns out to be a big mistake. Our heroes are plunged into espionage when a man called Fraser, who Biggles once met, gives him a coded document that must be taken to the British Foreign Office...