Diumenge, 26 de febrer
Strómboli
Manuel Vicent
Un halcón marino estaba extasiado en el espacio de la isla de Strómboli y desde una altura que sobrepasaba la boca del volcán avistó un pez en el mar; de repente se plegó sobre sí mismo para convertirse en un dardo y se precipitó en el abismo a una velocidad mortífera hasta hundirse en el agua. El halcón emergió al instante con el pez en el pico; a continuación lo dispuso entre las garras a modo de quilla para evitar la resistencia del aire y ascendió de nuevo hacia la cima del monte, seguido de la hembra, que parecía admirar semejante proeza porque volaba a su lado con alas muy suaves. Ambos compartieron la pesca en un risco de lava muy alto...continua a versió original
Dissabte, 25 de febrer
Truman Capote: "In cold blood" (A sang freda)
EL poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l'oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l'Estat en diuen «cap enllà». Un centenar de quilòmetres a l'est de la frontera amb Colorado, la contrada, amb els seus celatges intensament blaus i l'aire net del desert, té una atmosfera que més aviat sembla del Llunyà Oest que de l'Oest Mitjà. L'accent local, espinat pel deix de la prada, té un to nasal característic de les hisendes, i els homes -o molts d'ells- porten els estrets pantalons fronterers, barrets Stetson i botes de taló alt i punta afuada. La terra és plana, i el panorama corprèn per la seva gran extensió. Cavalls, ramats de bestiar boví i una munió de sitges blanques que s'eleven majestuoses com un temple grec són visibles ja molt abans que el viatger arribi al poble...Continua a cromets llargs
Dimecres, 22 de febrer
De papers, castells, confits i anissos
Confitar
- Conservar productes alimentaris, bàsicament fruita, per substitució del suc natural per una solució concentrada de sucre.
- Guardar o retenir avariciosament. Aquí tens els teus diners: ja te'ls pots ben confitar. (DLLC)
Mentre ens confiten l'Estatut, alguns s'empassen els contes i somien en finals feliços. Esperen sota el balcó i s'acontenten a arreplegar uns quants anissos.
"El Govern aprovarà la cessió del castell de Montjuïc a Barcelona divendres"
mas De papers, castells, confits i anissos
Confitar- Conservar productes alimentaris, bàsicament fruita, per substitució del suc natural per una solució concentrada de sucre.
- Guardar o retenir avariciosament. Aquí tens els teus diners: ja te'ls pots ben confitar. (DLLC)
Mentre ens confiten l'Estatut, alguns s'empassen els contes i somien en finals feliços. Esperen sota el balcó i s'acontenten a arreplegar uns quants anissos.
"El Govern aprovarà la cessió del castell de Montjuïc a Barcelona divendres"
Dimecres, 22 de febrer
La manera més salvatge
La manera més salvatge,selvàtica i salvadora
de moure el cos, la manera
més subtil i muscular,
més a prop de la Matèria
Feta Font Perquè Font És,
el moviment del cos més
insultant de tots i, sí,
si vols, el més amorós
és la paraula i parlar.
(Enric Casasses)
Dilluns, 20 de febrer
Música per a aus i ocells
Ian Anderson Plays The Orchestral
I sit in judgement on the market square.I have my favourite table and I have my chair.
Natives are friendly and the sun flies high.
All kinds of crazy waiters – they go drifting by.
Come, sit with me and take decaf designer coffee.
Come, laugh and listen as the ragamuffin children play.
Lame dog and a black cat, now, they shuffle in the shadows.
You got cappuccino lip on a short skirt day.
Hours last forever in the Calliandra shade.
Conversation going nowhere and yet, everywhere.
Kick off those sad shoes and let the bare toes tingle.
Slip off the shoulder strap: loosen the thick black hair.
Electric afternoon and shrill cellphones are mating.
Lame dog is dreaming, dreaming of a better life
where bed is fluffy pillows, table scraps are filet mignon
flicked indiscretely by the lazy waiter’s knife.
Calliandra Shade
Diumenge, 19 de febrer
Fer bullir l'olla
MADRIT, 30 d'Abril de 1885L'assumpto principal, lo que absorveix tota l'atenció de la gent política, l'objecte preferent de lo que aquí's mou y s'agita, l'única qüestió que á mesura de l'aproximació del dia pren caracters formidables, aixís com lluyta mortal ahont s'ha de decidir de la sort de tot un poble, es la coalició electoral. Lo de menos es la reivindicació del dret individual, lo tornar per lo respecte de las lleys, lo restaurar la sinceritat electoral, lo moralisar l'administració del comú, lo vigorisar lo cos social, res d'aixó...
continua a L'Arch de Sant Martí
Dimecres, 15 de febrer
Tenim el dret de decidir
N'hi ha que defensenque hi ha llengües
de primera i de segona,
grans i petites,
de mudar i d'estar per casa,
riques i pobres,
vives i mortes,
d'amos i d'escarràs,
N'hi ha que els molesta que, després de tres segles, la seva llengua no tingui l'exclusiva a tot l'estat.
N'hi ha que ens imposen un bilingüisme unidireccional.
i
N'hi ha que no renunciem al dret de decidir si volem seguir ballant el mateix ball.
Diumenge, 12 de febrer
De gavarres i amistats
GAVARRA: Barcassa; embarcació ampla i molt sòlida destinada principalment a transportar gent i mercaderies des de terra a un vaixell i viceversa (DCVB)
A un amigo
Manuel Vicent
Hubo un tiempo en que muchos caminos de la literatura llevaban al Gran Café de Gijón y allí, entrando a mano derecha, estaba el timonel de esa vieja gabarra sentado en un taburete, de espaldas a su taquillón de tabaco y lotería. Alfonso, el cerillero, con chaqueta azul de maquinista y los ojos un poco dormilones era el que cortaba el ticket en la puerta a los jóvenes soñadores, a las adolescentes con la cabeza llena de mariposas, que entraban azorados por primera vez en el café en busca de algo inaprensible con toda la ansiedad en el diafragma. El primer paso hacia la gloria literaria consistía en comprarle un paquete de cigarrillos o unos chicles al cerillero, quien brevemente avisaba a estos neófitos del peligro que podían correr en medio de aquella humareda donde se dibujaban las siluetas de muchos fantasmas, unos vivos y llenos de ingenio, otros que ya estaban muertos aunque tenían el café con leche humeándoles la sotabarba. Nunca me he sentido mejor ni he sido más feliz que montado en esa vieja gabarra en aquellos días lejanos y azules de la juventud cuando nos sentíamos capitanes...continua a versió original
Dissabte, 11 de febrer
Apunt d'en Broc: "instints animals"
M'han donat d'alta i torno a rondar pel meu petit territori. La casa. El del carrer el trepitjo a estones: ensumo, pixo, cago, ventilo les ferides i poca cosa més. Un pal perquè amb la campana no puc arreplegar res del terra i els sorolls m'arriben augmentats. Però em trobo molt millor: em foto 2 potets de mejar de règim al dia (una mena de paté amb arròs) i dormo el que vull, que és el que em va.Quant a bordar, em regulo, que em fa mal. Només ho faig amb els nens que m'emprenyen amb el timbre, perquè sàpiguen que he tornat. Dels altres passo.
Aquests dies he comprovat una cosa: els humans també pateixen. Quan no són amb mi, estan seriosos i descentrats; i quan estem junts i em treuen la campana, no paren de controlar-me perquè no m'aixequi el vestit-samarreta i en faci una de grossa. I no és que no els ho agraeixi, que em conec els instints, però m'atabalen.
La pedra estomacal, me l'han posada ben a la vista perquè escarmenti i no me'n foti cap més. Mmmm tant de bo fos un lloro com aquest per poder parlar.
Dissabte, 4 de febrer
Apunt d'en Broc: "Broc stone"
Broc stone és com em diuen ara. I que consti que no bordo com els Rollings ni m'ha donat per ballar el rock and roll. La cosa va de pedres, i no precisament a la sabata. A l'estómac la tenia i no sé pas com hi devia anar a parar...La mas se l'ha endut a casa en un potet per pesar-la: 11 grams de pedra de riu polida i arrodonida, que guardarà de record. Aix.. em sento com un llop de conte!!!Em recupero molt bé, però encara em queden tres dies de clínica. Tancadet en una gàbia, amb la campana, el gota a gota i un llibret d'amor de Thomas Mann, Amo i gos, que m'ha regalat la mas perquè em distregui i no m'enyori tant.
mas
Dimecres, 1 de febrer
Joan F. Mira, que ja disposa de pàgina pròpia, ens recorda en aquest article què significa "Viure en nació"
Ja sé que a molts no els agrada pensar-ho ni saber-ho, que potser preferirien un altre món fet no se sap de què ni com, però el món d'aquest temps que és el nostre està fet i compost de nacions, "unides" o separades, independents o dependents. El planeta Terra és una ONU, una "organització de nacions unides", i no es veu com podrà ser cap altra cosa en el futur previsible. Dit d'una altra manera, o insistint en la mateixa: en els inicis del segle XXI, conceptes, qüestions i conflictes tals com globalització, migracions, poder de les multinacionals, nous integrismes, barreja de cultures, etc., que constitueixen l'actualitat informativa, no han produït cap nova forma o model de vida col.lectiva substitutori de la "forma nacional" heretada dels segles passats. Ja no vivim en tribus ni en imperis, vivim en nacions...Continua a articles