Dilluns, 27 de novembre
Grans esperances o... Santa innocència
Los Diputados que suscriben tienen el honor de proponer la siguiente adición-enmienda al dictamen que, referente al proyecto de ferrocarriles secundarios, ha preparado la comisión de Fomento, asesorada por el ingeniero Jefe de Obras publicas provinciales: De Martorell a Mataró, cruzando los distritos municipales de Rubí. Sant Quirico de Tarrassa, Sabadell, Castellar, Sentmenat, Caldas de Montbuy, Granollers, La Roca y Argentona. Y a tal efecto, en cumplimiento de lo prevenido por la R. O de 8 de agosto último y modelo inserto en el BoletínOficial de 9 de setiembre, consignan en pliego separado, para que sean unidos al proyecto, los datos necesarios para demostrar la importancia de la linea y su indudable transcendencia para el desarrollo de los intereses de la provincia, que entienden los infrascritos han de atender principalmente, en cumplimiento de los deberes de su cargo= Palacio de la Diputación provincial a siete de octubre de mil novecientos cuatro= Enrique Turull= Vidal y Valls= Luis Moret= José Griera= Rafael Casademunt= Luis Juli y Barats= .Ho podeu llegir a guanyats




I’m stranded at the edge of the world
Metternich i els governants de Rússia, Àustria, França i Espanya van restaurar la situació de l'època anterior a la Revolució francesa. Hi tornava a haver corts solemnes, on els nobles, amb les condecoracions al pit, tenien gran influència. Els ciutadans no podien parlar de política, i a alguns ja els semblava bé. S'ocupaven de la família, llegien llibres i escoltaven música, que en els últims cent anys s'havia convertit en l'art que més atreia la gent, tot i que abans només havia estat l'acompanyament de balls, cançons i himnes sagrats. Però aquella calma i aquell lleure que en alemany s'anomena Biedermeier eren solament la façana de la situació. Metternich no va poder prohibir una de les idees de la il·lustració, encara que tampoc no hi va pensar més. Es tractava de la idea de Galileu Galilei sobre l'observació raonada i calculada de la natura, que tant havia agradat a la gent de la il·lustració. I precisament aquesta cara secreta de la il·lustració va portar a una revolució molt més forta que va anorrear les antigues formes amb molta més rotunditat que no la guillotina dels jacobins parisencs...
(...)-M'han contractat, senyor, sota el que s'anomenen ordres segellades, per governar el vaixell d'aquest senyor i per fer-lo anar cap allà on ell em mani-va dir el capità-. Fins aquí molt bé. Però ara em trobo que qualsevol home de la tripulació sap més coses que jo. ¿Us sembla just?