26.2.06
Diumenge, 26 de febrer
Strómboli
Manuel Vicent
Un halcón marino estaba extasiado en el espacio de la isla de Strómboli y desde una altura que sobrepasaba la boca del volcán avistó un pez en el mar; de repente se plegó sobre sí mismo para convertirse en un dardo y se precipitó en el abismo a una velocidad mortífera hasta hundirse en el agua. El halcón emergió al instante con el pez en el pico; a continuación lo dispuso entre las garras a modo de quilla para evitar la resistencia del aire y ascendió de nuevo hacia la cima del monte, seguido de la hembra, que parecía admirar semejante proeza porque volaba a su lado con alas muy suaves. Ambos compartieron la pesca en un risco de lava muy alto...
continua a versió original
24.2.06
Dissabte, 25 de febrer
Truman Capote: "In cold blood" (A sang freda)
EL poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l'oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l'Estat en diuen «cap enllà». Un centenar de quilòmetres a l'est de la frontera amb Colorado, la contrada, amb els seus celatges intensament blaus i l'aire net del desert, té una atmosfera que més aviat sembla del Llunyà Oest que de l'Oest Mitjà. L'accent local, espinat pel deix de la prada, té un to nasal característic de les hisendes, i els homes -o molts d'ells- porten els estrets pantalons fronterers, barrets Stetson i botes de taló alt i punta afuada. La terra és plana, i el panorama corprèn per la seva gran extensió. Cavalls, ramats de bestiar boví i una munió de sitges blanques que s'eleven majestuoses com un temple grec són visibles ja molt abans que el viatger arribi al poble...
Continua a cromets llargs
22.2.06
Dimecres, 22 de febrer
La manera més salvatge
La manera més salvatge,
selvàtica i salvadora
de moure el cos, la manera
més subtil i muscular,
més a prop de la Matèria
Feta Font Perquè Font És,
el moviment del cos més
insultant de tots i, sí,
si vols, el més amorós
és la paraula i parlar.
(Enric Casasses)
20.2.06
Dilluns, 20 de febrer
Música per a aus i ocells
Ian Anderson Plays The Orchestral
I sit in judgement on the market square.
I have my favourite table and I have my chair.
Natives are friendly and the sun flies high.
All kinds of crazy waiters – they go drifting by.
Come, sit with me and take decaf designer coffee.
Come, laugh and listen as the ragamuffin children play.
Lame dog and a black cat, now, they shuffle in the shadows.
You got cappuccino lip on a short skirt day.
Hours last forever in the Calliandra shade.
Conversation going nowhere and yet, everywhere.
Kick off those sad shoes and let the bare toes tingle.
Slip off the shoulder strap: loosen the thick black hair.
Electric afternoon and shrill cellphones are mating.
Lame dog is dreaming, dreaming of a better life
where bed is fluffy pillows, table scraps are filet mignon
flicked indiscretely by the lazy waiter’s knife.
Calliandra Shade
1.2.06
Dimecres, 1 de febrer
Joan F. Mira, que ja disposa de pàgina pròpia, ens recorda en aquest article què significa "Viure en nació"
Ja sé que a molts no els agrada pensar-ho ni saber-ho, que potser preferirien un altre món fet no se sap de què ni com, però el món d'aquest temps que és el nostre està fet i compost de nacions, "unides" o separades, independents o dependents. El planeta Terra és una ONU, una "organització de nacions unides", i no es veu com podrà ser cap altra cosa en el futur previsible. Dit d'una altra manera, o insistint en la mateixa: en els inicis del segle XXI, conceptes, qüestions i conflictes tals com globalització, migracions, poder de les multinacionals, nous integrismes, barreja de cultures, etc., que constitueixen l'actualitat informativa, no han produït cap nova forma o model de vida col.lectiva substitutori de la "forma nacional" heretada dels segles passats. Ja no vivim en tribus ni en imperis, vivim en nacions...
Continua a articles