|
cromets
|
|
Dijous, 29 de setembre
mas Assortit de llàgrimes Llàgrimes fàcils, fingides, de cocodril, vives, enyorades, apenades, tristes, amargues, emocionades, contentes, contingudes, begudes, vessades, escampades, caigudes, perdudes, fugisseres, avergonyides, tímides, furtives, atrevides, negres, blanques, vermelles, artificials, amargues, salades...o les llàgrimes dolces que vessa Joan Barril aquí Diumenge, 25 de setembre Cèl.lules amb data de caducitat Nicholas Wade. El cuerpo humano sólo tiene 10 años. Tenga uno la edad que tenga, su cuerpo es muchos años más joven. De hecho, aunque se haya entrado en la mediana edad, puede que la mayoría de la gente tengan 10 años o menos. Esta alentadora verdad, que emana del hecho de que muchos de los tejidos corporales están sometidos a una constante renovación, se ha visto subrayada por un nuevo método para calcular la edad de las células humanas. Su inventor, Jonas Frisen, cree que la edad media de todas las células de un cuerpo adulto puede ser de sólo unos 7 o 10 años...Trobareu l'article sencer aquí Divendres, 23 de setembre Coves Grata la pedratreu-ne la sorra fes passar l'aire Deixa la cova al descobert Dimecres, 21 de setembre Apunt d'en Broc: "El portàtil de l'estudiant" Quan he llegit aquesta notícia: El projecte PortàTIC facilita la compra de 5.000 ordinadors portàtils per a la comunitat universitària se m'ha dreçat la cua i m'he fet aquella pregunta tan original dels humans "¿estudies o treballes? Les dues coses, m'he contestat. Vigilo la casa i no paro d'estudiar: els homes i els animals. Els gossos som uns eterns estudiants: estem matriculats a la universitat de la vida. Crec que com a gos internauta compleixo tots els requisits...¿I què més? Doncs que m'he afartat d'enfilar-me a la cadira i ha arribat el moment d'exigir un pc per a mi solet! Així que he copiat el link de propaganda per ensenyar-li a la mas quan torni de la feina. Ella ja sap quina tecla ha de tocar perquè jo sigui un dels 5000 afortunats. Dimecres, 21 de setembre Cromet gegant Yann Kersalé és l'artista que ha triat Jean Nouvel per omplir la torre Agbar de llum i color. El resultat és màgic i espectacular: un calidoscopi gegant que apunta al cel i que ens convida a jugar a pica paret o a fet i amagar.Altres obres de Yann Kersalé Diumenge, 18 de setembre Territorio Manuel Vicent Divendres, 16 de setembre Verbalitzant Intransitiu: Dit d'un verb que habitualment no admet complement directe. Transitiu: Verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe. Intransitivos Juan Jose Millás Cuando enciendo mi ordenador portátil, lo primero que hace es buscar una red inalámbrica. Si no da con ella, te lo dice con cierto desánimo: "No se encontró una red inalámbrica a la que conectarse". Vaya por Dios, exclamo yo sintiéndolo más por él que por mí, pues aunque trato de que se sienta útil encomendándole diversos menesteres, también sé que su vida no alcanza un sentido pleno hasta que se conecta a Internet, que es su país, su patria, quizá su corazón o su hígado. Sin Internet, se contagia de la opacidad propia del universo analógico y deviene en un trasto, un cachivache, un chisme. Su necesidad de conectarse es tal que ha desarrollado unos órganos internos capaces de detectar cualquier red, por sutil que sea... Continua a Versió originalDimarts, 13 de setembre
mas El congrés dels solitaris Sisa (amb l'escolania de la quadratura del cercle) Els més esplèndids perdedors, els que no surten a cap llista,també s'hi acosta algun taxista, els viatjants i els pescadors. Doctors en llengua catalana, un carterista retirat. el que recull la palangana, els mestretites i un penjat. És el congrés dels solitaris, no hi ve qui vol, cal estudiar per oblidar l'abecedari del desconsol i no plorar. Tot esperant la fi del món, un pessimista i un nen gran, el que camina a quatre mans i admiradores de James Bond. El vigilant de la presó, els de la penya l'Ansietat, la dama de l'abocador, els deprimits i enamorats. És el congrés dels solitaris... Insatisfets que ho tenen tot i els que no tenen ni camisa, aquells que no van mai a missa i els que pateixen de singlot. La vídua del Baró Rampant, la veu de la senyora Francis, un latin lover un pèl ranci i una lectora de Cioran. És el congrés dels solitaris... Tothom hi busca l'esperança, les animetes fan xiu-xiu. Per compartir aquesta dansa i el que està mort vol estar viu. Vine al congrés dels solitaris, vine tot sol o acompanyat, i oblidarem l'abecedari del desconsol sense plorar. Diumenge, 11 de setembre
mas Mirades "Quan Karl Rossmann -jove de setze anys, fill de pares humils, enviat a Amèrica després que una serventa l’ hagués seduït i tingut un fill seu- va entrar al port de Nova York a bord del vaixell que navegava lentament, va contemplar com l'estàtua de La Llibertat, que observava feia estona, s'il·luminava amb una llum més intensa. El braç amb l'espasa semblava haver adquirit energies renovades, i entorn de la seva figura bufaven aires de llibertat..."(Començament d'Amerika (1913) de F. Kafka) I aproximacions: La lliçó del Katrina de T. Garton Ash. Dimarts, 6 de setembre
mas Parallamps humans Notícia publicada al setmanari regionalista L'Arch de Sant Martí (Sant Martí de Provençals) el 26 de novembre de 1885 "Altra aplicació de la electricitat. Mr Delany, neoyorkí, inventor del telégrafo sincrónich, acaba d’obtindre privilegi d’invenzió per un para-llamps pel cós humà, aplicable á las personas que tinguin que manejar fils electrichs. Lo para-llamps consisteix en un fil de coure groixut y forrat en seda que’s fixa á l’espatlla del individuo y que’s subdivideix per la part superior en duas brancas, una pera cada brás, y per la part inferior altras duas brancas, una per a cada cama y que descendeixen á lo llarg d’aquestas fins á terminar en los talons de las botinas que deuhen esser metálicas pera que’l pas de la electricitat á terra, sigui lo mes fácil y rápit possible..."Podeu llegir-la sencera a invents Dilluns, 5 de setembre Escoltant viatges: Runrig "Day of days" Hearthammer With the eyes of a child the wonder of it allI used to search the stars at night and I felt so safe and small Sweet sounds from a Merseytown and my nursery God continua a cromets de viatges Dijous, 31 d'agost Final d'estiu Joan Barril ens ho recorda aquí |
||