Dimarts, 1 de març
Febrer amb efectes especials
Febrer ha abaixat finalment el teló. I ho ha volgut fer lentament: amb una cortina de tul que ha deixat caure els seus brodats de neu sobre la costa. El blanc i el fred ens han distret i ens han fet mirar amunt, i durant unes hores hem oblidat la cortina de fum que tenim al darrera.
Joan Barril intenta descórrer-la aquí
28.2.05
27.2.05
Diumenge, 27 de febrer
Mails encartats
Estàs fart que el teus mails vagin al cementiri dels spams? Ets d'aquells que quan són dalt d'una muntanya o enmig desert amb el portàtil senten la necessitat imperiosa d'explicar-ho a algú, i aquest algú no té internet? o... simplement ets dels que estan fins als nassos de la lentitud del servei postal?
Si és així, s'han acabat els teus problemes. L-mail t'ofereix el que estàs buscant (pagant amb tarja, clar)
Mails encartats
Estàs fart que el teus mails vagin al cementiri dels spams? Ets d'aquells que quan són dalt d'una muntanya o enmig desert amb el portàtil senten la necessitat imperiosa d'explicar-ho a algú, i aquest algú no té internet? o... simplement ets dels que estan fins als nassos de la lentitud del servei postal?
Si és així, s'han acabat els teus problemes. L-mail t'ofereix el que estàs buscant (pagant amb tarja, clar)
21.2.05
Dimarts, 22 de febrer
Apunt d'en Broc: "Gens adormits"
Aquest hivern m'està matant. Estic segur que haver nascut al litoral m'ha desactivat els gens d'atura que em protegien del fred. Ara em passo el dia enganxat al radiador com un torronet i sentint a la mas dient que al final em cremaré i que em bellugui, que semblo un vell. Però jo m'hi sento, ves. Set anys de vida passen factura i ja no sóc el d'abans: bordo per res i em fan mal els ossos.
Jo ja els he donat la solució: que aprofitin les baixes temperatures i em treguin més. Potser si em faig un fart de córrer se m'activen d'una vegada els gens.
broc aturat
Apunt d'en Broc: "Gens adormits"
Aquest hivern m'està matant. Estic segur que haver nascut al litoral m'ha desactivat els gens d'atura que em protegien del fred. Ara em passo el dia enganxat al radiador com un torronet i sentint a la mas dient que al final em cremaré i que em bellugui, que semblo un vell. Però jo m'hi sento, ves. Set anys de vida passen factura i ja no sóc el d'abans: bordo per res i em fan mal els ossos.
Jo ja els he donat la solució: que aprofitin les baixes temperatures i em treguin més. Potser si em faig un fart de córrer se m'activen d'una vegada els gens.
broc aturat
19.2.05
Dissabte, 19 de febrer
Europa gastada
Europa sempre s'ha pogut fer, i es pot fer, a peu , diu George Steiner en "La idea d'Europa". I és innegable que aquest fet ha condicionat la relació que els europeus hem arribat a tenir amb el nostre paisatge. Una relació ambivalent: ens agrada i ens cansa. De tant trepitjar-lo i domesticar-lo, se'ns ha fet petit (i repetit), i ens vénen ganes de fotre el camp, de donar ales als peus perquè ens traslladin a horitzons més amples.
Continua a viatges
Europa gastada
Europa sempre s'ha pogut fer, i es pot fer, a peu , diu George Steiner en "La idea d'Europa". I és innegable que aquest fet ha condicionat la relació que els europeus hem arribat a tenir amb el nostre paisatge. Una relació ambivalent: ens agrada i ens cansa. De tant trepitjar-lo i domesticar-lo, se'ns ha fet petit (i repetit), i ens vénen ganes de fotre el camp, de donar ales als peus perquè ens traslladin a horitzons més amples.
Continua a viatges
15.2.05
13.2.05
Diumenge, 13 de febrer
Buits plens: "El vacio"
Manuel Vicent
Una pincelada de más acaba por estropear un cuadro, una sola palabra puede arruinar un poema y también puede destruir una historia de amor, si se convierte en una bala. Detenerse a tiempo, esa es la primera regla del arte y Matisse lo sabía cuando pintó su famosa composición La Danza, en la que cinco muchachas desnudas bailan agarradas de las manos formando un círculo con la guirnalda de sus brazos. La simple apariencia te hace creer que ese círculo es perfecto, que está totalmente cerrado, que en él ya no cabe nadie más, pero no es así...
Continua a versió original
Buits plens: "El vacio"
Manuel Vicent
Una pincelada de más acaba por estropear un cuadro, una sola palabra puede arruinar un poema y también puede destruir una historia de amor, si se convierte en una bala. Detenerse a tiempo, esa es la primera regla del arte y Matisse lo sabía cuando pintó su famosa composición La Danza, en la que cinco muchachas desnudas bailan agarradas de las manos formando un círculo con la guirnalda de sus brazos. La simple apariencia te hace creer que ese círculo es perfecto, que está totalmente cerrado, que en él ya no cabe nadie más, pero no es así...
Continua a versió original
11.2.05
Divendres, 11 de febrer
Albert Roig, "I pelava la taronja amb les dents"
illes de cap al tard
com us enyore llimes i taronges
volaven les parres
la mar floria
en roses en magranes en cistelletes verdes
ai com floria
pujàvem feixos d'aigua
do d'aquells dies transparents
a la nit cul en terra cantàvem a la lluna
illes oh illes totes a floretes
quina vivacitat de colors
donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents
trenes de les dolces filles dels déus
recorde molt les vostres sines
l'os ocult i tan dolç de les vostres anques
quantes llunes hi ha al cel?
una mil quinze
sempre ens equivocàvem
teuladins de la plaça de sant Eulari
adéu adéu adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa
Vicent Andrés Estellés
Albert Roig, "I pelava la taronja amb les dents"
illes de cap al tard
com us enyore llimes i taronges
volaven les parres
la mar floria
en roses en magranes en cistelletes verdes
ai com floria
pujàvem feixos d'aigua
do d'aquells dies transparents
a la nit cul en terra cantàvem a la lluna
illes oh illes totes a floretes
quina vivacitat de colors
donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents
trenes de les dolces filles dels déus
recorde molt les vostres sines
l'os ocult i tan dolç de les vostres anques
quantes llunes hi ha al cel?
una mil quinze
sempre ens equivocàvem
teuladins de la plaça de sant Eulari
adéu adéu adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa
Vicent Andrés Estellés
6.2.05
Diumenge, 6 de febrer
Interessos
Sembrar, adobar, regar, i deixar la collita en mans de déus benevolents: sol, pluja i vent. Una aposta per la natura que no sempre surt bé. Com quan gela o pedrega i ens quedem sense res. Llei de vida o els interessos que cobra el cel. Manuel Vicent ens ho explica a Helada
Interessos
Sembrar, adobar, regar, i deixar la collita en mans de déus benevolents: sol, pluja i vent. Una aposta per la natura que no sempre surt bé. Com quan gela o pedrega i ens quedem sense res. Llei de vida o els interessos que cobra el cel. Manuel Vicent ens ho explica a Helada
1.2.05
Dimarts, 1 de febrer
Apunt d'en Broc: "Observer"
No parlaré de mesos que tomben, ni de freds i neus okupes, ni de carnavals que fan cua per entrar.
No parlaré de guerres imposades, ni de morts que s'encadenen, ni de dretes caducades, ni d'esquerres nominals, ni de constitucions blindades amb estatuts vigilats.
No parlaré de tremolors de terra, ni d'esfondraments previsibles, ni de climes alterats.
Ja se'n parla cada dia.
Aquests dies només tinc ganes jeure, córrer, menjar i observar.
A més, no controlo els calendaris, fa el fred que toca, i no em penso disfressar.
Broc
Apunt d'en Broc: "Observer"
No parlaré de mesos que tomben, ni de freds i neus okupes, ni de carnavals que fan cua per entrar.
No parlaré de guerres imposades, ni de morts que s'encadenen, ni de dretes caducades, ni d'esquerres nominals, ni de constitucions blindades amb estatuts vigilats.
No parlaré de tremolors de terra, ni d'esfondraments previsibles, ni de climes alterats.
Ja se'n parla cada dia.
Aquests dies només tinc ganes jeure, córrer, menjar i observar.
A més, no controlo els calendaris, fa el fred que toca, i no em penso disfressar.
Broc