|
cromets
|
|
Dimarts, 1 de març
mas Febrer amb efectes especials Febrer ha abaixat finalment el teló. I ho ha volgut fer lentament: amb una cortina de tul que ha deixat caure els seus brodats de neu sobre la costa. El blanc i el fred ens han distret i ens han fet mirar amunt, i durant unes hores hem oblidat la cortina de fum que tenim al darrera. Joan Barril intenta descórrer-la aquí Diumenge, 27 de febrer
mas Mails encartats Estàs fart que el teus mails vagin al cementiri dels spams? Ets d'aquells que quan són dalt d'una muntanya o enmig desert amb el portàtil senten la necessitat imperiosa d'explicar-ho a algú, i aquest algú no té internet? o... simplement ets dels que estan fins als nassos de la lentitud del servei postal? Si és així, s'han acabat els teus problemes. L-mail t'ofereix el que estàs buscant (pagant amb tarja, clar) Dimecres, 24 de febrer
mas Mà amiga Hola Gemma guapa,T'escric per dir-te que al final he seguit el teu consell. Bé, sé que t'estranyarà després de la reacció que vaig tenir quan me'l vas donar. Jo et comentava que no em venia de gust anar al concert de l'Ariadna Savall si no tenia una mà amiga que agafar al costat... i vas tu i em surts que m'endugui una de casa! Et vaig dir de tot. Ho reconec... Però també m'has m'has d'entendre, tia. La teva resposta em va semblar insensible i poc romàntica. Si t'he de ser sincera, era d'un macabre que mata. Ja em veia de prota una pel·lícula gore: amb unà mà penjant del meu braç... Ecs!.. Continua a mails no enviats Dimarts, 22 de febrer
mas Apunt d'en Broc: "Gens adormits" Aquest hivern m'està matant. Estic segur que haver nascut al litoral m'ha desactivat els gens d'atura que em protegien del fred. Ara em passo el dia enganxat al radiador com un torronet i sentint a la mas dient que al final em cremaré i que em bellugui, que semblo un vell. Però jo m'hi sento, ves. Set anys de vida passen factura i ja no sóc el d'abans: bordo per res i em fan mal els ossos.Jo ja els he donat la solució: que aprofitin les baixes temperatures i em treguin més. Potser si em faig un fart de córrer se m'activen d'una vegada els gens. broc aturat Dissabte, 19 de febrer
mas Europa gastada Europa sempre s'ha pogut fer, i es pot fer, a peu , diu George Steiner en "La idea d'Europa". I és innegable que aquest fet ha condicionat la relació que els europeus hem arribat a tenir amb el nostre paisatge. Una relació ambivalent: ens agrada i ens cansa. De tant trepitjar-lo i domesticar-lo, se'ns ha fet petit (i repetit), i ens vénen ganes de fotre el camp, de donar ales als peus perquè ens traslladin a horitzons més amples.Continua a viatges Dimarts, 15 de febrer
mas Jugant al 13 en ratlla "El túnel ensorrat es construïa sense sondeig geològic específic"Diumenge, 13 de febrer
mas Buits plens: "El vacio" Manuel Vicent Una pincelada de más acaba por estropear un cuadro, una sola palabra puede arruinar un poema y también puede destruir una historia de amor, si se convierte en una bala. Detenerse a tiempo, esa es la primera regla del arte y Matisse lo sabía cuando pintó su famosa composición La Danza, en la que cinco muchachas desnudas bailan agarradas de las manos formando un círculo con la guirnalda de sus brazos. La simple apariencia te hace creer que ese círculo es perfecto, que está totalmente cerrado, que en él ya no cabe nadie más, pero no es así...Continua a versió original Divendres, 11 de febrer
mas Albert Roig, "I pelava la taronja amb les dents" illes de cap al tard com us enyore llimes i taronges volaven les parres la mar floria en roses en magranes en cistelletes verdes ai com floria pujàvem feixos d'aigua do d'aquells dies transparents a la nit cul en terra cantàvem a la lluna illes oh illes totes a floretes quina vivacitat de colors donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents trenes de les dolces filles dels déus recorde molt les vostres sines l'os ocult i tan dolç de les vostres anques quantes llunes hi ha al cel? una mil quinze sempre ens equivocàvem teuladins de la plaça de sant Eulari adéu adéu adéu me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa Vicent Andrés Estellés Diumenge, 6 de febrer
mas Interessos Sembrar, adobar, regar, i deixar la collita en mans de déus benevolents: sol, pluja i vent. Una aposta per la natura que no sempre surt bé. Com quan gela o pedrega i ens quedem sense res. Llei de vida o els interessos que cobra el cel. Manuel Vicent ens ho explica a HeladaDimarts, 1 de febrer
mas Apunt d'en Broc: "Observer" No parlaré de mesos que tomben, ni de freds i neus okupes, ni de carnavals que fan cua per entrar. No parlaré de guerres imposades, ni de morts que s'encadenen, ni de dretes caducades, ni d'esquerres nominals, ni de constitucions blindades amb estatuts vigilats. No parlaré de tremolors de terra, ni d'esfondraments previsibles, ni de climes alterats. Ja se'n parla cada dia. Aquests dies només tinc ganes jeure, córrer, menjar i observar. A més, no controlo els calendaris, fa el fred que toca, i no em penso disfressar. Broc |
||