Diumenge, 30 de gener
La pregunta de la señora Hoy
Javier Cercas
La señora Nim Hoy, casada con un diplomático londinense y madre de tres hijos de 2, 3 y 12 años, se hallaba de vacaciones en la playa tailandesa de Khao Lak cuando llegó el tsunami: milagrosamente, la señora Hoy sobrevivió, pero a su marido y a sus tres hijos los mató la ola. “No entiendo por qué sobreviví”, es todo lo que la señora Hoy ha dicho desde aquel día. “Debería haberme ido con ellos”. El caso de la señora Hoy, aunque más sangrante que muchos, no es en el fondo insólito, porque desde el día del tsunami miles, decenas de miles de personas en todo el mundo se hacen preguntas semejantes: aún se habla de 160.000 personas fallecidas, pero, dada la densidad de población de la zona, no parece verosímil que el número definitivo de víctimas vaya a ser inferior a 250.000. Empiecen a contar: sólo llevan dos muertos, ahora tres, ahora cuatro; no sigan: cuando lleguen a veinte estarán llorando. Pero no nos engañemos: la pregunta de la señora Hoy no es por qué ella sobrevivió, sino por qué murieron su marido y sus tres hijos. Esa pregunta tiene una respuesta obvia –y falsa y otra más compleja –y obviamente verdadera.
Continua a Versió original
mas La pregunta de la señora Hoy
Javier Cercas
La señora Nim Hoy, casada con un diplomático londinense y madre de tres hijos de 2, 3 y 12 años, se hallaba de vacaciones en la playa tailandesa de Khao Lak cuando llegó el tsunami: milagrosamente, la señora Hoy sobrevivió, pero a su marido y a sus tres hijos los mató la ola. “No entiendo por qué sobreviví”, es todo lo que la señora Hoy ha dicho desde aquel día. “Debería haberme ido con ellos”. El caso de la señora Hoy, aunque más sangrante que muchos, no es en el fondo insólito, porque desde el día del tsunami miles, decenas de miles de personas en todo el mundo se hacen preguntas semejantes: aún se habla de 160.000 personas fallecidas, pero, dada la densidad de población de la zona, no parece verosímil que el número definitivo de víctimas vaya a ser inferior a 250.000. Empiecen a contar: sólo llevan dos muertos, ahora tres, ahora cuatro; no sigan: cuando lleguen a veinte estarán llorando. Pero no nos engañemos: la pregunta de la señora Hoy no es por qué ella sobrevivió, sino por qué murieron su marido y sus tres hijos. Esa pregunta tiene una respuesta obvia –y falsa y otra más compleja –y obviamente verdadera.
Continua a Versió original
Dilluns, 24 de gener
Kit de neu
Tenim
- informatius que aboquen imatges de neu.
- termòmetres a la baixa.
- volves de neu que fan turisme a la costa.
- roba d'abric (i gorros i guants i botes i bufandes) i roba de llit.
- menjar al rebost i supermercat a la cantonada.
- aigua (si no glaça), gas i electricitat (si no es talla).
- cadenes caducades.
- curiositat i incredulitat.
- ganes de trepitjar-la.
No tenim
- el costum.
- pales, sal i esquís.
- paciència i tot el temps del món per disfrutar-la.
Nota: tenir la càmera de fotos preparada.
mas Kit de neu
Tenim
- informatius que aboquen imatges de neu.
- termòmetres a la baixa.
- volves de neu que fan turisme a la costa.
- roba d'abric (i gorros i guants i botes i bufandes) i roba de llit.
- menjar al rebost i supermercat a la cantonada.
- aigua (si no glaça), gas i electricitat (si no es talla).
- cadenes caducades.
- curiositat i incredulitat.
- ganes de trepitjar-la.
No tenim
- el costum.
- pales, sal i esquís.
- paciència i tot el temps del món per disfrutar-la.
Nota: tenir la càmera de fotos preparada.
Dijous, 20 de gener
Apunt d'en Broc: "Ara o mai"
Durant els meus set anys de vida mai he agafat un avió. No volia passar el tràngol de separar-me dels amos i la humiliació de ser facturat amb l'equipatge, empastillat i engabiat. Tenia por. En cas d'accident, els gossos, com els homes, ens estimem més morir en companyia.
Però com sóc optimista, sempre he tingut l'esperança que algun dia podria volar. Que, al final, algú dissenyaria un avió que tindria present aquells amos que no volen viatjar sense nosaltres i que els gossos ens mereixem totes les comoditats. Espero que Airbus 380 ens hagi reservat una zona de passeig amb finestretes al costat del restaurant.
Sempre m'ha fet il·lusió això de tafanejar per altres continents i barrejar-me amb la fauna local.
Broc
mas Apunt d'en Broc: "Ara o mai"
Durant els meus set anys de vida mai he agafat un avió. No volia passar el tràngol de separar-me dels amos i la humiliació de ser facturat amb l'equipatge, empastillat i engabiat. Tenia por. En cas d'accident, els gossos, com els homes, ens estimem més morir en companyia.
Però com sóc optimista, sempre he tingut l'esperança que algun dia podria volar. Que, al final, algú dissenyaria un avió que tindria present aquells amos que no volen viatjar sense nosaltres i que els gossos ens mereixem totes les comoditats. Espero que Airbus 380 ens hagi reservat una zona de passeig amb finestretes al costat del restaurant.
Sempre m'ha fet il·lusió això de tafanejar per altres continents i barrejar-me amb la fauna local.
Broc
mas
Dijous, 6 de gener
Apunt d'en Broc: "Assortiment d'animals"
Hola Àus,
Aquesta nit em toca guàrdia. Com que els amos no ens han portat a la cavalcada de reis, els gossos de la plaça hem decidit que esperaríem desperts l'arribada dels camells i dels regals. El primer que els ensumi ha de bordar.
M'ho he muntat bé. Ja m'he fotut mig ressopó dels camells (no ho notaran), tinc sabatilles per ensumar i, si tinc set, el moscatell que mai em deixen tastar. Com que la cosa va per llarg, he començat a llegir un llibre de contes que em va cagar el tio. Es diu: Assortiment d'animals, però hi surten més persones que animals. T'he copiat el primer i li he posat uns dibuixos perquè és una mica llarg...
Bordadetes de carbó:-)
Broc
mas Apunt d'en Broc: "Assortiment d'animals"
Hola Àus,
Aquesta nit em toca guàrdia. Com que els amos no ens han portat a la cavalcada de reis, els gossos de la plaça hem decidit que esperaríem desperts l'arribada dels camells i dels regals. El primer que els ensumi ha de bordar.
M'ho he muntat bé. Ja m'he fotut mig ressopó dels camells (no ho notaran), tinc sabatilles per ensumar i, si tinc set, el moscatell que mai em deixen tastar. Com que la cosa va per llarg, he començat a llegir un llibre de contes que em va cagar el tio. Es diu: Assortiment d'animals, però hi surten més persones que animals. T'he copiat el primer i li he posat uns dibuixos perquè és una mica llarg...
Bordadetes de carbó:-)
Broc