Divendres, 31 de desembre
Terratrèmols d'altres temps: "Lisboa, 1 de novembre de 1755"
"Fins ara el sisme submarí més tràgic es va registrar a Lisboa l'1 de novembre del 1755. Aquest fenomen va començar com un terratrèmol amb epicentre al continent, però a les tres hores d'originar-se els tsunamis van arribar a la costa portuguesa, i van causar un total de 50.000 morts."
(El Periódico/ 30-12-2004)
Voltaire, esgarrifat, ens ofereix una crònica plena de pessimisme "Càndid o l'optimisme" (1759), i els gravats que apareixen en aquesta pàgina (Historical Earthquakes) ens mostren els seus efectes devastadors.
Continua a Textos
mas Terratrèmols d'altres temps: "Lisboa, 1 de novembre de 1755"
"Fins ara el sisme submarí més tràgic es va registrar a Lisboa l'1 de novembre del 1755. Aquest fenomen va començar com un terratrèmol amb epicentre al continent, però a les tres hores d'originar-se els tsunamis van arribar a la costa portuguesa, i van causar un total de 50.000 morts."
(El Periódico/ 30-12-2004)
Voltaire, esgarrifat, ens ofereix una crònica plena de pessimisme "Càndid o l'optimisme" (1759), i els gravats que apareixen en aquesta pàgina (Historical Earthquakes) ens mostren els seus efectes devastadors.
Continua a Textos
Dimecres, 29 de desembre
Innocents
La Carme sentia el telèfon de lluny, però no el va despenjar. L'agafava remenant el sofregit de ceba i pensava que, si era important, ja trucarien més tard.
Ho van fer a mig dinar. Era per al seu home, d'algú de la feina. S'hi va posar i, quan va tornar, es va acabar el bistec en silenci. Només va obrir la boca a les postres. Volia saber si havien rebut un lot de regal de l'empresa Sunik. "N'hem rebut tants, Ricard, que ja no me'n recordo... Vols que et porti les felicitacions de nadal?"...
continua a contes
mas Innocents
La Carme sentia el telèfon de lluny, però no el va despenjar. L'agafava remenant el sofregit de ceba i pensava que, si era important, ja trucarien més tard.
Ho van fer a mig dinar. Era per al seu home, d'algú de la feina. S'hi va posar i, quan va tornar, es va acabar el bistec en silenci. Només va obrir la boca a les postres. Volia saber si havien rebut un lot de regal de l'empresa Sunik. "N'hem rebut tants, Ricard, que ja no me'n recordo... Vols que et porti les felicitacions de nadal?"...
continua a contes
Dilluns, 27 de desembre
Cromet guanyat:"El pànic del temps"
Joan Barril
S'acaba l'any. I ens costa reduir aquest final d'any a un concepte estrictament astronòmic. Si el moviment, també el dels planetes, és continu, ¿per què hem escollit aquestes dates per delimitar el final i el començament de l'any? L'eurocentrisme explica que aquests dies vivim els dies més curts de l'any. És una condició arbitrària. Es podrien haver triat els dies més plujosos, més calorosos, més importants o més tristos. Es va escollir un dia entre els més curts.
continua a cromets guanyats
mas Cromet guanyat:"El pànic del temps"
Joan Barril
S'acaba l'any. I ens costa reduir aquest final d'any a un concepte estrictament astronòmic. Si el moviment, també el dels planetes, és continu, ¿per què hem escollit aquestes dates per delimitar el final i el començament de l'any? L'eurocentrisme explica que aquests dies vivim els dies més curts de l'any. És una condició arbitrària. Es podrien haver triat els dies més plujosos, més calorosos, més importants o més tristos. Es va escollir un dia entre els més curts.
continua a cromets guanyats
Diumenge, 26 de desembre
Nadala, 2004
Fixeu-vos-hi bé xiquetes,
xiquets, al.lots, nens i nenes
com els fets se succeeixen
i d’aquell pessebre antic
un de nou, cada any que passa,
el reproduïm a casa
en el dotzè mes de l’any...
mas Nadala, 2004
Fixeu-vos-hi bé xiquetes,
xiquets, al.lots, nens i nenes
com els fets se succeeixen
i d’aquell pessebre antic
un de nou, cada any que passa,
el reproduïm a casa
en el dotzè mes de l’any...
Dijous, 23 de desembre
Cromet de Nadal: "Pessebre congelat"
A 2 dies de Nadal, per tot arreu se sent la crida del pessebre. Però, deixant de banda els més matiners, els que el fan per Sant Llúcia, a la majoria ens agafa amb les figuretes dormint dalt dels armaris i la molsa per comprar. Demà a la tarda toca decidir on muntar la paradeta, escampar la sorra, plantar el suro de la cova i redissenyar el decorats. En acabar, tot anirà rodat. Les figureres s'espolsaran les serradures, pujaran a l'escenari i, sense empentes, ocuparan el seu lloc tot esperant el nostre vist-i-plau.
N'hi ha alguns, però, que aquest any han decidit fer-se els sords per no ferir susceptibilitats. Pere Martí ens ho explica en el seu article "Nadal"
mas Cromet de Nadal: "Pessebre congelat"
A 2 dies de Nadal, per tot arreu se sent la crida del pessebre. Però, deixant de banda els més matiners, els que el fan per Sant Llúcia, a la majoria ens agafa amb les figuretes dormint dalt dels armaris i la molsa per comprar. Demà a la tarda toca decidir on muntar la paradeta, escampar la sorra, plantar el suro de la cova i redissenyar el decorats. En acabar, tot anirà rodat. Les figureres s'espolsaran les serradures, pujaran a l'escenari i, sense empentes, ocuparan el seu lloc tot esperant el nostre vist-i-plau.
N'hi ha alguns, però, que aquest any han decidit fer-se els sords per no ferir susceptibilitats. Pere Martí ens ho explica en el seu article "Nadal"
Dimarts, 21 de desembre
Resposta del consultin a una mare preocupada: "Regals de Nadal"
Ai senyora! Com es nota que ha tingut fills! (i no ho dic amb segones, només ho constato). Perquè si no n'hagués tingut, la consulta hagués estat diferent. Anem, però, al que la neguiteja: si els arguments que dóna el seu fill tenen prou pes per no tenir-lo tot el dia a casa davant de la tele o el pc.
És indubtable que el tenen, senyora. Els joves d'ara no es poden permetre el luxe de sortir al carrer uniformats amb pantalons i jersei com feien els del seu temps. No se'ls miraria cap noia. Pensi, també, que no ho fan per gust i que amb modes que canvien cada tres mesos s'han de passar hores davant el mirall, encara que sigui per sortir mig despullats...
Continua al consultin
mas Resposta del consultin a una mare preocupada: "Regals de Nadal"
Ai senyora! Com es nota que ha tingut fills! (i no ho dic amb segones, només ho constato). Perquè si no n'hagués tingut, la consulta hagués estat diferent. Anem, però, al que la neguiteja: si els arguments que dóna el seu fill tenen prou pes per no tenir-lo tot el dia a casa davant de la tele o el pc.
És indubtable que el tenen, senyora. Els joves d'ara no es poden permetre el luxe de sortir al carrer uniformats amb pantalons i jersei com feien els del seu temps. No se'ls miraria cap noia. Pensi, també, que no ho fan per gust i que amb modes que canvien cada tres mesos s'han de passar hores davant el mirall, encara que sigui per sortir mig despullats...
Continua al consultin
Diumenge, 12 de desembre
Taronges
Una llum vermella i calenta li va fer obrir els ulls. Es feia fosc i el sol s'amagava darrera els núvols tenyint de taronja el llençol ondulat de cel i el setí brillant de l'asfalt. El cotxe, mentre, menjava quilòmetres deixant enrera taques marronoses d'arbres i camps...
Continua a contes
mas Taronges
Una llum vermella i calenta li va fer obrir els ulls. Es feia fosc i el sol s'amagava darrera els núvols tenyint de taronja el llençol ondulat de cel i el setí brillant de l'asfalt. El cotxe, mentre, menjava quilòmetres deixant enrera taques marronoses d'arbres i camps...
Continua a contes
Diumenge, 5 de desembre
Apunt d'en Broc: "A la recerca de l'origen perdut"
¿D'on venim els gossos? ¿Dels micos, com vosaltres? "Dels llops, Broc, dels llops", m'ha dit la mas. ¿I, d'on vénen els llops?. "uff, quines preguntes de fer un diumenge..." Mira, aquí t'ho expliquen, i quan acabis, si en tens ganes i amb calma, llegeix-te "L'origen de les espècies" de Darwin.
¿I què hi he trobat? Que aquest tio afirma que tots els éssers vius, tots, venim d'un “molusc híbrid sense cap"!. "D'una mena d'ameba que no es va clonar...", m'ha aclarit la mas. Qui ho havia de dir! Mmmm llavors me l'he mirada amb uns altres ulls i se n'adonat. "Broc... què mires?" Res, res el que estàs llegint... "ah! Aquest llibre?. Ta bé. Quan acabi, te'l passo".
I osti, tu! Tant de dir de mi, i resulta que no sóc l'únic que busca avantapassats perduts en una tarda de diumenge. Vaja...
mas Apunt d'en Broc: "A la recerca de l'origen perdut"
¿D'on venim els gossos? ¿Dels micos, com vosaltres? "Dels llops, Broc, dels llops", m'ha dit la mas. ¿I, d'on vénen els llops?. "uff, quines preguntes de fer un diumenge..." Mira, aquí t'ho expliquen, i quan acabis, si en tens ganes i amb calma, llegeix-te "L'origen de les espècies" de Darwin.
¿I què hi he trobat? Que aquest tio afirma que tots els éssers vius, tots, venim d'un “molusc híbrid sense cap"!. "D'una mena d'ameba que no es va clonar...", m'ha aclarit la mas. Qui ho havia de dir! Mmmm llavors me l'he mirada amb uns altres ulls i se n'adonat. "Broc... què mires?" Res, res el que estàs llegint... "ah! Aquest llibre?. Ta bé. Quan acabi, te'l passo".
I osti, tu! Tant de dir de mi, i resulta que no sóc l'únic que busca avantapassats perduts en una tarda de diumenge. Vaja...
Dimecres, 1 de desembre
Escombrant cap a casa
Ja sabia jo que no m'escaparia d'això del xat. A la feina, sempre havia d'aguantar frases com aquestes: "Prova-ho! A tu que t'agrada tant xerrar de tot, t'anirà bé. Al xat sempre trobaràs algú disposat a escoltar-te" "A més descobriràs un nou món, una nova manera de comunicar-te..." A casa, el teclejar de la sunció m'omplia cada nit el cap de niks i drames i no em deixava escoltar la tele.
La dona m'animava, però... "Carinyo, a la nostra edat és la manera més ràpida de fer amics", o "No és tan difícil. Mira'm a mi. Els primers dies escrivia tan a poc a poc que quan donava al return ja havia canviat la pantalla. I la gent, clar, passava de mi.
continua a cromets de xat
mas Escombrant cap a casa
Ja sabia jo que no m'escaparia d'això del xat. A la feina, sempre havia d'aguantar frases com aquestes: "Prova-ho! A tu que t'agrada tant xerrar de tot, t'anirà bé. Al xat sempre trobaràs algú disposat a escoltar-te" "A més descobriràs un nou món, una nova manera de comunicar-te..." A casa, el teclejar de la sunció m'omplia cada nit el cap de niks i drames i no em deixava escoltar la tele.
La dona m'animava, però... "Carinyo, a la nostra edat és la manera més ràpida de fer amics", o "No és tan difícil. Mira'm a mi. Els primers dies escrivia tan a poc a poc que quan donava al return ja havia canviat la pantalla. I la gent, clar, passava de mi.
continua a cromets de xat