Diumenge, 28 de novembre
Apunt d'en Broc: "De micos que es fan grans"
Avui he llegit una conte de Joan Barril on surten Catalunya, el tripartit i un parell d'animals, un perico i un mico. És una faula que explica la por que tenen alguns quan els socis minoritaris se'ls fan grans. Podem reconèixer alguns polítics, Frascal Aragall, Martí Boada; i ens imaginem qui són el perico xerraire i el mico que exhibeix els seus atributs quan arriba a la majoria d'edat. Una faula sobre Espècies protegides, plena de sorpreses i amb un final emocionant.
El podeu llegir també aquí
mas Apunt d'en Broc: "De micos que es fan grans"
Avui he llegit una conte de Joan Barril on surten Catalunya, el tripartit i un parell d'animals, un perico i un mico. És una faula que explica la por que tenen alguns quan els socis minoritaris se'ls fan grans. Podem reconèixer alguns polítics, Frascal Aragall, Martí Boada; i ens imaginem qui són el perico xerraire i el mico que exhibeix els seus atributs quan arriba a la majoria d'edat. Una faula sobre Espècies protegides, plena de sorpreses i amb un final emocionant.
El podeu llegir també aquí
Dissabte, 27 de novembre
Llegir per oblidar
Viure una vida de conte, inventar pel·lícules. Llegir per oblidar. Entossudir-se a girar l'esquena al món, crear-ne de nous. Ensopegar amb la mateixa pedra, posar la banya al mateix forat. Fracassar, il.lusionar-se. Caure per tornar-se a aixecar. Somiar.
Això és el que fan la nova Madamme Bovary de Woody Allen, a Melinda and Melinda, i els protagonistes de Bouvard et Pécuchet, de Gustave Flaubert.
mas Llegir per oblidar
Viure una vida de conte, inventar pel·lícules. Llegir per oblidar. Entossudir-se a girar l'esquena al món, crear-ne de nous. Ensopegar amb la mateixa pedra, posar la banya al mateix forat. Fracassar, il.lusionar-se. Caure per tornar-se a aixecar. Somiar.
Això és el que fan la nova Madamme Bovary de Woody Allen, a Melinda and Melinda, i els protagonistes de Bouvard et Pécuchet, de Gustave Flaubert.
Diumenge, 21 de novembre
Debat antic
¿Se quiere con el corazón, con el cerebro o con la memoria? ¿Son buenos los autores que escriben con sentimentalismo y con el músculo del corazón? Son dos cuestiones antiguas y, antes de contestar a ellas, cedo la palabra a Fernando Pessoa: "Dicen que finjo o miento cuando escribo. No. Yo simplemente siento con la imaginación, no uso el corazón". Con las palabras de Pessoa para mí ya está dicho todo, pero me extenderé algo más. Odio el corazón y el sentimentalismo en la literatura.... Són paraules d'Enrique Vila-Matas a Corazón sin tinta , reblant de nou el clau que ha atret altres escriptors abans que ell: l'antic debat entre enteniment i cor, entre raó i passió.
Jordi de Sant Jordi, a "Un cors gentil m'a tant enamorat" , es mostra indecís i deixa l'elecció en mans de la seva dama. Àusias March, a "Ací com cell que desitja vianda", es mostra més decidit. Els enfronta d'una manera dramàtica i, després d'un llarg combat, tria com a guanyador el pensament.
mas Debat antic
¿Se quiere con el corazón, con el cerebro o con la memoria? ¿Son buenos los autores que escriben con sentimentalismo y con el músculo del corazón? Son dos cuestiones antiguas y, antes de contestar a ellas, cedo la palabra a Fernando Pessoa: "Dicen que finjo o miento cuando escribo. No. Yo simplemente siento con la imaginación, no uso el corazón". Con las palabras de Pessoa para mí ya está dicho todo, pero me extenderé algo más. Odio el corazón y el sentimentalismo en la literatura.... Són paraules d'Enrique Vila-Matas a Corazón sin tinta , reblant de nou el clau que ha atret altres escriptors abans que ell: l'antic debat entre enteniment i cor, entre raó i passió.
Jordi de Sant Jordi, a "Un cors gentil m'a tant enamorat" , es mostra indecís i deixa l'elecció en mans de la seva dama. Àusias March, a "Ací com cell que desitja vianda", es mostra més decidit. Els enfronta d'una manera dramàtica i, després d'un llarg combat, tria com a guanyador el pensament.
Dissabte, 20 de novembre
Apunt d'en Broc: "Marcant territori"
No hi ha dret. Quan em decideixo a sortir al carrer i ensenyar les dents, m'enxampen. ¿Per a què serveixo, doncs? ¿He d'aguantar cada dia, migdia i tarda, als marrecs que passen pel carrer cridant?. Ja tenen raó els que diuen que s'han de limitar els sorolls que contaminen l'ambient. A mi, per exemple, no em deixen dormir ni pensar en les meves coses. Per això, quan els sento que s'acosten, ja em poso a bordar. És el que he de fer, se suposa... Però està vist que, en comptes d'espantar-los, els desperto els gens animals i no paren de tocar el timbre i dir-me "loco". Ja li vaig demanar a la mas que fes alguna cosa. Obrir la porta, per exemple... Però em va contestar que nanai, que em veia massa encès i que encara hauria de pagar alguna mossegada. Jo ja l'entenc, eh. Però també tinc clar que, si volen guerra, la tindran...
continua a Contrapunt
mas Apunt d'en Broc: "Marcant territori"
No hi ha dret. Quan em decideixo a sortir al carrer i ensenyar les dents, m'enxampen. ¿Per a què serveixo, doncs? ¿He d'aguantar cada dia, migdia i tarda, als marrecs que passen pel carrer cridant?. Ja tenen raó els que diuen que s'han de limitar els sorolls que contaminen l'ambient. A mi, per exemple, no em deixen dormir ni pensar en les meves coses. Per això, quan els sento que s'acosten, ja em poso a bordar. És el que he de fer, se suposa... Però està vist que, en comptes d'espantar-los, els desperto els gens animals i no paren de tocar el timbre i dir-me "loco". Ja li vaig demanar a la mas que fes alguna cosa. Obrir la porta, per exemple... Però em va contestar que nanai, que em veia massa encès i que encara hauria de pagar alguna mossegada. Jo ja l'entenc, eh. Però també tinc clar que, si volen guerra, la tindran...
continua a Contrapunt
Dimecres, 17 de novembre
Qüestió de gèneres
Apreciat consultin
Tinc un fill que s'ha apuntat a la moda dels pantalons caiguts i tot el dia va amb els calçotets a l'aire. I no ho he sabut pas per ell, sinó per una nota de l'escola on em comunicaven que, si continuava anant "vestit" així, no el deixarien entrar a classe.
Per això el primer que he fet quan ha tornat d'escola ha estat ensenyar-li la noteta i, molt seriosa, li he dit que on aniríem a parar, que què pensarien d'ell les companyes de classe...
continua al consultin
mas Qüestió de gèneres
Apreciat consultin
Tinc un fill que s'ha apuntat a la moda dels pantalons caiguts i tot el dia va amb els calçotets a l'aire. I no ho he sabut pas per ell, sinó per una nota de l'escola on em comunicaven que, si continuava anant "vestit" així, no el deixarien entrar a classe.
Per això el primer que he fet quan ha tornat d'escola ha estat ensenyar-li la noteta i, molt seriosa, li he dit que on aniríem a parar, que què pensarien d'ell les companyes de classe...
continua al consultin
Diumenge, 14 de novembre
Radioactivitat
Un secret, dos, tres? Tant se val, n'hi ha tants que, a hores d'ara, estan tots embullats. Em dius que te'ls expliqui fil per randa, que no és bo guardar-los perquè cremaran per dintre. Però cada vegada em costa més de fer-ho. Quan els deixo treure el nas i els toca l'aire, senten un calfred que els deixa glaçats...
continua a contes
mas Radioactivitat
Un secret, dos, tres? Tant se val, n'hi ha tants que, a hores d'ara, estan tots embullats. Em dius que te'ls expliqui fil per randa, que no és bo guardar-los perquè cremaran per dintre. Però cada vegada em costa més de fer-ho. Quan els deixo treure el nas i els toca l'aire, senten un calfred que els deixa glaçats...
continua a contes
Dimarts, 9 de novembre
Apunt d'en Broc: "El malalt imaginari"
Estic tranquil perquè s'ha acabat la temporada de metges. Entre l'al·lèrgia a la pell i un problema de circulació que no he parat. Jo m'ho callava perquè un gos amb tares sempre s'arrisca que l'empaperin si li toca un d'aquells amos (que en corren).que es pensen que amb herbes i saliva ens espantem tots els mals. Però no ha estat el meu cas...
continua a contrapunt de gossos
mas Apunt d'en Broc: "El malalt imaginari"
Estic tranquil perquè s'ha acabat la temporada de metges. Entre l'al·lèrgia a la pell i un problema de circulació que no he parat. Jo m'ho callava perquè un gos amb tares sempre s'arrisca que l'empaperin si li toca un d'aquells amos (que en corren).que es pensen que amb herbes i saliva ens espantem tots els mals. Però no ha estat el meu cas...
continua a contrapunt de gossos
Diumenge, 7 de novembre
Tarda al cinema
La majoria dels llibres tenen una prehistòria. Lectures, esborranys i escrits primerencs de l'autor. La Plaça del Diamant també té la seva. Mercè Rodoreda la localitza en la influència de la lectura de Candide de Voltaire i en la situació que planteja en un conte seu, Tarda al cinema.
El podeu llegir a contes
mas Tarda al cinema
La majoria dels llibres tenen una prehistòria. Lectures, esborranys i escrits primerencs de l'autor. La Plaça del Diamant també té la seva. Mercè Rodoreda la localitza en la influència de la lectura de Candide de Voltaire i en la situació que planteja en un conte seu, Tarda al cinema.
El podeu llegir a contes