Dimecres, 28 de juliol
Apunt d'en Broc: " Amunt i avall"
Estic net i polit. Massa. La sessió de bany i pentinat m'ha deixat els pèls esvalotats i perfumats. Ecs. Si sabessin com m'embafa, no em treurien el tuf habitual. Quan passa això, i començo a veure pilons de roba sense desar, ja ensumo que algú marxa i em ve aquella buidor a la panxa que et fa plorar. Però no ho faig. Vaig amunt i avall, enganxat a les cames, i em quedo ben quiet, olorant i escoltant. Faig provisions de manyacs i paraules i me les guardo per quan no hi siguin i perdi la gana. Em calmen i fan els dies més curts. A més, tinc la tele i el Pc per passar l'estona. La mas m'ha obert un compte de correu al Hotmail i m'ha ensenyat com va el messenger per poder xerrar.
Bé, podré postejar el que vulgui, i això ja m'agrada. I començo amb una oferta de vacances per a gossos a Dog Island, una illa on pots jugar a Robinson i tens els conills assegurats. Però veig que només és per a gossos amb pasta (que no és el meu cas) i que hauria de saber bordar en anglès per poder-m'hi estar.
broc
mas Apunt d'en Broc: " Amunt i avall"
Estic net i polit. Massa. La sessió de bany i pentinat m'ha deixat els pèls esvalotats i perfumats. Ecs. Si sabessin com m'embafa, no em treurien el tuf habitual. Quan passa això, i començo a veure pilons de roba sense desar, ja ensumo que algú marxa i em ve aquella buidor a la panxa que et fa plorar. Però no ho faig. Vaig amunt i avall, enganxat a les cames, i em quedo ben quiet, olorant i escoltant. Faig provisions de manyacs i paraules i me les guardo per quan no hi siguin i perdi la gana. Em calmen i fan els dies més curts. A més, tinc la tele i el Pc per passar l'estona. La mas m'ha obert un compte de correu al Hotmail i m'ha ensenyat com va el messenger per poder xerrar.
Bé, podré postejar el que vulgui, i això ja m'agrada. I començo amb una oferta de vacances per a gossos a Dog Island, una illa on pots jugar a Robinson i tens els conills assegurats. Però veig que només és per a gossos amb pasta (que no és el meu cas) i que hauria de saber bordar en anglès per poder-m'hi estar.
broc
Dissabte, 24 de juliol
Nàufrags d'anar i tornar
Robinson Crusoe va tornar a casa per explicar-nos que els anys passats a l'illa deserta li van permetre poblar el desert que portava a dins. Descobrir això el va fer més humil i també més savi. Gràcies al personatge de Defoe ara sabem que no cal embarcar-se i naufragar per tornar al punt de partida. Tots som una illa deserta i potser l'arribada d'un nàufrag és l'únic que ens ho farà descobrir.
Els intents d'alguns escriptors per reviscolar Robinson sempre han estat un fracàs, encara que el signi un Premi Nobel. Jordi Llovet, fent seva la dita de "segones parts mai foren bones", ens ho explica a "El Nyap del Premi Nobel"
mas Nàufrags d'anar i tornar
Robinson Crusoe va tornar a casa per explicar-nos que els anys passats a l'illa deserta li van permetre poblar el desert que portava a dins. Descobrir això el va fer més humil i també més savi. Gràcies al personatge de Defoe ara sabem que no cal embarcar-se i naufragar per tornar al punt de partida. Tots som una illa deserta i potser l'arribada d'un nàufrag és l'únic que ens ho farà descobrir.
Els intents d'alguns escriptors per reviscolar Robinson sempre han estat un fracàs, encara que el signi un Premi Nobel. Jordi Llovet, fent seva la dita de "segones parts mai foren bones", ens ho explica a "El Nyap del Premi Nobel"
Dijous, 22 de juliol
Gàrgoles interactives
Als EEUU es treballa a l'engròs. Gratacels, estàtues, ponts, monuments, avingudes, carreteres no tenen limitacions espacials de cap mena. Ni horitzontals ni verticals.
La ciutat de Chicago tampoc les ha posat a l'escultor català Jaume Plensa a l'hora de dissenyar la font del Millennium Park Fountain. Gàrgoles modernes que ens ruixen amb cares que van canviant...
Continua a viatges
mas Gàrgoles interactives
Als EEUU es treballa a l'engròs. Gratacels, estàtues, ponts, monuments, avingudes, carreteres no tenen limitacions espacials de cap mena. Ni horitzontals ni verticals.
La ciutat de Chicago tampoc les ha posat a l'escultor català Jaume Plensa a l'hora de dissenyar la font del Millennium Park Fountain. Gàrgoles modernes que ens ruixen amb cares que van canviant...
Continua a viatges
Dimarts, 20 de juliol
Trajectes
No sé on ni quan, però em sembla que fou Fuster qui va dir que l’obligació d’un escriptor és fer-se llegir. Ho sent, però no trobe que siga una fórmula massa feliç. L’obligació d’un escriptor és més aviat escriure. Això, simplement: escriure. Aconseguir lectors és només un afegit. Satisfactori, però afegit finalment. Sobretot si pensem que, per fer-se amb lectors, alguns s’aboquen a escriure el que no creuen. I creure en allò que s’escriu hauria de ser condició indispensable de la creació autèntica.
(Fragment de "Trajecte circular" de Vicent Alonso)
Joan F. Mira ens recomana la seva lectura en aquest article
mas Trajectes
No sé on ni quan, però em sembla que fou Fuster qui va dir que l’obligació d’un escriptor és fer-se llegir. Ho sent, però no trobe que siga una fórmula massa feliç. L’obligació d’un escriptor és més aviat escriure. Això, simplement: escriure. Aconseguir lectors és només un afegit. Satisfactori, però afegit finalment. Sobretot si pensem que, per fer-se amb lectors, alguns s’aboquen a escriure el que no creuen. I creure en allò que s’escriu hauria de ser condició indispensable de la creació autèntica.
(Fragment de "Trajecte circular" de Vicent Alonso)
Joan F. Mira ens recomana la seva lectura en aquest article
Divendres, 16 de juliol
Apunt d'en Broc: "Prismàtics"
Ja sóc tot un entès en geografia. I sense moure'm de casa. Aquesta tarda he fet la volta al món en 6 hores a través de pàgines web que ofereixen viatges virtuals. El primer era un recorregut amb cotxe per Escòcia. M'hi he avorrit força. Quan he vist que tota l'estona era el mateix i no s'aturaven ni per pixar, he baixat empipat i marejat.
En el segon he navegat per un un llac canadenc. Aquest m'ha agradat molt més. He ensumat olors noves i, quan ens hem acostat a les ribes, he pogut córrer i espantar ànecs i conills sense que ningú em renyés. El tercer era més cultural. Comparava l'antiga ciutat de Mèxic amb l'actual. Quan he vist que se'n feia tard i que encara em quedava mig món per veure, m'he posat les piles. He acabat la volteta triant un popurri de viatges virtuals i m'he fet una idea del que veuria si canviés aquests prismàtics per viatges de veritat.
Per acabar, i perquè veiés la cara amagada de les vacances, la mas m'ha deixat llegir l'article de Joan Barril que han penjat les Lasius al seu cau.
Broc
mas Apunt d'en Broc: "Prismàtics"
Ja sóc tot un entès en geografia. I sense moure'm de casa. Aquesta tarda he fet la volta al món en 6 hores a través de pàgines web que ofereixen viatges virtuals. El primer era un recorregut amb cotxe per Escòcia. M'hi he avorrit força. Quan he vist que tota l'estona era el mateix i no s'aturaven ni per pixar, he baixat empipat i marejat.
En el segon he navegat per un un llac canadenc. Aquest m'ha agradat molt més. He ensumat olors noves i, quan ens hem acostat a les ribes, he pogut córrer i espantar ànecs i conills sense que ningú em renyés. El tercer era més cultural. Comparava l'antiga ciutat de Mèxic amb l'actual. Quan he vist que se'n feia tard i que encara em quedava mig món per veure, m'he posat les piles. He acabat la volteta triant un popurri de viatges virtuals i m'he fet una idea del que veuria si canviés aquests prismàtics per viatges de veritat.
Per acabar, i perquè veiés la cara amagada de les vacances, la mas m'ha deixat llegir l'article de Joan Barril que han penjat les Lasius al seu cau.
Broc
Dijous, 15 de juliol
Apunt d'en Broc: "Classes particulars"
Avui he entrat en una llibreria, una llibreria virtual, és clar, que a les de veritat em fan esperar a la porta. En coneixia d'altres, però aquesta és especial perquè els llibres t'entren pels ulls. L'hem descoberta a zooton i és diu Ariel. De moment només he mirat les portades perquè les ressenyes estan en anglès i no m'aclaro gaire, però la mas m'ha dit que els textos curts i entenedors fan de bon pair i que quatre ulls veuen més que dos. Ja em veig tot l'estiu practicant.
Broc guipant
mas Apunt d'en Broc: "Classes particulars"
Avui he entrat en una llibreria, una llibreria virtual, és clar, que a les de veritat em fan esperar a la porta. En coneixia d'altres, però aquesta és especial perquè els llibres t'entren pels ulls. L'hem descoberta a zooton i és diu Ariel. De moment només he mirat les portades perquè les ressenyes estan en anglès i no m'aclaro gaire, però la mas m'ha dit que els textos curts i entenedors fan de bon pair i que quatre ulls veuen més que dos. Ja em veig tot l'estiu practicant.
Broc guipant
Dissabte 10 de juliol
Confessions d'un burgès
Il.luminar el passat enfoncant els espais, les persones, les lectures i els fets històrics que vol rescatar. Fotografiar els records, guardar-los en un llibre i contemplar-los després amb un posat irònic i arrogant. Disseccionar-se ell mateix i als altres per descobrir els secrets que ens delaten. Confessar-se amb paraules esmolades i musicals... Emocionar-nos i deixar-nos glaçats. Això és el que fa l'escriptor hongarès Sándor Márai (1900-1989) a la seva novel.la autobiogràfica "Confesiones de un burgués" (1934). Lluís Bonada en reclama una traducció urgent al català i ens la recomana a El millor Márai, i el més planià, rebutjat. Però si el que voleu és tastar la millor novel.la de Sándor Márai, comenceu per "L'amant de Bolzano".
Si voleu llegir alguns fragments de "Confesiones de un burgués" aneu aquí
mas Confessions d'un burgès
Il.luminar el passat enfoncant els espais, les persones, les lectures i els fets històrics que vol rescatar. Fotografiar els records, guardar-los en un llibre i contemplar-los després amb un posat irònic i arrogant. Disseccionar-se ell mateix i als altres per descobrir els secrets que ens delaten. Confessar-se amb paraules esmolades i musicals... Emocionar-nos i deixar-nos glaçats. Això és el que fa l'escriptor hongarès Sándor Márai (1900-1989) a la seva novel.la autobiogràfica "Confesiones de un burgués" (1934). Lluís Bonada en reclama una traducció urgent al català i ens la recomana a El millor Márai, i el més planià, rebutjat. Però si el que voleu és tastar la millor novel.la de Sándor Márai, comenceu per "L'amant de Bolzano".
Si voleu llegir alguns fragments de "Confesiones de un burgués" aneu aquí
Dimecres, 7 de juliol
Nostàlgia de paisatges virtuals
Ja se senten els tam-tams de les vacances i les converses van plenes de paisatges somiats, perduts o retrobats. Toca, com cada any. Algunes vegades, però, els resultats d'aquestes recerques no s'ajusten a la realitat. Llavors ens consolem dient que ens han canviat el paisatge o que nosaltres hem canviat. Tot pot ser. Juan Cueto va una mica més lluny i ens explica que també es pot arribar a sentir nostàlgia de paisatges virtuals
mas Nostàlgia de paisatges virtuals
Ja se senten els tam-tams de les vacances i les converses van plenes de paisatges somiats, perduts o retrobats. Toca, com cada any. Algunes vegades, però, els resultats d'aquestes recerques no s'ajusten a la realitat. Llavors ens consolem dient que ens han canviat el paisatge o que nosaltres hem canviat. Tot pot ser. Juan Cueto va una mica més lluny i ens explica que també es pot arribar a sentir nostàlgia de paisatges virtualsDiumenge, 5 de Juliol
Jugar als centenaris
Despertar-te un dia transformat en un altre. Haver d'acostumar-te a un cos nou sense haver pogut acomiadar-te del vell. Sentir-te com un escarabat a casa teva i acabar aixafat com ell. Això és el que experimenta durant uns dies Gregor Samsa, el protagonista de "La Metamorfosi" de Frank Kafka. Una història que llegim amb el cor encongit i que, en acabar, ens fa sentir més petits.
Despertar, sortir de casa i passar-te el dia voltant per la teva ciutat i tornar al llit familiar a la nit. Sentir-te com un Ulisses desencantat a Dublín. És l'aventura que viu Homer Bloom, el protagonista de l"Ulisses" de James Joyce.
Praga i Dublín van ser els escenaris triats per Kafka i Joyce per explicar-se a través de monstres i herois. Els habitants de Dublín ho celebren cada any fent actuar el seu particular Ulisses en el Bloomsday. ¿Què esperen els de Praga per fer el mateix? Això és el que es pregunta, amb certa por i grans dosis d'humor negre, Juan José Millás a "Eventos"
mas Jugar als centenaris
Despertar-te un dia transformat en un altre. Haver d'acostumar-te a un cos nou sense haver pogut acomiadar-te del vell. Sentir-te com un escarabat a casa teva i acabar aixafat com ell. Això és el que experimenta durant uns dies Gregor Samsa, el protagonista de "La Metamorfosi" de Frank Kafka. Una història que llegim amb el cor encongit i que, en acabar, ens fa sentir més petits.
Despertar, sortir de casa i passar-te el dia voltant per la teva ciutat i tornar al llit familiar a la nit. Sentir-te com un Ulisses desencantat a Dublín. És l'aventura que viu Homer Bloom, el protagonista de l"Ulisses" de James Joyce.
Praga i Dublín van ser els escenaris triats per Kafka i Joyce per explicar-se a través de monstres i herois. Els habitants de Dublín ho celebren cada any fent actuar el seu particular Ulisses en el Bloomsday. ¿Què esperen els de Praga per fer el mateix? Això és el que es pregunta, amb certa por i grans dosis d'humor negre, Juan José Millás a "Eventos"
Divendres, 3 de juliol
The last Brando
Ja no se t'arrapa tant la samarreta suada i rebregada. I tant et fa, t'agrada com et queda i no te la treus de sobre. És la teva segona pell. Dret o assegut, la plantes davant nostre per seguir mirant-nos amb suor, fúria i desig.
mas The last Brando
Ja no se t'arrapa tant la samarreta suada i rebregada. I tant et fa, t'agrada com et queda i no te la treus de sobre. És la teva segona pell. Dret o assegut, la plantes davant nostre per seguir mirant-nos amb suor, fúria i desig.