Terratrèmols d'altres temps: "Lisboa, 1 de novembre de 1755"
"Fins ara el sisme submarí més tràgic es va registrar a Lisboa l'1 de novembre del 1755. Aquest fenomen va començar com un terratrèmol amb epicentre al continent, però a les tres hores d'originar-se els tsunamis van arribar a la costa portuguesa, i van causar un total de 50.000 morts."
(El Periódico/ 30-12-2004)
Voltaire, esgarrifat, ens ofereix una crònica plena de pessimisme "Càndid o l'optimisme" (1759), i els gravats que apareixen en aquesta pàgina (Historical Earthquakes) ens mostren els seus efectes devastadors.
Continua a Textos
S'acaba l'any. I ens costa reduir aquest final d'any a un concepte estrictament astronòmic. Si el moviment, també el dels planetes, és continu, ¿per què hem escollit aquestes dates per delimitar el final i el començament de l'any? L'eurocentrisme explica que aquests dies vivim els dies més curts de l'any. És una condició arbitrària. Es podrien haver triat els dies més plujosos, més calorosos, més importants o més tristos. Es va escollir un dia entre els més curts.
Fixeu-vos-hi bé xiquetes,
A 2 dies de Nadal, per tot arreu se sent la crida del pessebre. Però, deixant de banda els més matiners, els que el fan per Sant Llúcia, a la majoria ens agafa amb les figuretes dormint dalt dels armaris i la molsa per comprar. Demà a la tarda toca decidir on muntar la paradeta, escampar la sorra, plantar el suro de la cova i redissenyar el decorats. En acabar, tot anirà rodat. Les figureres s'espolsaran les serradures, pujaran a l'escenari i, sense empentes, ocuparan el seu lloc tot esperant el nostre vist-i-plau.