Diumenge, 5 de Juliol
Jugar als centenaris
Despertar-te un dia transformat en un altre. Haver d'acostumar-te a un cos nou sense haver pogut acomiadar-te del vell. Sentir-te com un escarabat a casa teva i acabar aixafat com ell. Això és el que experimenta durant uns dies Gregor Samsa, el protagonista de
"La Metamorfosi" de
Frank Kafka. Una història que llegim amb el cor encongit i que, en acabar, ens fa sentir més petits.
Despertar, sortir de casa i passar-te el dia voltant per la teva ciutat i tornar al llit familiar a la nit. Sentir-te com un Ulisses desencantat a Dublín. És l'aventura que viu Homer Bloom, el protagonista de l"Ulisses" de
James Joyce.
Praga i Dublín van ser els escenaris triats per Kafka i Joyce per explicar-se a través de monstres i herois. Els habitants de Dublín ho celebren cada any fent actuar el seu particular Ulisses en el
Bloomsday. ¿Què esperen els de Praga per fer el mateix? Això és el que es pregunta, amb certa por i grans dosis d'humor negre,
Juan José Millás a
"Eventos"
Il.luminar el passat enfoncant els espais, les persones, les lectures i els fets històrics que vol rescatar. Fotografiar els records, guardar-los en un llibre i contemplar-los després amb un posat irònic i arrogant. Disseccionar-se ell mateix i als altres per descobrir els secrets que ens delaten. Confessar-se amb paraules esmolades i musicals... Emocionar-nos i deixar-nos glaçats. Això és el que fa l'escriptor hongarès Sándor Márai (1900-1989) a la seva novel.la autobiogràfica "Confesiones de un burgués" (1934). Lluís Bonada en reclama una traducció urgent al català i ens la recomana a El millor Márai, i el més planià, rebutjat. Però si el que voleu és tastar la millor novel.la de Sándor Márai, comenceu per "L'amant de Bolzano".
Ja se senten els tam-tams de les vacances i les converses van plenes de paisatges somiats, perduts o retrobats. Toca, com cada any. Algunes vegades, però, els resultats d'aquestes recerques no s'ajusten a la realitat. Llavors ens consolem dient que ens han canviat el paisatge o que nosaltres hem canviat. Tot pot ser. Juan Cueto va una mica més lluny i ens explica que també es pot arribar a sentir nostàlgia de paisatges virtuals
Ja no se t'arrapa tant la samarreta suada i rebregada. I tant et fa, t'agrada com et queda i no te la treus de sobre. És la teva segona pell. Dret o assegut, la plantes davant nostre per seguir mirant-nos amb suor, fúria i desig.