Literatura d'assalt
Parlar per parlar o escriure per escriure són activitats que ens agrada practicar. Quan ens ho demana el cos o quan volem impressionar. D'això, algú en diria donar la llauna o fotre el rollo. I tindria raó. Perquè, si no es fa bé, pot arribar a cansar. Però... qui no s'ha vestit algun dia de contista, poeta o bufó i ha tirat pel dret sense demanar permís a l'auditori?. El resultat pot ser divers: literatura o incontinència verbal. Javier Marias s'ho planteja també en el seu article "Añoranza del triclinio", i busca els culpables entre els antics romans.
Ahir, avui, demà... qualsevol dels tres és bo per recordar-nos que les nits són més curtes i els dies llargs i que l'estiu se'ns tira a sobre i l'hem d'aprofitar, que mai se sap...
Amb La guerra dels cornuts, 
"¿Què quedarà de la 
La batalla dels autors per evitar la pirateria i els plagis de les seves obres no és nova. De fet va començar al segle XVIII. I un dels primers que va intentar posar-hi remei va ser Diderot en el seu llibre Lettre sur le commerce des livres, que s'acaba de traduir al català. Jordi Llovet ens parla de la importància d'aquest llibre i ens convida a llegir-lo en el seu article: 
Si et passes la vida veient pel.lícules, arriba un moment que corres el risc d'empatxar-te i d'oblidar-ne els arguments. O de barrejar-los... Però aquesta manca de memòria no és permanent. S'acaba quan veus una altra pel.lícula i de seguida penses "això em sona..." i, clac, recordes d'on ho han tret... continua a