Cròniques marcianes
Seguim amb les cròniques marcianes i amb la síndrome del Beagle perdut. Les passejades pel ciberespai al costat dels PCs han despertat la part afectiva dels nostres cervells. L'espècie humana ja reconeix com a seus els fruits de la seva ment: els robots. I què passa? que si marxen de casa i no ens diuen res patim la seva absència com si la d'un fill es tractés. Davant d'aquest panorama Josep Maria espinàs, amb qui dec compartir algun bit, ha decidit escriure al Beagle per donar-li alguns consells. Els trobareu a mails enviats
Un cràter és un cràter, un niu és un niu i un bressol és un bressol. ¿On podia anar a parar, si no, després del part espacial? ¿A una plana gèlida i erma (Isisis planitia, li diuen) o a un lloc calentó on em sentís com un torronet?... continua a 
Se'ns acaba l'any i és com arribar al final d'una pujada. Cansats, ens hi aturarem una mica, i després tornarem a baixar i a pujar... I així continuarem any rera any.Chistina Rosseti, abans de seguir el camí, s'estima més aturar-se i preguntar. Continua a 
Veient que no rebeu el meu senyal, he decidit enregistrar tot el que em passi. Potser, d'aquí uns anys, una nau es deixa caure per Mart i em troba: .... continua a 
Jordi Llovet ens proposa la lectura d'un fragment "Bouvard et Pècuchet" per descobrir-nos el costat suau d'un dur de la literatura: Gustau Flaubert. No és ben bé un conte de Nadal, però s'hi acosta. Si més no, el resultat final compleix els requisits del gènere. El trobareu a 
Quina pregunta més innocent, diria la gent. No pensa pas el mateix el pare de Tristam Shandy quan parla del seu fill. Segons ell, hi ha preguntes capaces d'aturar altres rellotges. Amb aquesta reflexió sobre la importància de preparar bé el viatge que ens conduirà a la vida comença la novel.la "Vida i opinions de Tristam Shandy" de Laurence Sterne. La trobareu 
M'avisen que el meu sistema operatiu (Windows 98) caduca el 16 de gener. Si necessito els parxes i les eines, els hauré d'anar a buscar d'amagat a una web de segones perquè la de Microsoft els descatalogarà... Continua a 
Toni Soler ens avança el canvi de guió que ens reserva aquest nadal. Val més estar avisats perquè no ens agafi per sorpresa. Ho trobareu a 
Es diuen moltes coses sobre el panorama polític nadalenc. Se'n diuen tantes i de tan grosses que no s'arriben a pair. Potser és això el que pretenen alguns, que ens atipem abans de tenir el plat a taula. I fent-se la boca grossa comencen a remugar les desgràcies que ens esperen i que ells ens les podien haver estalviat. I fan el paper dels pares que diuen que els gossos no es lliguen amb llonganisses, que a casa seva sempre teníem un plat a taula i què és això de voler anar a viure en una comuna. I que som uns desagraïts i què ens hem pensat... Continua a 
La figura del caganer està servint aquests dies per posar les coses al seu lloc (i no ho dic en el sentit literal de la paraula). És l'unic ofici que actualitza el pessebre agafant uns personatges reals i despullant-los sense demanar-los permís. Venjança, premi? Tot hi cap. Josep Pernau ens parla d'això en el seu article: