Diumenge, 30 de Juny
Tercer dia de feina i no en tinc. La jefa està desconnectada avui. Jo estic de compte enrera, se m’acaben les vacances... d’aquí dos dies serè un gris treballador com la resta. M’està angoixant aquesta perspectiva de futur.
(... continua a estoig de moneries)
mas Tercer dia de feina i no en tinc. La jefa està desconnectada avui. Jo estic de compte enrera, se m’acaben les vacances... d’aquí dos dies serè un gris treballador com la resta. M’està angoixant aquesta perspectiva de futur.
(... continua a estoig de moneries)
Més dissabte 29 de Juny
Si que em sap greu. El meu segon dia de feina i ja l’espifio. La jefa ha enviat la crònica a les 12 del matí i jo de farra fins les 9 de la nit.... prometo corregir aquesta falta de puntualitat.
Avui que plovia he anat a la platja. No volia prendre el sol, no, és una cosa que no m’agrada prendre a l’estiu. Aquesta època de l’any l’aprofito per estar ben blanc i fer un top-ranking dels millors aires acondicionats de Barna. He enfilat l’autopista cap a Sinera mentre Beny Moré em cantava allò de “soy tan feliz cuando te abrazas conmigo”. Anava a compartir un arrosset negre amb la parella d’enamorats més indestructible que conec. Crec que sempre han estat junts. Ho faig un cop al mes, per comprovar que no han partit peres. En Roger em diu que això meu són gelos i jo li dic que és ganes d’enrotllar-me la seva dona. Els amors imposibles van molt amb el meu caràcter. (... continua a estoig de moneries)
mas Si que em sap greu. El meu segon dia de feina i ja l’espifio. La jefa ha enviat la crònica a les 12 del matí i jo de farra fins les 9 de la nit.... prometo corregir aquesta falta de puntualitat.
Avui que plovia he anat a la platja. No volia prendre el sol, no, és una cosa que no m’agrada prendre a l’estiu. Aquesta època de l’any l’aprofito per estar ben blanc i fer un top-ranking dels millors aires acondicionats de Barna. He enfilat l’autopista cap a Sinera mentre Beny Moré em cantava allò de “soy tan feliz cuando te abrazas conmigo”. Anava a compartir un arrosset negre amb la parella d’enamorats més indestructible que conec. Crec que sempre han estat junts. Ho faig un cop al mes, per comprovar que no han partit peres. En Roger em diu que això meu són gelos i jo li dic que és ganes d’enrotllar-me la seva dona. Els amors imposibles van molt amb el meu caràcter. (... continua a estoig de moneries)
Dissabte 29 de Juny
Bé! Tenim a la mas instal.lada. Aventures i desventures a mails londinencs: les molles de pa encara funcionarien .
Bon dia des de la pèrfida o estimada Albion. Em quedo amb el darrer adjectiu, si més no, pel regal de fresca amb que m'he trobat després de deixar els 35 de Barcelona. Primer de tot: aquest teclat no em deixa posar bé els accents (per tant , poseu-los vosaltres).
Després, les imatges o ornamentacions que hi poso de vegades... doncs no sé si podré, que encara he de veure el temps que tinc per entrar-hi. (... continua)
mas Bé! Tenim a la mas instal.lada. Aventures i desventures a mails londinencs: les molles de pa encara funcionarien .
Bon dia des de la pèrfida o estimada Albion. Em quedo amb el darrer adjectiu, si més no, pel regal de fresca amb que m'he trobat després de deixar els 35 de Barcelona. Primer de tot: aquest teclat no em deixa posar bé els accents (per tant , poseu-los vosaltres).
Després, les imatges o ornamentacions que hi poso de vegades... doncs no sé si podré, que encara he de veure el temps que tinc per entrar-hi. (... continua)
Divendres, 28 de juny
La senyora dels cromets és a terres estrangeres. Si voleu saber d’ella us la podeu trobar als mails londinencs, pujada a la nòria, ben agafada a la cistella. Ja hi teniu la primera crònica del viatge, la millor. Aquella que es fa abans de començar-lo, quan el temps és tot a les mans i el bitllet d’avió calentó a la butxaca. Quan encara tot es pot imaginar perquè no hi ha res que explicar, quan les annecdotes, els riures, les sorpreses i les pors són dins la maleta encara per tancar.
Servidor s’ha quedat de vigilant. Farè de segurata dels posts i aprofitarè per colar-li algun escrit prohibit a la mestressa. Ja sabeu que és molt primmirada alhora de publicar segons què. He promès mantenir la línia editorial de la webmistress així que no intenteu que us publiqui anònims ni contes pornogràfics o infantils. Esteu avisats!
M.A. Klorskcap
mas La senyora dels cromets és a terres estrangeres. Si voleu saber d’ella us la podeu trobar als mails londinencs, pujada a la nòria, ben agafada a la cistella. Ja hi teniu la primera crònica del viatge, la millor. Aquella que es fa abans de començar-lo, quan el temps és tot a les mans i el bitllet d’avió calentó a la butxaca. Quan encara tot es pot imaginar perquè no hi ha res que explicar, quan les annecdotes, els riures, les sorpreses i les pors són dins la maleta encara per tancar.
Servidor s’ha quedat de vigilant. Farè de segurata dels posts i aprofitarè per colar-li algun escrit prohibit a la mestressa. Ja sabeu que és molt primmirada alhora de publicar segons què. He promès mantenir la línia editorial de la webmistress així que no intenteu que us publiqui anònims ni contes pornogràfics o infantils. Esteu avisats!
M.A. Klorskcap
Dijous 27 de Juny.
Cromet de la sèrie mails des de London
Benvolgut diari,
Deixo l'adreça de la pàgina on apareixen els diferents punts de Londres des d'on em podràs controlar. Això, si estàs conectat.
Primer de tot et recordo que allà van una hora endarrerits. Per tant, si ara són les 10,40 pm allà seran les 21'40 pm ( veig que encara s'hi veuen) . De tota manera l'hora en què em podràs veure passar per casualitat serà més concorreguda, que allà la gent es retira com les gallines i no tinc ganes que em prenguin per un agent secret que va deixant missatges als seus jefes. ...
continua a la pàgina secreta:-) mails des de London
mas
mas Cromet de la sèrie mails des de London
Benvolgut diari,
Deixo l'adreça de la pàgina on apareixen els diferents punts de Londres des d'on em podràs controlar. Això, si estàs conectat.
Primer de tot et recordo que allà van una hora endarrerits. Per tant, si ara són les 10,40 pm allà seran les 21'40 pm ( veig que encara s'hi veuen) . De tota manera l'hora en què em podràs veure passar per casualitat serà més concorreguda, que allà la gent es retira com les gallines i no tinc ganes que em prenguin per un agent secret que va deixant missatges als seus jefes. ...
continua a la pàgina secreta:-) mails des de London
mas
Dimecres 27 de Juny
Cromet de la sèrie viatges d'estiu
Les nòries
La mas als 5 anys.
Lloc: una fira de cavallitos a Saragossa ( l'any que hi vam viure).
Arribem tota la família allà. Veig per primera vegada una nòria i jo m'emperro a pujar-hi perquè em sembla la cosa més alta que he vist mai( era una d'aquelles de nens petits, ja ja). Els pares no ho volien perquè era massa petita i perquè l'entrada devia ser cara. La meva manera d'insistir, cridant i picant de peus a terra, els va fer van cedir. Més valia facturar-me a la cistella que aguantar avergonyits les mirades de la gent. Devien pensar que ja escarmentaria en pujar.
A mi em semblava que amb allò tocaria el cel. I realment recordo els moments previs com una cosa meravellosa. Veure rodar les cistelles amb la gent a dintre movent les braços, sentir les rialles em semblava una cosa que havia de fer. Que en pujar-hi em sentiria gran de cop. Total, que compren l'entrada ( un cartronet rebrega que et venien a recollir en mà). M'assec a la cistella ( crec que la meva germana gran venia amb mi, segur) i allò comença a moure's i quan encara no ha fet mitja volta no sé que noto, però el cert es que començo a cridar com una boja i a plorar.
M'adono que tohom em mira i veig els pares allà baix com dient "ja t'ho haviem dit i no ens havies fet cas". Pero la por em pot. Total, què va passar? ja ja. Que van parar la noria i vaig baixar corrents. Sí. suposo que devia plorar tant que els meus pares no em van renyar. Pero la sensació de fracàs, de covardia, la porto encara sobre.
Encara no sé per què ens paralitza la por? Perquè, mirat fredament, allò no era res, que hi pujaven tots els nens, però jo sempre tinc por de les coses que altres ja tenen superades.
Des de llavors, només he pujat a dues nóries més, i sempre acompanyada:
La de Viena ( només faltaria, ja ja) que es totalment estanca i sembla un apartament, i una de les grosses de sempre ( on vaig aguantar la por mig amagada i amargant el vitage als altres.
Demà pujaré a la nòria sola. I espero aguantar totes les voltes que durarà el viatge.
mas Cromet de la sèrie viatges d'estiu
Les nòries
La mas als 5 anys.
Lloc: una fira de cavallitos a Saragossa ( l'any que hi vam viure).
Arribem tota la família allà. Veig per primera vegada una nòria i jo m'emperro a pujar-hi perquè em sembla la cosa més alta que he vist mai( era una d'aquelles de nens petits, ja ja). Els pares no ho volien perquè era massa petita i perquè l'entrada devia ser cara. La meva manera d'insistir, cridant i picant de peus a terra, els va fer van cedir. Més valia facturar-me a la cistella que aguantar avergonyits les mirades de la gent. Devien pensar que ja escarmentaria en pujar.
A mi em semblava que amb allò tocaria el cel. I realment recordo els moments previs com una cosa meravellosa. Veure rodar les cistelles amb la gent a dintre movent les braços, sentir les rialles em semblava una cosa que havia de fer. Que en pujar-hi em sentiria gran de cop. Total, que compren l'entrada ( un cartronet rebrega que et venien a recollir en mà). M'assec a la cistella ( crec que la meva germana gran venia amb mi, segur) i allò comença a moure's i quan encara no ha fet mitja volta no sé que noto, però el cert es que començo a cridar com una boja i a plorar.
M'adono que tohom em mira i veig els pares allà baix com dient "ja t'ho haviem dit i no ens havies fet cas". Pero la por em pot. Total, què va passar? ja ja. Que van parar la noria i vaig baixar corrents. Sí. suposo que devia plorar tant que els meus pares no em van renyar. Pero la sensació de fracàs, de covardia, la porto encara sobre.
Encara no sé per què ens paralitza la por? Perquè, mirat fredament, allò no era res, que hi pujaven tots els nens, però jo sempre tinc por de les coses que altres ja tenen superades.
Des de llavors, només he pujat a dues nóries més, i sempre acompanyada:
La de Viena ( només faltaria, ja ja) que es totalment estanca i sembla un apartament, i una de les grosses de sempre ( on vaig aguantar la por mig amagada i amargant el vitage als altres.
Demà pujaré a la nòria sola. I espero aguantar totes les voltes que durarà el viatge.
Dijous, 27de Juny
D'ètiques etíliques
Dues notícies relacionades amb la intoxicació per coma etílic de dos menors d'un institut de LLeida han aparegut a l'Avui Expedient a un restaurant per vendre alcohol a menors i a la Vanguardia los peligros de las drogas Sanitat expedienta a un restaurante de Lleida por servir alcohol a escolares. Les dues coincidexen en presentar els fet ( la visita dels nois a l'hospital) i en assenyalar que els escolars (alumnes de 4t d'eso) no comptaven amb el permís del centre, el qual havia comunicat als pares que ells no se'n feien responsables ( abans havien ofert als alumnes la seva participació si aquest aceptaven d'acabar al festa a les 2 i pujar a un bus que els portaria cap a casa). .................
continua a de joventut
mas D'ètiques etíliques
Dues notícies relacionades amb la intoxicació per coma etílic de dos menors d'un institut de LLeida han aparegut a l'Avui Expedient a un restaurant per vendre alcohol a menors i a la Vanguardia los peligros de las drogas Sanitat expedienta a un restaurante de Lleida por servir alcohol a escolares. Les dues coincidexen en presentar els fet ( la visita dels nois a l'hospital) i en assenyalar que els escolars (alumnes de 4t d'eso) no comptaven amb el permís del centre, el qual havia comunicat als pares que ells no se'n feien responsables ( abans havien ofert als alumnes la seva participació si aquest aceptaven d'acabar al festa a les 2 i pujar a un bus que els portaria cap a casa). .................
continua a de joventut
Dimarts 25 de Juny
Cromet de la sèrie viatges d'estiu
Feina feta no té destorb
Preparatius de viatges:
primera etapa: viatge a Barcelona per lliurar els rotllos de la pel.lícula. Tres quilos de correccions tranportades en una maleteta d'aquelles de cap de setmana ( gentilesa punts estrella de la Caixa-de-quasi tots). Arribada a la ciutat dels comtes amb autobús. Una hora de viatge per retencions a l'autopista. Calor aclaparant. Migdiada a les 8 del matí. Aterratge als carres de Barcelona. La calor puja com si fóssim prop d' un volcà. M'endinso en el carril de l'ombra.
Arribada a les oficines de producció on he de lliurar el material. Cua enorme que s'enfila per les escales. Cap finestra i sensacions de mareig. La gent porta el vestuari d'estiu i es queixen de cansament. Alguns diuen que no tornara a rodar, ja ja ( em sona això). Lliuro el tresor a una de les responsables del recompte. 190 exàmens, que ja volen descansar de tantes mans que els han remenat.
Cafè i un donut per refer forces en una cafeteria de la Plaça de la Catedral. Turistes i oficinistes. Més turistes i coloms a Catalunya.
Tornada en bus. Més calor. Em comptes d'anar a casa, decideixo anar a tallar-me els cabells. Tinc sort i només hi ha una persona. La miro i dic "la conec" "s'assembla a la meva filla". Es la Nina. No dic res. Es discreta i dona de poques paraules. Algú li fa comentaris sobre els triomfadors. Al final em tallen el cabell més curt del que volia ( sempre ho fan). "No passaràs calor", em diuen, "aniràs més fresca", ja ja. I tant!. Pero, com sempre, fan allò de la pentinada final. Total que, quan surto, tinc la sensació estranya de mirar algú que no sóc jo. Quan me'ls torni a rentar, veure'm, ja ja.
Segona etapa: demà.
mas, preparada per marxar
mas
Cromet de la sèrie viatges d'estiu
Preparatius de viatges:
primera etapa: viatge a Barcelona per lliurar els rotllos de la pel.lícula. Tres quilos de correccions tranportades en una maleteta d'aquelles de cap de setmana ( gentilesa punts estrella de la Caixa-de-quasi tots). Arribada a la ciutat dels comtes amb autobús. Una hora de viatge per retencions a l'autopista. Calor aclaparant. Migdiada a les 8 del matí. Aterratge als carres de Barcelona. La calor puja com si fóssim prop d' un volcà. M'endinso en el carril de l'ombra.
Arribada a les oficines de producció on he de lliurar el material. Cua enorme que s'enfila per les escales. Cap finestra i sensacions de mareig. La gent porta el vestuari d'estiu i es queixen de cansament. Alguns diuen que no tornara a rodar, ja ja ( em sona això). Lliuro el tresor a una de les responsables del recompte. 190 exàmens, que ja volen descansar de tantes mans que els han remenat.
Cafè i un donut per refer forces en una cafeteria de la Plaça de la Catedral. Turistes i oficinistes. Més turistes i coloms a Catalunya.
Tornada en bus. Més calor. Em comptes d'anar a casa, decideixo anar a tallar-me els cabells. Tinc sort i només hi ha una persona. La miro i dic "la conec" "s'assembla a la meva filla". Es la Nina. No dic res. Es discreta i dona de poques paraules. Algú li fa comentaris sobre els triomfadors. Al final em tallen el cabell més curt del que volia ( sempre ho fan). "No passaràs calor", em diuen, "aniràs més fresca", ja ja. I tant!. Pero, com sempre, fan allò de la pentinada final. Total que, quan surto, tinc la sensació estranya de mirar algú que no sóc jo. Quan me'ls torni a rentar, veure'm, ja ja.
Segona etapa: demà.
mas, preparada per marxar
Dilluns 24 de Juny
Cromet de la sèrie E-mails que s'enviaran ( i, de fet, ja es pot veure)
Mail a un desconegut/da que entra de tant en tant als cromets
Benvolgut visitant
Fa temps que et volia escriure. De tant en tant clico el comptador que hi ha al final de la pàgina. Xafardejo quines visites he tingut. La majoria corresponem a les autovisites , ja ja. De fet utilitzo aquesta pàgina com a calaixera o àlbum (on hi guardo de tot) i com a porta d'entrada a altres pàgines ( per tant, la cosa té plena justificació).
Les IP Address (un numeret que a Internet funciona com les màtricules de les cotxes o com el carnet d'identitat de l'ordinanor) són normalment les mateixes. Gent d'aquí, i gent de fora que han vingut a petar en aquí a través d'altres enllàços per error.
De totes les matrícules , però, n'hi ha dues que fa temps que em tenen encuriosida: Una adreça de Polonia i una altra d'Islàndia. Per això el mail hauria de tenir dos destinataris.
Com que les visites s'han produït amb regularitat i, per tant, has de ser una persona que entenguí el català, doncs, m'agradaria rebre un mail com a regalet ( ja saps que col.lecciono cromets). He triat Mail d'Islàndia / Mail polonès de títol.
mas encuriosida
mas
Cromet de la sèrie E-mails que s'enviaran ( i, de fet, ja es pot veure)
Benvolgut visitant
Fa temps que et volia escriure. De tant en tant clico el comptador que hi ha al final de la pàgina. Xafardejo quines visites he tingut. La majoria corresponem a les autovisites , ja ja. De fet utilitzo aquesta pàgina com a calaixera o àlbum (on hi guardo de tot) i com a porta d'entrada a altres pàgines ( per tant, la cosa té plena justificació).
Les IP Address (un numeret que a Internet funciona com les màtricules de les cotxes o com el carnet d'identitat de l'ordinanor) són normalment les mateixes. Gent d'aquí, i gent de fora que han vingut a petar en aquí a través d'altres enllàços per error.
De totes les matrícules , però, n'hi ha dues que fa temps que em tenen encuriosida: Una adreça de Polonia i una altra d'Islàndia. Per això el mail hauria de tenir dos destinataris.
Com que les visites s'han produït amb regularitat i, per tant, has de ser una persona que entenguí el català, doncs, m'agradaria rebre un mail com a regalet ( ja saps que col.lecciono cromets). He triat Mail d'Islàndia / Mail polonès de títol.
mas encuriosida
Dilluns 24 de Juny
Sobre cors i tenebres
A propòsit dels articles sobre Heart of Darkness de Joseph Conrard apareguts a Babelia ( 22-6-02) Truenos, música y melancolía/luís Magrinyà
enllaços sobre la novel.la ( en anglès):
adaptacio radiofònica d'un fragment
altres escrits
ambientació històrica
mas A propòsit dels articles sobre Heart of Darkness de Joseph Conrard apareguts a Babelia ( 22-6-02) Truenos, música y melancolía/luís Magrinyà
enllaços sobre la novel.la ( en anglès):
adaptacio radiofònica d'un fragment
altres escrits
ambientació històrica
Diumenge 13 de Juny. Nit de Sant Joan
Cromet de la sèrie sants..
De revetlles i altres guerres en una nit que no vol dormir
Assaig de guerra: foc controlat de les fogueres/ foc a discreció dels morters, piules, voladors, volcans. Espetecs diversos. Olor de pólvora. Fum. Cremades de 3r grau. Sirenes dels bombers.
Assaig d'orquestra: cantant o vocalista, músics que intenten acompanyar. Poupurris per entretenir al personal. Primers balls per als petits i the last per als grans.
Paisatge emmig de la batalla: sopars improvitzats a la fresca, als patis o als carrrers. Cava axampanyat, coques diverses. Xindria. La lluna plena enfocant converses, balls i banys. Serrells i llumetes.Flashos d'altres revetlles. Animals de companyia: dragons i rats penats.
Des de la trinxera: sorolls intermitents, melodies que intenten obrir-se pas. Xafogor. La memòria desvetllada que t'ofereix el menú d'altres anys. Balança amb un dels plats inclinats. Silenci.
Fins la propera foguera
mas
mas
Cromet de la sèrie sants..
Assaig de guerra: foc controlat de les fogueres/ foc a discreció dels morters, piules, voladors, volcans. Espetecs diversos. Olor de pólvora. Fum. Cremades de 3r grau. Sirenes dels bombers.
Assaig d'orquestra: cantant o vocalista, músics que intenten acompanyar. Poupurris per entretenir al personal. Primers balls per als petits i the last per als grans.
Paisatge emmig de la batalla: sopars improvitzats a la fresca, als patis o als carrrers. Cava axampanyat, coques diverses. Xindria. La lluna plena enfocant converses, balls i banys. Serrells i llumetes.Flashos d'altres revetlles. Animals de companyia: dragons i rats penats.
Des de la trinxera: sorolls intermitents, melodies que intenten obrir-se pas. Xafogor. La memòria desvetllada que t'ofereix el menú d'altres anys. Balança amb un dels plats inclinats. Silenci.
Fins la propera foguera
mas
Diumenge 23
Recompte final: Repàs de les sumes. Errors corregits amb tipex. Ordenació per notes, de menor a major. Percentatges. Posar-los als dos sobres.
Diumege.. descansar
mas Recompte final: Repàs de les sumes. Errors corregits amb tipex. Ordenació per notes, de menor a major. Percentatges. Posar-los als dos sobres.
Diumege.. descansar
Dissabte 23 de juny
frases sentides
Vam veure Pisa a Florència ( frase de la meva filla en tornar del viatge de final de curs de 4t d'eso)
frases llegides: Cartes incendiàries
La carta que incendió Colorado
El peor incendio de la historia de Colorado empezó con una simple carta. Una carta que Terry Barton, una guarda forestal, quemó por despecho, enojada por las palabras que le había escrito su marido. (ISABEL PIQUER | Nueva York/el país 22 juny)
lucian freud
mas frases sentides
Vam veure Pisa a Florència ( frase de la meva filla en tornar del viatge de final de curs de 4t d'eso)
frases llegides: Cartes incendiàries
La carta que incendió Colorado
El peor incendio de la historia de Colorado empezó con una simple carta. Una carta que Terry Barton, una guarda forestal, quemó por despecho, enojada por las palabras que le había escrito su marido. (ISABEL PIQUER | Nueva York/el país 22 juny)
lucian freud
Dissabte, 22 de Juny
The end
El corrector tanca el darrer quadernet d'exàmens i dóna gràcies a Mozart per haver-lo acompanyat en aquestes darreres hores.
Es pessiga els braços enrampats i mou el cap d'un cantó a l'altre per recuperar la mobilitat. S'aixeca i camina una estona. Es nota les cames pesades. Té molta son, però pensa que d'alguna manera ha de deixar de ser un braç executor i un cap calculadora per tornar a la normalitat. Té el cap ple de frases, paraules i signes de puntuació. Demà li espera la feina de repassar totes els números vermells amb què ha puntuat els exàmens. De vegades ha passat que - sense voler- la seva vista li ha jugat una mala passada i ha deixat alguna xifra sense sumar. Això, pel cap baix, seran quatre o cinc hores més de feina. L'operació final serà enganxar l'etiqueta amb la qualificació final i ordenar els quadernets per notes. Aquesta darrera operació de vegades amaga alguna sorpresa, quan algun examen no vol sortir i no quadren els números. L'ensurt desapareix quan el troba amagat dintre d'un altre. Llavors recupera el color i pensa que els rodatges sempre tenen imprevistos.
El corrector badalla i pensa que els darreres anys aquestes correccions s'han fet més feixuges. Fins i tot es planteja de no acceptar més l'encàrrec. Sap, però, que en un any haurà oblidat el cansament i que hi tornarà a caure.
mas The end
El corrector tanca el darrer quadernet d'exàmens i dóna gràcies a Mozart per haver-lo acompanyat en aquestes darreres hores.
Es pessiga els braços enrampats i mou el cap d'un cantó a l'altre per recuperar la mobilitat. S'aixeca i camina una estona. Es nota les cames pesades. Té molta son, però pensa que d'alguna manera ha de deixar de ser un braç executor i un cap calculadora per tornar a la normalitat. Té el cap ple de frases, paraules i signes de puntuació. Demà li espera la feina de repassar totes els números vermells amb què ha puntuat els exàmens. De vegades ha passat que - sense voler- la seva vista li ha jugat una mala passada i ha deixat alguna xifra sense sumar. Això, pel cap baix, seran quatre o cinc hores més de feina. L'operació final serà enganxar l'etiqueta amb la qualificació final i ordenar els quadernets per notes. Aquesta darrera operació de vegades amaga alguna sorpresa, quan algun examen no vol sortir i no quadren els números. L'ensurt desapareix quan el troba amagat dintre d'un altre. Llavors recupera el color i pensa que els rodatges sempre tenen imprevistos.
El corrector badalla i pensa que els darreres anys aquestes correccions s'han fet més feixuges. Fins i tot es planteja de no acceptar més l'encàrrec. Sap, però, que en un any haurà oblidat el cansament i que hi tornarà a caure.
divendres 21 de Juny
El contracte del corrector
Productors : PAR.ESC.PRO societat limitada
Director i Guionista : DEGC
Protagonistes: 190 alumnes, 190 proves d'accés , el corrector i la seva mà dreta.
Música: variacions i poupurris diversos per amenitzar la tasca.
Durada del rodatge: 3 matins assoleiats
Temps de muntatge: 36 hores de dia i de nit
Localització: exteriors ( les aules)/ interiors ( l'estudi del corrector)
Atrezzo: boligrafs vermell i negre, ulleres, aigua, entrepans, una passejada cada mitja hora, paciència, calor, son,
Temàtica: com valorar objectivament una prova ambiguament correcta que admet múltiples interpretacions
Argument: el de cada any: com fer el salt de la ESO a la Universitat passant pel pont llevadís del Batxillerat
Pre-estrena: 2 de Juliol, a les pantalles d' Internet (només amb invitacions especials i amb l'assistència dels protagonistes)
Estrena: 4 de juliol, als tribunals examinadors ( on es lliuraran les entrades)
mas correcting
regeneradors d'ulls cansats
images
links de pàgines de collages
puzzle
mas
Productors : PAR.ESC.PRO societat limitada
Director i Guionista : DEGC
Protagonistes: 190 alumnes, 190 proves d'accés , el corrector i la seva mà dreta.
Música: variacions i poupurris diversos per amenitzar la tasca.
Durada del rodatge: 3 matins assoleiats
Temps de muntatge: 36 hores de dia i de nit
Localització: exteriors ( les aules)/ interiors ( l'estudi del corrector)
Atrezzo: boligrafs vermell i negre, ulleres, aigua, entrepans, una passejada cada mitja hora, paciència, calor, son,
Temàtica: com valorar objectivament una prova ambiguament correcta que admet múltiples interpretacions
Argument: el de cada any: com fer el salt de la ESO a la Universitat passant pel pont llevadís del Batxillerat
Pre-estrena: 2 de Juliol, a les pantalles d' Internet (només amb invitacions especials i amb l'assistència dels protagonistes)
Estrena: 4 de juliol, als tribunals examinadors ( on es lliuraran les entrades)
mas correcting
regeneradors d'ulls cansats
images
links de pàgines de collages
puzzle
Dimecres 19 de Juny
Cromet de la sèrie Contrapunt de gossos
Em peten les orelles de tant de petard
Ei, Ausias! Estàs preparat per a la guerra que s'acosta? Doncs si no ho has fet encara, fes-ho. Per més que em diuen que no m'espanti, que no és res. No sé, noi. Cada vegada que sento un petard, corro a amagar-me a sota del primer llit que trobo. Això si estic sol, que, si no, ho faig entre les cames dels de casa.
..........
Broc
mas
Cromet de la sèrie Contrapunt de gossos
Ei, Ausias! Estàs preparat per a la guerra que s'acosta? Doncs si no ho has fet encara, fes-ho. Per més que em diuen que no m'espanti, que no és res. No sé, noi. Cada vegada que sento un petard, corro a amagar-me a sota del primer llit que trobo. Això si estic sol, que, si no, ho faig entre les cames dels de casa.
..........
Broc
Dimarts 18 de Juny
Descans per correccions
mas Descans per correccions
Diumenge 16 de Juny
Cromet de la sèrie joventut
El pastís de la discòrdia
Ara fa vint-i-cinc anys de les primeres eleccions democràtiques. Feia un dia tan calorós com el d'ahir o avui. Tota la setmana va ser un forn. Aquests dies els diaris van plens d'articles en què els protagonistes ens expliquen com van viure aquell fet. Les fotos ens els han presentat molt més joves i somrients del que són ara. També hi hem pogut veure gent que ja no és entre nosaltres.
........
mas
altres records: MANUEL VICENT Columpio/ el país 16-6-02
mas
Cromet de la sèrie joventut
Ara fa vint-i-cinc anys de les primeres eleccions democràtiques. Feia un dia tan calorós com el d'ahir o avui. Tota la setmana va ser un forn. Aquests dies els diaris van plens d'articles en què els protagonistes ens expliquen com van viure aquell fet. Les fotos ens els han presentat molt més joves i somrients del que són ara. També hi hem pogut veure gent que ja no és entre nosaltres.
........
mas
altres records: MANUEL VICENT Columpio/ el país 16-6-02
mas
Dissabte 15 de juny
Cromet del mail consultin
¿Es bo arribar mitja hora abans als llocs?
Estimat mail consultin. La meva pregunta serà breu. Que veig que les altres consultes semblen més una novel.la que una pregunta.
La meva és curta i no entraré en detalls: "¿ Es bo arribar mitja hora abans als llocs?. Com pot suposar, jo sóc dels que tenen aquest mal costum. Fins ara pensava que això era el que s'havia de fer, però darrerament m'estic adonant que si sumés totes mitges hores que he arribat abans que l'altra gent, doncs.. que he perdut molt de temps de la meva vida. ¿Creu que això té cura?
Esperant que la teva resposta no trigui mitja hora
avançat
mas Cromet del mail consultin
Estimat mail consultin. La meva pregunta serà breu. Que veig que les altres consultes semblen més una novel.la que una pregunta.
La meva és curta i no entraré en detalls: "¿ Es bo arribar mitja hora abans als llocs?. Com pot suposar, jo sóc dels que tenen aquest mal costum. Fins ara pensava que això era el que s'havia de fer, però darrerament m'estic adonant que si sumés totes mitges hores que he arribat abans que l'altra gent, doncs.. que he perdut molt de temps de la meva vida. ¿Creu que això té cura?
Esperant que la teva resposta no trigui mitja hora
avançat
Divendres 14 de Juny
Cromet de la sèrie guanyats Enviat per la Pilar. Ens explica el pas de la tempesta i calma gràcies de la presència de Titània
El silenci de l'ànima
Quan el silenci parla de vents és perquè l’ànima està trista. Potser Eolo, el seu déu, els deslliura de les cadenes amb què els va empresonar temps enrera, en el principi dels dies......
Hivern
mas Cromet de la sèrie guanyats Enviat per la Pilar. Ens explica el pas de la tempesta i calma gràcies de la presència de Titània
El silenci de l'ànima
Quan el silenci parla de vents és perquè l’ànima està trista. Potser Eolo, el seu déu, els deslliura de les cadenes amb què els va empresonar temps enrera, en el principi dels dies......
Hivern
Dijous 13 de Juny
Cromet de contes: La rateta presumida
Estimat gat,
He rebut la carta en què em convides a visitar el teu cau. Quan me l'ha donada el carter, he pensat que es tractava d'un error. Que devia ser per la gata que viu al costat. He corregut darrera però no l'he enxampat. Això que vagin motoritzats no s'hi val. Total que quan l'he oberta he vist que era per a mi.
............... continua contes
I vet aquí un got i vet aquí un gat. I aquest conte s'ha acabat
La rateta que presumia
mas
Cromet de contes: La rateta presumida
Estimat gat,
He rebut la carta en què em convides a visitar el teu cau. Quan me l'ha donada el carter, he pensat que es tractava d'un error. Que devia ser per la gata que viu al costat. He corregut darrera però no l'he enxampat. Això que vagin motoritzats no s'hi val. Total que quan l'he oberta he vist que era per a mi.
............... continua contes
I vet aquí un got i vet aquí un gat. I aquest conte s'ha acabat
La rateta que presumia
Dimecres 12 de juny
Resposta del mail consultin al noi que no vol sang
Benvolgut desagnat.
En primer lloc vull deixar-te clar el tipus de relació que et lliga la societat familiar a què pertanys, si no, no entendràs per on vaig.
1) Ja saps que els pares sempre qüestionen les seves inversions, i tu ets la seva inversió. T'han dedicat 16 anys, i és lògic que vulguin que saber si el capital invertit es belluga i produeix interessos.
continua.......... servei demail consultin
Servei d'assessorament pedagògic del mail consultin
lending library
mas
Resposta del mail consultin al noi que no vol sang
Benvolgut desagnat.
En primer lloc vull deixar-te clar el tipus de relació que et lliga la societat familiar a què pertanys, si no, no entendràs per on vaig.
1) Ja saps que els pares sempre qüestionen les seves inversions, i tu ets la seva inversió. T'han dedicat 16 anys, i és lògic que vulguin que saber si el capital invertit es belluga i produeix interessos.
continua.......... servei demail consultin
Servei d'assessorament pedagògic del mail consultin
lending library
Dimarts 11 de Juny
De medalles, conductes i altres virtuts
A l'escola de monges on vaig estudiar, long time ago, tenien el costum de repartir cada final de trimestre unes medalles a les alumnes. Premiaven els coneixements o la conducta. Les primeres penjaven de l'uniforme de les alumnes amb més alt rendiment acadèmic. Les segones, que a mi em semblaven un premi de consolació, decoraven el de les alumnes més callades i obedients ( les que no donaven feina, tenint present que érem 40 a classe).
Recordo que la més cotitzada ( no ens enganyem ara) penjava d'una cinta de color verd i que les segona, d'una de vermella. A mi sempre tocava la vermella. Any rera any, arribava cofoia a casa amb la medalleta-fermall que em distingia com a alumna que destacava pel seu silenci. No en conservo cap perquè, com podeu suposar, només ens les deixaven en préstec.
Amb el temps vaig entendre què significava allò de bona conducta. A mi no em costava cap esforç no enraonar a classe i creure els mestres, ja em portava malament a casa. Penso que una autista hagués pogut tenir la mateixa distinció. Que el que relament estaven premiant era una una manca de socialització.
Cap al final de la meva estada en aquella escola vaig poder canviar el color de la medalleta. Pero llavors vaig decidir que, per si de cas se'ls acudia donar-me'n més de les vermelles, que jo me n'anava a provar sort a l'Institut. Allà no hi havia medalles que et cataloquessin, i, per tant, vaig començar a xerrar. Crec que vaig guanyar amb el canvi.
mas De medalles, conductes i altres virtuts
A l'escola de monges on vaig estudiar, long time ago, tenien el costum de repartir cada final de trimestre unes medalles a les alumnes. Premiaven els coneixements o la conducta. Les primeres penjaven de l'uniforme de les alumnes amb més alt rendiment acadèmic. Les segones, que a mi em semblaven un premi de consolació, decoraven el de les alumnes més callades i obedients ( les que no donaven feina, tenint present que érem 40 a classe).
Recordo que la més cotitzada ( no ens enganyem ara) penjava d'una cinta de color verd i que les segona, d'una de vermella. A mi sempre tocava la vermella. Any rera any, arribava cofoia a casa amb la medalleta-fermall que em distingia com a alumna que destacava pel seu silenci. No en conservo cap perquè, com podeu suposar, només ens les deixaven en préstec.
Amb el temps vaig entendre què significava allò de bona conducta. A mi no em costava cap esforç no enraonar a classe i creure els mestres, ja em portava malament a casa. Penso que una autista hagués pogut tenir la mateixa distinció. Que el que relament estaven premiant era una una manca de socialització.
Cap al final de la meva estada en aquella escola vaig poder canviar el color de la medalleta. Pero llavors vaig decidir que, per si de cas se'ls acudia donar-me'n més de les vermelles, que jo me n'anava a provar sort a l'Institut. Allà no hi havia medalles que et cataloquessin, i, per tant, vaig començar a xerrar. Crec que vaig guanyar amb el canvi.
Dilluns 10 de Juny
Avui tocava descans setmanal
mas Avui tocava descans setmanal
Diumenge 9 de Juny
Cromet de la sèrie Joventut
Somni d'una nit d'estiu
Som a l'estiu? Encara no, però falta poc. De moment no se sent parlar de vacances al xat , però aviat serà un dels temes de conversa, segur. Per què et parlo ara de vacances?
mas
Cromet de la sèrie Joventut
Som a l'estiu? Encara no, però falta poc. De moment no se sent parlar de vacances al xat , però aviat serà un dels temes de conversa, segur. Per què et parlo ara de vacances?
Diumenge 9 de Juny
Hola , Hola... després d' hores d'invisibilitat provocades pel Servidor. Disculpin les molèsties:-). Després ens veiem
mas
mas Hola , Hola... després d' hores d'invisibilitat provocades pel Servidor. Disculpin les molèsties:-). Després ens veiem
mas
Dissabte 8 de juny
Cromet del mail consultin
¿Es obligat de plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre per tenir la condició de realitzat?
i la Resposta del consultin a un home real
mas Cromet del mail consultin
i la Resposta del consultin a un home real
Dissabte 8 de Juny
Cromet de la sèrie : "mails que mai no es van enviar"
La respuesta del canónigo
Distinguida duquesa,
Muy señora mía, con la misma consideración y respeto con que usted me honra, pongo en su conocimiento que su recomendado ya se presentó ante mi. Tenía usted razón en que se recomienda a si mismo. Su modestia y delicadeza me impresionaron.
.........continua a mails que mai no es van enviar
mas Cromet de la sèrie : "mails que mai no es van enviar"
Distinguida duquesa,
Muy señora mía, con la misma consideración y respeto con que usted me honra, pongo en su conocimiento que su recomendado ya se presentó ante mi. Tenía usted razón en que se recomienda a si mismo. Su modestia y delicadeza me impresionaron.
.........continua a mails que mai no es van enviar
mas
Divendres 7 de juny
Cromet de la sèrie "models de cartes del passat". Extret de Manuscrito moderno / obra utilisima para adiestrar a la juventud en la lectura y cotejo de manuscritos de José Martinez Aguiló. 1890
LA CARTA ABIERTA DE UN RECOMENDADO
M.J. S Canónigo D Heriberto de Castro Burgos
Senyor canónigo: Muy Sr mío y de toda consideración y respeto. El dador de la presente, Juan Monreal, es un desgraciado joven que cursaba leyes en Madrid. La muerte de su padre, hombre vistuosísimo que había sido nuestro colono, ha malogrado su carrera, la cual no podrá concluir por falta de recursos. Es de salud delicada y no acostunbrado a rudos trabajos; así es que no puede dedicarse a la agricultura, ni su edad es a propósito para emprender ya un oficio. Vive en esa y pasará a visitar a V, que tantas relaciones tiene, para ver si le encuentra colocación de escribiente, pasante de colegio, ayo de algunos señoritos u otra por el estilo.
Nada puedo decirle de sus cualidades, porque lleva carta abierta y su excesiva modestia no le permitiría entregarla si dijese lo que en justicia debiera. Afortunadamente es joven que se recomienda por si mismo.
Reciba V. expresiones respetuosas de toda mi familia y mande a su afectísima amiga y servidora.
La Condesa de Aguadillo. ( Ciudad real, 12 de Noviembre de 1889)
mas Cromet de la sèrie "models de cartes del passat". Extret de Manuscrito moderno / obra utilisima para adiestrar a la juventud en la lectura y cotejo de manuscritos de José Martinez Aguiló. 1890
M.J. S Canónigo D Heriberto de Castro Burgos
Senyor canónigo: Muy Sr mío y de toda consideración y respeto. El dador de la presente, Juan Monreal, es un desgraciado joven que cursaba leyes en Madrid. La muerte de su padre, hombre vistuosísimo que había sido nuestro colono, ha malogrado su carrera, la cual no podrá concluir por falta de recursos. Es de salud delicada y no acostunbrado a rudos trabajos; así es que no puede dedicarse a la agricultura, ni su edad es a propósito para emprender ya un oficio. Vive en esa y pasará a visitar a V, que tantas relaciones tiene, para ver si le encuentra colocación de escribiente, pasante de colegio, ayo de algunos señoritos u otra por el estilo.
Nada puedo decirle de sus cualidades, porque lleva carta abierta y su excesiva modestia no le permitiría entregarla si dijese lo que en justicia debiera. Afortunadamente es joven que se recomienda por si mismo.
Reciba V. expresiones respetuosas de toda mi familia y mande a su afectísima amiga y servidora.
La Condesa de Aguadillo. ( Ciudad real, 12 de Noviembre de 1889)
Dijous 6 de Juny
Cromet de la sèrie cromets guanyats, arreplegat de la pàgina blog d' Outsider
Si el Levítico lo dice...
mas Cromet de la sèrie cromets guanyats, arreplegat de la pàgina blog d' Outsider
Si el Levítico lo dice...
Dimecres 5 de Juny
Cromet de la sèrie...mails que mai no s'han enviat
E-MAIL NO ENVIAT DE Jesús a María Magdalena:
Al tercer dia, vaig ressuscitar i m’hi vaig aparèixer a tu. Sé que has escrit sobre aquella trobada i que has escampat les meves paraules sobre el món com llavors sobre la terra erma. Deixau còrrer. Sàpigues que els teus deixebles et traicionaran i amagaran sempre que és una dona l’autora del quart evangeli. Diran que ets Joan i ocultaran avergonyits el teu sexe i la teva persona. Canviaran el que has escrit i s’inventaran un “deixeble estimat”. Tu has escrit “Al costat de la creu de Jesús hi havia la seva mare, i la germana de la seva mare, Maria, dona de Cleofas, i Maria Magdalena. Quan Jesús va veure la seva mare i al seu costat, la seva estimada Maria Magdalena, ell va dir a la seva mare: ‘Dona, aquí tens la teva filla’. Després va dir a Maria Magdalena: ‘Aquí tens la teva mare’.”
mas Cromet de la sèrie...mails que mai no s'han enviat
Al tercer dia, vaig ressuscitar i m’hi vaig aparèixer a tu. Sé que has escrit sobre aquella trobada i que has escampat les meves paraules sobre el món com llavors sobre la terra erma. Deixau còrrer. Sàpigues que els teus deixebles et traicionaran i amagaran sempre que és una dona l’autora del quart evangeli. Diran que ets Joan i ocultaran avergonyits el teu sexe i la teva persona. Canviaran el que has escrit i s’inventaran un “deixeble estimat”. Tu has escrit “Al costat de la creu de Jesús hi havia la seva mare, i la germana de la seva mare, Maria, dona de Cleofas, i Maria Magdalena. Quan Jesús va veure la seva mare i al seu costat, la seva estimada Maria Magdalena, ell va dir a la seva mare: ‘Dona, aquí tens la teva filla’. Després va dir a Maria Magdalena: ‘Aquí tens la teva mare’.”
Dimecres 5 de Juny
Despres d'haver assistit a un col.loqui amb en Toni sala, autor de
petita crònica d'un professor a secundària
Cromet del mail consultin
Com puc fer per aprendre de lletra sense haver de fer servir sang?
Apreciat consultin,
Li escric aquesta carta a petició dels meus pares, que diuen que ell no saben com va això dels mails i que ja que han pagat l'ordinador, doncs que ho faci jo. Bé, ells volen saber com pot ser que no aprengui de lletra a escola, quan en el seu temps ells hi anaven per això. S'estranyen que els digui que a l'escola ara anem a passar l'estona, xerrar amb els amics, a jugar.
........ continua a l'enllaç
mas
Despres d'haver assistit a un col.loqui amb en Toni sala, autor de
petita crònica d'un professor a secundària
Cromet del mail consultin
Apreciat consultin,
Li escric aquesta carta a petició dels meus pares, que diuen que ell no saben com va això dels mails i que ja que han pagat l'ordinador, doncs que ho faci jo. Bé, ells volen saber com pot ser que no aprengui de lletra a escola, quan en el seu temps ells hi anaven per això. S'estranyen que els digui que a l'escola ara anem a passar l'estona, xerrar amb els amics, a jugar.
........ continua a l'enllaç
Dimecres 5 de Juny
Cromet de la sèrie: Contrapunt de gossos
Apunt d'en Broc: No estem sols a Internet
bicho
mas Cromet de la sèrie: Contrapunt de gossos
Apunt d'en Broc: No estem sols a Internet
bicho
Dimarts 4 de Juny Hem rebut una altre mail en resposta al mail de Julieta. Pel que sembla els dos Romeos han preferit llençar-li al guant.
mas:)
Cromet de la sèrie ROMEO AND JULIET, i, 3 a mails que mai no es van enviar
Mail de Romeo (el segon) a Julieta
Mi niña,
Tu mail me hiere en lo más profundo del alma. Lo leo y lo releo y me cuesta creer que tales insensateces hayan sido dictadas a tu teclado por las yemas de tus preciosos dedos. ¿Por qué, por qué te regodeas de mi, mi amor? ¿Acaso fuiste secuestrada por un puñado de viles pendencieros a sueldo de mi padre, que te obligan a zurrarme como a un perro desahuciado? .......
mas mas:)
Cromet de la sèrie ROMEO AND JULIET, i, 3 a mails que mai no es van enviar
Mi niña,
Tu mail me hiere en lo más profundo del alma. Lo leo y lo releo y me cuesta creer que tales insensateces hayan sido dictadas a tu teclado por las yemas de tus preciosos dedos. ¿Por qué, por qué te regodeas de mi, mi amor? ¿Acaso fuiste secuestrada por un puñado de viles pendencieros a sueldo de mi padre, que te obligan a zurrarme como a un perro desahuciado? .......
mas
mas
Dilluns 3 de juny
Cromet comentari a un post de Outsider
Avui he llegit un article que es deia "¿Por que no te suicidas?. . Planteja la pregunta a tots els lectors després de fer una referència a un llibre de Viktor Frankl, El hombre en busca de sentido . Bé , com que allà l' he hagut de fer en castellà (per aquella dita de "adonde fueres haz lo que vieres".....), aprofitarem la feina i el posaré en català ( que s'ha destalviar!). Llegiu primer l'article de outsider i els comentaris que ja té.
Carta d'una que vol continuar arrelada al camp de la vida
Estimat outsider,
Bona pregunta, ¿Per què no em suïcido? Suposo que tots alguna vegada haurem sentit com trucava a les nostres portes igual que feia en els anuncis la señora Avon.
Alguns hauran estat temptats de deixar-la passar fins a l'entrada perquè els ensenyés les mostres de productes que els aconduís a la pau o la felicitat que no trobaven en aquesta vida. Al final, però, no van cedir i no la van deixar passar passar del replà.
D'altres, més agosats o neguitejats ( la seva situació ho portava), la van fer passar a la saleta, la convidaren a un refresc, i fins i tot van voler tastar-ne unes mostres. Al final, però, la manca de pressupost o la por que els renyessin va fer que es tiressin enrera i van desdir l'encàrrec.
Finalment trobem als qui compraren els productes i se'ls aplicaren. En el seu cas, era l'única sortida que tenien.
Jo no he deixat passar a la senyora del replà. Si alguna vegada ha trucat a la porta i he mirat per la reixeta l'he vista massa disfressada i maquillada. El que oferia no m'atreia tant com per oblidar que estava plantada a la vida perquè em cuidessin productes naturals. També vaig pensar que m'estimava més entomar les torrentades o patir la sequera per poder disfrutar cada any de la particular primavera que sempre arribava. I d'aquesta manera créixer i créixer.
Però això, va com va, és clar. Depèn molt del lloc de la terra on t'han plantat, de l'adob que trobes i de l'aigua amb què et reguen. Moltes vegades és només qüestió de sort.
records
mas
mas Cromet comentari a un post de Outsider
Avui he llegit un article que es deia "¿Por que no te suicidas?. . Planteja la pregunta a tots els lectors després de fer una referència a un llibre de Viktor Frankl, El hombre en busca de sentido . Bé , com que allà l' he hagut de fer en castellà (per aquella dita de "adonde fueres haz lo que vieres".....), aprofitarem la feina i el posaré en català ( que s'ha destalviar!). Llegiu primer l'article de outsider i els comentaris que ja té.
Estimat outsider,
Bona pregunta, ¿Per què no em suïcido? Suposo que tots alguna vegada haurem sentit com trucava a les nostres portes igual que feia en els anuncis la señora Avon.
Alguns hauran estat temptats de deixar-la passar fins a l'entrada perquè els ensenyés les mostres de productes que els aconduís a la pau o la felicitat que no trobaven en aquesta vida. Al final, però, no van cedir i no la van deixar passar passar del replà.
D'altres, més agosats o neguitejats ( la seva situació ho portava), la van fer passar a la saleta, la convidaren a un refresc, i fins i tot van voler tastar-ne unes mostres. Al final, però, la manca de pressupost o la por que els renyessin va fer que es tiressin enrera i van desdir l'encàrrec.
Finalment trobem als qui compraren els productes i se'ls aplicaren. En el seu cas, era l'única sortida que tenien.
Jo no he deixat passar a la senyora del replà. Si alguna vegada ha trucat a la porta i he mirat per la reixeta l'he vista massa disfressada i maquillada. El que oferia no m'atreia tant com per oblidar que estava plantada a la vida perquè em cuidessin productes naturals. També vaig pensar que m'estimava més entomar les torrentades o patir la sequera per poder disfrutar cada any de la particular primavera que sempre arribava. I d'aquesta manera créixer i créixer.
Però això, va com va, és clar. Depèn molt del lloc de la terra on t'han plantat, de l'adob que trobes i de l'aigua amb què et reguen. Moltes vegades és només qüestió de sort.
records
mas
Diumenge 2 de Juny
Romeo pren el guant del terra i el llença a la cara de Julieta.
Cromet de la sèrie e-mails que mai no es van enviar
Resposta de Romeo a Julieta
Querida Julieta:
Vale, mona, me pillaste.
Pues sí, a mí quien me gusta es tu hermano, chica, no podría vivir sin su capuleto. Tú es que no se lo has visto, una preciosidad. Pero imagina si además de la bronca que tenemos en el vecindario, le pido su mano al Capuleto Boss. Desastre, desastre. Teníamos que disimular: la igualdad de nuestros derechos todavía no se ha inventado
............... continua als "mails"
més noticies d'actualitat sobre l'estat de les seves relacions a La Hormiga ReMolona
mas Romeo pren el guant del terra i el llença a la cara de Julieta.
Cromet de la sèrie e-mails que mai no es van enviar
Querida Julieta:
Vale, mona, me pillaste.
Pues sí, a mí quien me gusta es tu hermano, chica, no podría vivir sin su capuleto. Tú es que no se lo has visto, una preciosidad. Pero imagina si además de la bronca que tenemos en el vecindario, le pido su mano al Capuleto Boss. Desastre, desastre. Teníamos que disimular: la igualdad de nuestros derechos todavía no se ha inventado
............... continua als "mails"
més noticies d'actualitat sobre l'estat de les seves relacions a La Hormiga ReMolona
Dissabte 1 de Juny
pàgines de disseny i imatges per passejar en un dia de sol:
manu:
outsider
Filippo Morghen
the printroom
CirqueDuSoleil
infantesa
mas
pàgines de disseny i imatges per passejar en un dia de sol:
manu:
outsider
Filippo Morghen
the printroom
CirqueDuSoleil
infantesa