Cromet 114. de la sèrie "viatges" escena que va sent habitual ens els trens. Nens que han descobert la seva infantesa veient altres nens.

mas


EL PALMELL BUIT


Aquell divendres, tot i estar cansada, no vaig aconseguir dormir al tren que em portava cap a Barcelona. No precisament perquè tingués moltes coses en què pensar, sinó per la companyia d’un simpàtic jovenet, que no em va deixar agafar el son.

Jo seia en una butaca d’un departament de quatre, i veia apropar-se de lluny un nen rosset amb uns paperets verds a la mà, que deixava caure sobre les cuixes de la gent tant si dormien com si no.

Hi havia passatgers amables que obrien les seves bosses i li posaven una monedeta al palmell, però d’altres no sentien la més mínima llàstima en veure un infant pidolant i sense rumb pels vagons del tren.

CONTINUA a cromets de viatges