De perfil
La calor em porta a l'insomni, a vagarejar per les matinades d'internet i fixar-me en els blogs catalans més comentats. Els que agraden als lectors són els que traspuen patiment, els que fan safareig o aquells que destil·len fantasies surrealistes. Tot es comenta, encara que no s'entengui. O potser es tracta d'això, d'escampar sensacions i deixar que la imaginació faci la resta. Si he de ser sincera, em fascina aquesta manera fresca i desinhibida d'escriure que atreu comentaristes com la mel. I com als cromets en tenim pocs, he volgut fer una prova. Inspirant-me en Pentesilea, m'he fotut una hora a mirar fixament una bombeta, i m'ha sortit això... Us sembla que ho he fet bé? ESTIU 2005
Estiu garratibat i xafogós. Una escalfor estranya em turmenta, exigeix el contacte d'una nova pell, el contrapunt d'una pell freda.
Camino d'esma. No passa un bri d'aire. M'obro pas entre els cossos calitjosos, magnètics dels vianants.
Estic xopa... transpiro denses gotes de sal, imans de llepades gasives.
La cantonada em troba fugint de les masses suades que em penetren amb seves mirades brutes.
M'envegen la puresa, la innocència d'uns ulls de vident, la blanor bategant del pits, el rouge dels llavis, un cos fitat d'amagatalls secrets, de molses aquàtiques i fosforescents.
Me'ls miro reptadora i m'allunyo triomfant. Vull ser una dama errant. Cercar ulls d'acer ... mans de ferro... llengües d'àspid. Topar amb una llança tallant que em faci cridar la carn. Tancar parèntesis, obrir lapsus, tocar l'alfa i l'omega...
Cerco un cavaller errant amb pedigree i sense armadura.
Hotel de tercera
Uno. Alguien pregunta: ¿sigue siendo usted marxista? La ruina causada por la búsqueda del beneficio que caracteriza al capitalismo no ha estado nunca tan generalizada como hoy. Casi todo el mundo lo sabe. Así es que, ¿cómo es posible no prestar atención a Marx, que profetizó y analizó esa devastación? La respuesta puede ser que la gente, mucha gente, ha perdido sus puntos políticos de referencia. Carece de mapa, y no sabe dónde ir...
Posi un rentamans a la seva vida:
La Lluna plena que il·luminarà el cel dimecres que ve, just un dia després que es produeixi el solstici d'estiu, serà la "més baixa" dels últims 18 anys i semblarà, com a conseqüència d'una il·lusió, més inflada i gegant del que és habitual.
Estimat Jesús,
Posats triar un model de barracó per acollir els alumnes que no tindran plaça el curs que ve, jo em quedaria amb el de la foto. Seran 
La música amansa les feres. Traspassa la fina pell del camaleó i commou el cor dur del lleó. Les cançons de