Divendres, 16 de setembre
Verbalitzant
Intransitiu: Dit d'un verb que habitualment no admet complement directe.
Transitiu: Verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe.
Intransitivos Juan Jose Millás
Cuando enciendo mi ordenador portátil, lo primero que hace es buscar una red inalámbrica. Si no da con ella, te lo dice con cierto desánimo: "No se encontró una red inalámbrica a la que conectarse". Vaya por Dios, exclamo yo sintiéndolo más por él que por mí, pues aunque trato de que se sienta útil encomendándole diversos menesteres, también sé que su vida no alcanza un sentido pleno hasta que se conecta a Internet, que es su país, su patria, quizá su corazón o su hígado. Sin Internet, se contagia de la opacidad propia del universo analógico y deviene en un trasto, un cachivache, un chisme. Su necesidad de conectarse es tal que ha desarrollado unos órganos internos capaces de detectar cualquier red, por sutil que sea... Continua a Versió original
Els més esplèndids perdedors, els que no surten a cap llista,
"Quan Karl Rossmann -jove de setze anys, fill de pares humils, enviat a Amèrica després que una serventa l’ hagués seduït i tingut un fill seu- va entrar al port de Nova York a bord del vaixell que navegava lentament, va contemplar com l'estàtua de La Llibertat, que observava feia estona, s'il·luminava amb una llum més intensa. El braç amb l'espasa semblava haver adquirit energies renovades, i entorn de la seva figura bufaven aires de llibertat..."
"Altra aplicació de la electricitat. Mr Delany, neoyorkí, inventor del telégrafo sincrónich, acaba d’obtindre privilegi d’invenzió per un para-llamps pel cós humà, aplicable á las personas que tinguin que manejar fils electrichs. Lo para-llamps consisteix en un fil de coure groixut y forrat en seda que’s fixa á l’espatlla del individuo y que’s subdivideix per la part superior en duas brancas, una pera cada brás, y per la part inferior altras duas brancas, una per a cada cama y que descendeixen á lo llarg d’aquestas fins á terminar en los talons de las botinas que deuhen esser metálicas pera que’l pas de la electricitat á terra, sigui lo mes fácil y rápit possible..."
With the eyes of a child the wonder of it all
El nou curs truca a la porta mentre sona el tam tam de les vacances. Ens enfilem de nou al tren de la feina. I mentre surt ens quedem una estona a la plataforma per mirar el que anem deixant enrera. Necessitem un cert temps per recordar... o oblidar. 
Els últims sis mesos, Saul havia vist el cérvol albí, sempre a distància, als límits de la propietat que ell i Patsy tenien llogada. Després de treballar, o els caps de setmana, travessava els camps sense cultivar fins a la següent demarcació de la propietat, quatre pals i filferros rovellats, o havia anat més enllà dels camps, als boscos veïns d'auró platejat i de roures, amb l'esperança de veure l'animal i esbrinar per què el perseguia. Només se li havia revelat, malgrat tot, quan ell no l'havia estat buscant, i era aquesta sensació de cua d'ull, de truc d'il·lusionista, el que feia que Saul tingués la impressió que el cérvol tenia alguna mena de projecte, com ara convertir Saul al catolicisme o explicar-li què era ser pare...
Quan els blogs van fer la seva aparició a internet la gent va córrer a batejar-los amb noms manllevats del món del paper: diaris personals, dietaris, quaderns de bitàcoles... La brevetat, la periodicitat i la subjectivitat dels textos hi feien pensar. Les semblances, però, s'acaben aquí. Publicar els textos buscant el diàleg amb els possibles lectors els han consolidat com a gènere, i ara tothom els anomena "blogs". S'han fet tan populars que fins i tot alguns "erudits" estudien el fenomen i els rebategen amb derivats del seu nom. 
"S'han presentat ja 117 adhesions al certamen de bellesa que s'ha obert lo primer de Janer en Paris. Entre ellas, 70 donas han enviat son retratos. Disset procedeixen de Constantinopla"
Ramat clonat: