28.11.08



Divendres, 28 de novembre

La crisi industrial del 1885


diagonal/casa punxes 23 d'agost 1885. L'arch de Sant Martí

Diu la premsa de Barcelona:
Amb l'objecte de procupar la construcció d'obres públiques, a fi de proporcionar treball als jornalers que careixen d'ell, la comissió el Excm. Ajuntament ha pres alguns acords importants, que probablement en la sessió pública de dimarts proposarà a l'aprovació del Consistori. Entre dits acords se troba lo de treure les dificultats pendents entre els ajuntaments d'aquesta ciutat, de Gràcia, i de Sant martí de Provençals perquè pugan continuar les obres de construcció del desvio de la riera de Malla i demés reguerots que aflueixen al pla de Barcelona i en sa conseqüència la projectada obertura del carrer Diagonal fins al terme municipal de Sant martí de provençals.(...)

continua a L'arch de Sant Martí

23.11.08



Diumnege, 23 de novembre

Llorenç Villalonga: "Mort de dama"

Capítol XIII. Bàbia


Plama de Mallorca/Plaça Així el país, que el 1838 havia fet la vida impossible a Mme. George Sand i al seu malalt, prop d'un segle més tard optava per les actituds filosòfiques.

Alguns paràgrafs d'Un hiver à Majorque destil·len fel: "A totes les geografies que he consultat", diu George Sand, "he trobat la següent indicació: Els mallorquins són molt afables. Ja se sap", comenta l'escriptora, "que la raça humana es divideix en dues categories: la dels que són antropòfags i la dels que són molt afables". Mme. Sand es posava nerviosa, amb raó, de sentir xiular el vent un dia darrera l'altre per les retxilleres de la seva cel·la, allà a la vella Cartoixa de Valldemossa. Els romàntics estimaven la solitud per comentar-la amb els veïns, i a Mallorca ningú no podia entendre l'escriptora. Per altra part, el menjar era detestable, el pa negre, la llet difícil d'adquirir. Tot el llibre de l'artista revela greus preocupacions de cuina: com una bona burgesa, el seu principal odi és contra la criada, la qual lliura al blasme universal en perfecta i gloriosa prosa francesa. I Chopin, en la intimitat, devia ser insuportable. I la pagesia salvatge no es limitava a escandalitzar-se interiorment per aquella convivència irregular i pels vestits masculins de Solange, sinó que de vegades el seu amor a la virtut s'exterioritzava en fets: vol dir amb algun cop de pedra.(...)

continua a cromets llargs

16.11.08



Diumenge, 16 de novembre

La música de Sándor Márai

Jordi Llovet

Dietaris "L'estil és l'home", va dir Buffon, que era més aviat un home de ciències naturals; però la crítica literària va acabar donant a aquesta expressió un sentit molt determinat, que no ha variat gens al larg del temps: tot gran estil posseeix l'empremta d'una sola persona, i no d'una altra. Això val sobretot per a la prosa, perquè el vers posseix unes determinacions mètriques tan severes, que és difícil que la "melodia" d'un ésser concret pugui transpuar en la cantarella dels versos; en aquest sentit no hi ha dubte que Josep Pla posseix una música molt característica (dissonant!), de la mateixa manera que Mercè Rodoreda en posseeix una altra. Fa uns quants anys, als estudiants que s'examinaven de literatura se'ls feia llegir en veu alta un passatge ben triat, de l'autor que fos (mentre prèviament hagués format part de la llista de lectures obligatòries), i els nois i les noies havien d'esbrinar de quin autor o autora es tractava: "Chateaubriand! Ciceró! Jane Austen! Púixkin!, responien, i sempre l'encertaven si es tractava de joves amb oïda, un sentit tan important com la vista en l'acte de llegir. No es tractava de la matèria de què parlava el passatge: es tractava de la música que hi duia. (...)

Continua a articles

5.11.08



Dimecres, 5 de novembre

L'arbre de l'esperança


L'arbre de l'esperança Avui no és primavera, però les pluges d'aquesta tardor cauen amb la mateixa alegria. Avui no fem anys ni sants, però ens regalem aquesta cançó de Túrnez & Sesé per celebrar "el riu de les aigües noves" que corre pels Estat Units d'Amèrica.


Aigües de la primavera. Josep Carner (La paraula en el vent )

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor de la fotja clara
tremolen els cels divins.
la neu ja s'és fosa tota
i baixa torrent endins;
Ai la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com ixen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
s'han posat tres molins
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
per fer encaptivar els fadrins”.

continua a poètics

3.11.08



Dilluns, 3 de novembre

L'Associació per a la Caça del Tigre

Josep Carner. Les bonhomies (1925)


tigre Tothom capirà de seguida que no puc revelar la identitat del lloc on s'han produït els fets dels quals acabo de rebre una confidència íntima. Si més tard la lectura d'una revista il·lustrada o la contemplació de qualque film sensacional us informen d'allò que la meva reserva no us concedeix, els fundadors de l'Associació per a la Caça del Tigre poc serà a un hom a qui bescantaran.

La cosa, en substància, va anar així: en un dels països més petits que romanen a Europa amb un espectre d'independència i que havia viscut sempre sense neguit ni delit al redós d'un veí formidable, va desvetllar-se un dia un curiós fenomen. Algú va parlar de la teoria de les nacionalitats. Hom va descobrir un matís ètnic d'aquell país. Hom va aixecar, al mig de la plaça més gran de la capital, una estàtua a un bisbe guerrer que aquell poble havia tingut a l'edat mitjana. Els minyons van guarnir-se el trau de la jaqueta amb un llacet, dels colors nacionals, per anar al ball; i les noies, per anar a sentir la xaranga dels bombers, els dissabtes a la nit, van posar de moda uns xals florejats que ja només duien les camperoles.

Va ésser aleshores que s'acudí a un grup d'excursionistes que a llur país li era impossible de tenir una política exterior, si no comptava amb un exèrcit. Però per assolir l'exèrcit mancava quelcom de fonamental. Als habitants d'aquell país els plaïen els embotits, la cervesa, la música i la contemplació de la naturalesa, coses totes que accentuaven llur temperament panxut i pacífic. Aquella raça havia estat dolorosament degradada per una pau secular, i no coneixia més lluites que la del joc de boxes.

Un nadiu, admirador de Th. Roosevelt, va concebre la idea d'ensinistrar els seus connacionals per a l'imperialisme mitjançant la creació d'una entitat que, inversemblant al primer cop d'ull, no va tardar a assolir una franca popularitat. S'anomenava Asssociació per a la Caça del Tigre. L'èxit de les caceres ha estat gran. En una sola expedició els membres d'aquella societat han occit 279 tigres de bengala i un de foraster.(...)

continua a cromets llargs

2.11.08



Diumenge, 2 de novembre


Amigos que no duermen

Enrique Vila- Matas

insomni 1 - Un insomnio puro y duro empuja a un novelista amigo a escribirme en plena noche y hablarme del mercado editorial, donde cada vez cuentan menos los autores y más los negociantes de todo tipo que orbitan a su alrededor. Me habla de un mercado analfabeto que va acostumbrando a la gente a leer inmundicias, hasta el punto de que pronto ya nadie se acordará de lo que fue la alta literatura. Ocurre con esto como con la calidad de nuestros alimentos. A medida que desciende pavorosamente la exigencia de calidad, la gente cada vez recuerda menos lo que se comía antes, y habrá un día en que, por falta absoluta de memoria, la gente creerá que la bazofia es lo que se ha comido siempre.(...)

continua a versió original